| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | CnaP |
| Tipus | partit polític |
| Ideologia | republicanisme irlandès socialdemocràcia |
| Alineació política | centreesquerra |
| Història | |
| Creació | 6 juliol 1946 |
| Data de dissolució o abolició | 10 juliol 1965 |
| Altres | |
| Color | |
Clann na Poblachta (Família de la República) fou unpartit polític irlandès fundat el 1946 per l'aleshores cap d'estat major de l'IRA,Seán MacBride. Aplegà militants delSinn Féin disconformes amb l'ús de la violència, altres desil·lusionats amb elFianna Fáil, que ha havia afusellat militants de l'IRA durant laSegona Guerra Mundial, i crítics amb la política social dels vells nacionalistes. Es proposava substituir i amenaçar el predomini delFianna Fáil.
L'octubre de1947 va obtenir dos escons en eleccions parcials, i a leseleccions al Dáil Éireann de 1948, convocades per sorpresa, només va obtenir 10 escons (menys dels que hom esperava). Fianna Fáil va perdre la majoria i tot i el seu rebuig a fer una coalició amb el cap delFine Gael,Richard Mulcahy, entrà en coalició dirigida perJohn Aloysius Costello, aleshores fiscal general, gràcies a les negociacions del laborista William Norton. Mac Bride fou nomenat ministre d'afers exteriors iNoel Browne d'afers socials. El fet de pactar amb elFine Gael fou protestat per molts militants i a la llarga la decisió va afeblir el partit.
MacBride fou fonamental en l'abolició de la Llei de Relacions Exteriors de 1936, per la que el reiJordi VI del Regne Unit tutelava les relacions exteriors, i el 1949 es proclamà laRepública d'Irlanda. Inicià també una campanya antipartició que no va tenir cap ressò en el govern unionista d'Irlanda del Nord, i per això s'oposà a l'entrada d'Irlanda a l'OTAN perquè suposava reconèixer-ho. El 1950 Mac Bride oferí un tractat bilateral amb elsEUA, però fou rebutjat. Després fou membre de l'OCDE i membre fundador delConsell d'Europa. Alhora, Browne va fer una campanya antituberculosi, amb introducció de raigs X i tractament gratuït als hospitals, però també intentà una campanya de contracepció que provocà protestes de metges i bisbes, raó per la qual dimití l'11 d'abril de1951 i es trencà la unitat del partit. Browne i un altre diputat es passaren alFianna Fáil.
Alhora, tot i que acceptaren la Constitució de 1937 i treballar en la legalitat a la República, mantingueren l'opció armada a Irlanda del Nord. Liam Kelly constituí elFiann Uladh amb la secció armadaSaor Uladh. El 1954 Kelly fou proposat alSeanad Éireann amb suport del Fine Gael amb la condició de donar suport al seu govern de coalició. Aquest govern va incrementar la seva campanya contra els militants republicans, que començaren la sevacampanya de frontera, raó per la qual el 1957 el Clann deixà de donar-li suport i fou abandonada.
Poc després, Mc Bride va perdre el seu escó al Dáil, i el partit es va desintegrar. A leseleccions de 1961 només va obtenir un diputat,John Tully de Cavan, que fou reelegit a les de1965. A les de 1969 ja no es va presentar i deixà d'existir.
| Partits representats alDáil Éireann (160) |
|   |
|---|---|---|
| Partits representats alSeanad Éireann (60) | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (13) |
| |
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts | ||
