 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1905 Indianàpolis (Indiana) | ||
| Mort | 2 juliol 1993 (87 anys) Pittsburgh (Pennsilvània) | ||
| Formació | Universitat Harvard-física (–1929) Universitat de Chicago-matemàtiques (–1926) | ||
| Director de tesi | Edwin C. Kemble | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física iélectrodynamique des milieux continus(fr) | ||
| Ocupació | físic teòric, escriptor, professor universitari, físic | ||
| Ocupador | Universitat de Bristol Universitat Carnegie Mellon Universitat Estatal de Washington Universitat Washington a Saint Louis Universitat de Chicago Westinghouse Electric | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | John Bannister Goodenough | ||
| Premis | |||
| |||
  | |||
Clarence Melvin Zener (Indianapolis,1 de desembre de1905 -Pittsburgh,15 de juliol de1993), va ser un físic nord-americà que va descobrir l'efecte que porta el seu nom alsdíodes semiconductors. Amb amplis coneixements dematemàtiques, va escriure sobre una gran varietat de matèries, entre elles sobresuperconductivitat i sobremetal·lúrgia, entre d'altres. Després de doctorar-se en Físiques a laUniversitat Harvard el1930, va ensenyar a diverses universitats del país i va treballar durant un breu període aWestinghouse Electric.
Cursà estudis de física a la universitat Stanford, on es graduà el1926. El1929 obtén undoctorat (Ph.D.) a la Universitat Harvard i amplia estudis a la universitat deLeipzig.
El1934 publica un article sobre la ruptura de les propietats aïllants de certs materials.
A principis de ladècada de 1950, després de la invenció deltransistor i seguint les seves investigacions enmaterials semiconductors,William B. Shockley i diversos col·legues delsLaboratoris Bell van estudiar el fenomen del corrent invers en les unions p-n, explicant-ho segons la teoria que Zener havia desenvolupat en el seu treball de1934 sobre l'efecte túnel. L'aplicació pràctica d'aquestes investigacions es materialitzà en un díode semiconductor que Shockley batejà com adíode Zener.
El1935 va començar la seva carrera docent a la Universitat Washington deSaint Louis, per continuar el1937 al City College deNova York i el1940 a la Universitat Washington State.
Durant laSegona Guerra Mundial realitzà tasques de recerca al Watertown Arsenal (Massachusetts).
En finalitzar aquesta, passà a exercir com a professor a laUniversitat de Chicago fins a l'any1951. Després entra a treballar en Westinghouse Electric Corp Research Laboratories i catorze anys més tard, després de retirar-se d'aquesta companyia, va estar tres anys a laUniversitat Texas A&M. El1968 passà a laUniversitat Carnegie Mellon com a professor de física fins al seu definitiu retir.
En aquesta universitat realitza investigacions i va obtenir diverses patents sobre un sistema per a l'obtenció d'electricitat basat en els canvis detemperatura de l'aigua de mar.
Un altre dels camps de recerca en què va destacar va ser el de la fricció interna dels metalls i també va contribuir al desenvolupament de laprogramació geomètrica per a l'estudi de problemes matemàtics i d'enginyeria, i va publicar més de 100 articles i diversos llibres.
Va morir el15 de juliol de1993.
Zener va ser elegit membre delNational Academy of Science el1959, i d'entre els premis i medalles que va rebre, cal destacar:
