L'urbanisme és la disciplina que s'ocupa del seu estudi, dins lageografia. Lasociologia la considera un organisme viu o una xarxa de relacions humanes i serveis. La tendència demogràfica actual és el creixement progressiu de les ciutats i la reducció dels petitspobles.
La diferent concepció de ciutat:Trancoso, Portugal (esquerra) és ciutat des del 2004 amb 10.889 hab.,Madrid, (dreta) és oficialment una vila amb 3.213.271 hab.
La diferència entre ciutat i altres formes de denominar les poblacions varia a les diferents parts del món. AlsPaïsos Catalans diferenciem entrepoble,vila i ciutat. Conceptes similars trobem en altres llengües. Engallec trobem els motsaldea,vila icidade; enportuguès:aldeia,vila,cidade; encastellà:pueblo,villa,ciudad; enanglès:village,town,city. La diferència entre vila i ciutat, però, no la trobem en algunes llengües, les quals només diferencien entre poble i ciutat, com ara enfrancès:village,ville; enitalià:villaggio,città; enalemany:dorf,stadt; enneerlandès:dorp, stad; ensuec:by,stad; o endanès/noruec:landsby,by.
Ara bé, la definició de cadascun d'aquests termes i la consideració de ciutat en particular s'atribueix per raons diverses. Els principals criteris que estableixen la condició de ciutat radiquen en factors com la població, la densitat de població, l'estructura econòmica de la mateixa o la concessió per part d'un ens superior en determinat moment històric.
El criteri del nombre d'habitants, per exemple, varia en funció de l'època, la zona i les escoles o tendències. A més, les fronteres difuses entre la ciutat i la seva àrea d'influència (metropolitana) dificulten a vegades precisar quants habitants reals té, cosa que també succeeix en casos com les ciutats dormitori o d'estiueig, que són nuclis de població en els quals varia molt el nombre dels seus habitants en funció del moment del dia o de l'any. Al fet de la població, avui dia es té en consideració, també, el fet que en una ciutat menys del 25% de la població treballi en elsector primari.
En l'organització política del territori, en les quals els diversos nuclis de població tenien diferents privilegis, el títol de ciutat se li donava a alguns d'ells i els atorgava majors preferències que a les viles. En el mateix sentit que les viles, que solien obeir al fur comú atorgat pel rei (usualment era el seu fundador), al contrari delspobles o llogarets (nuclis de població sota la jurisdicció d'un Senyor), l'estatut de ciutat era el reconeixement d'algun fet singular en el qual la població havia participat activament. Per exemple, en el concepte religiós, tant en l'alta edat mitjana com en altres períodes com elRenaixement i anteriorment al segle xii, només era ciutat aquella població que dintre de les seves muralles tingués unacatedral o unarquebisbat.
ElDiccionari de l'Acadèmia Francesa(Dictionnaire de l'Académie française), des de l'edició de1694 fins a la de1835, va definir a la ciutat com "la reunió de moltes cases organitzades en carrers i tancades dintre d'un recinte comú que sol ser de murs i fosses". ElDiccionari de la Llengua Espanyola (de laRAE) defineix a la ciutat com un "conjunt d'edificis i carrers, regits per un ajuntament, la població densa del qual i nombrosa es dedica comunament a activitats no agrícoles." ElDiccionari de la llengua Catalana de l'IEC defineix ciutat com "població gran que té més preeminències que una vila".[1]
El títol de ciutat es concedia, al nostre país, per motius històrics, i per nomenament reial (o, en els breus períodes republicans, del President de la República), a lesviles que havien augmentat notablement de població, esdevenint una urbs de nivell considerable, o que havien passat a tenir una importància més gran en el territori que les envoltava, de vegades derivat del joc polític que havien desenvolupat. És, per tant, una concessió de gràcia com a reconeixement del seu pes específic al llarg, o en un moment determinat, de la història.
Tanmateix, en l'última remodelació de la Llei municipal vigent a Catalunya en l'actualitat, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el20 de maig del2003 es va donar un tomb important al tema, despullant les intitulacions de vila i ciutat de tota mena de privilegis i concessions gracioses de l'autoritat vigent, i deixant en un títol que és opcional a partir d'uns mínims d'aplicació automàtica. En efecte, la llei esmentada aporta el següent:Article 34. Nom del municipi. 34.1 Els municipis poden anteposar al seu nom el títol de vila si tenen més de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen més de vint mil. L'adopció o la modificació del tractament ha d'ésser acordada per l'ajuntament, que n'ha de donar compte al Departament de Governació i Relacions Institucionals. 34.2 No obstant el que disposa l'apartat 1, els municipis mantenen els títols i els honors que els hagin estat reconeguts.
AAlemanya els dos conceptes de vila i ciutat s'anomenenStadt, mentre que una ciutat de més de 100.000 habitants rep el nom deGroßstadt (gran ciutat). Pel que fa a les viles, la majoria són comunitats que pertanyen a unLandkreis (comtat o districte rural), però algunes ciutats, normalment de més de 50.000 habitants, són comtats per elles mateixes (kreisfreie Städte). Les ciutats més grans del país sónBerlín,Hamburg iMúnic, però les àrees urbanes més grans estan a la zona delRin-Ruhr amb ciutats comDortmund iEssen.
AAustràlia el concepte "ciutat" (city) es refereix, en sentit ampli, a una vila (town) prou gran. Però també, en un sentit més estricte, sovint es refereix al districte cèntric de negocis de la ciutat. Així es parla deCity of South Perth[2] com una àrea local, que pertany a una ciutat més gran, en aquest casPerth. Els habitants d'aquesta ciutat parlen "d'anar a la ciutat" com a sinònim d'anar al centre de negocis de Perth. Aquesta definició és comuna a altres països anglosaxons, com quan es parla de laCiutat de Londres (City of London), com el centre financer d'aquesta. Les ciutats més grans d'Austràlia sónSydney,Melbourne,Brisbane,Perth iAdelaida.
ElBrasil és dividit en estats i per sota enmunicipis (municípios). La llei brasilera defineix ciutat (cidade) com l'assentament urbà d'un municipi, i no diferencia entre ciutat i vila. Així podem trobar ciutats semirurals amb escassa població. Com el municipi i la ciutat normalment tenen el mateix nom, normalment aquestes dues accepcions són intercanviables, encara que tècnicament no sigui el mateix. En aquest país la ciutat deBrasília té un estatut especial (és una ciutat estat). Les majors ciutats del Brasil són, per població,São Paulo iRio de Janeiro.
AlCanadà l'estatut de ciutat és donat individualment per les províncies i territoris del país. Els criteris varien de zona a zona. A laColúmbia Britànica iSaskatchewan les ciutats són llocs amb una població superior als 5.000 habitants, però aAlberta el requeriment és de 10.000.Ontario de vegades confereix l'estatut de ciutat a algunes àrees rurals, mentre que aNova Escòcia el títol de ciutat ha estat abolit. AlQuebec s'utilitzava el termecité diferenciat deville (ambdós amb el significat de ciutat, però el primer més poètic o arcaic), però aquesta diferenciació fou abolida a la fi dels anys 1990.
AEspanya la diferenciació entre ciutat i vila no guarda cap relació amb la grandària o importància de l'entitat, ni hi ha una jerarquia entre ambdues categories. Per exemple,Madrid no és ciutat, ja que no ha estat mai designada com a tal, i continua tenint el títol devila:villa, en castellà.
Barcelona.Vista aèria de la ciutat deChicago.Nova York, una de les ciutats més influents en l'economia mundial
AlsEstats Units la definició de ciutat (city i tambétown,village,township, etc.) depèn de les lleis de cadascun dels estats, per aquest motiu les diferents definicions canvien molt segons cada lloc. Així es poden trobar viles (town) molt grans, com Hempstead, Nova York, amb 755.785 habitants el 2004, i ciutats (city) molt petites, com Lake Angelus, Michigan, amb 326 habitants el 2000. La ciutat més petita del país és Maza, Dakota del Nord, amb només 5 habitants.
Califòrnia té tant viles com ciutats, però els dos termes (town icity) són considerats sinònims.
AIllinois, les ciutats han de tenir un mínim de 2.501 habitants. ANebraska han de tenir un mínim de 800 residents (amb més de 5.000 residents es considera ciutat de primera classe, mentre que de 800 a 5.000 de segona classe). En canvi aIdaho,Oregon,Kansas,Kentucky,Dakota del Nord,Minnesota, iIowa, tots els municipis que s'incorporen reben el títol de ciutat. AOhio, un municipi esdevé automàticament ciutat si té 5.000 residents, comptats en un cens federal, però torna a esdevenir poble si la població cau per sota d'aquesta xifra.[3]
Als estats deNova Anglaterra, l'estatut de ciutat és donat pel govern i no per la població. AVirgínia, tots els municipis incorporats designats ciutats esdevenen independents dels comtats del voltant o adjacents, mentre que una vila incorporada roman part d'un comtat adjacent. Aquesta distinció es basa en la població, tot i que algunes ciutats de vegades tenen menys habitants que una vila. Per exemple, la ciutat menor, Norton té 3.904 habitants pels 39.573 de la vila Blacksburg.[4] APennsilvània qualsevol municipi amb més de 10 persones pot esdevenir unborough. Qualsevoltownship oborough amb població de 10.000 pot demanar a l'estat esdevenir ciutat.
AItàlia la ciutat es tradueix comcittà, nom derivat delLlatícivitas. L'estatut de ciutat és garantit pel President de la República, per mitjà d'un Decret Llei Presidencial. Les ciutats més grans i importants sónRoma,Milà,Nàpols iTori.
ANova Zelanda, d'acord ambl'Agència d'Estadístiques Governamental del país, una ciutat ha de tenir un mínim de 50.000 habitants i tenir un caire predominantment urbà, essent una entitat diferent i amb major activitat dins la seva regió.[5]
AlRegne Unit compten amb dos termes:city, per oposició al més genèrictown. Només sóncity els nuclis que tenen aquest títol per virtut d'un decret reial, com aCatalunya. A l'edat mitjana una població emmurallada que estava sota la dependència directa del rei o, per exemple, on hi havia unacatedral podia rebre aquest nom, sempre a partir del preceptiu nomenament reial. Així, a la petita ciutat deRipon li fou concedit l'estatut de ciutat el 1836 coincidint amb la creació de la Diòcesi de Ripon. En altres indrets es considera la ciutat el nucli d'influència d'altres poblacions (els suburbis) o la seu d'institucions polítiques.
AVeneçuela iXile els Departaments d'Estadístiques Nacionals defineixen la ciutat com aquella entitat urbana que té més de 5.000 habitants.
A laXina existeix una definició formal proporcionada pel govern xinès. Segons aquest, es pot definir ciutat com una àrea urbana de més de 100.000 habitants de població no dedicada a l'agricultura. Segons la quantitat de població no dedicada a l'agricultura divideixen les ciutats en petites (de 100 a 200 mil), mitjana (de 200 a 500 mil), gran de (500 mil a 1 milió) i extragran per a poblacions de més d'un milió d'habitants no dedicats a l'agricultura. L'any1998 hi havia 668 ciutats a la Xina, la més gran població urbana del món, tot i que la major part de la població del país encara viu en assentaments rurals. Les ciutats més grans de la Xina són:Shanghai,Pequín,Guangzhou,Shenzhen oChongqing.
Mapa deHaarlem (Països Baixos) al voltant del 1550. La ciutat és completament envoltada per una muralla i un canal defensiu
La història de les ciutats del món és llarga, i ha anat lligada al procés d'aparició dels primers assentaments humans. Les primeres ciutats haurien sorgit de quinze a cinc mil anys enrere, com assentaments permanents poc complexos. Aquestes podrien haver sorgit com una plaça central pensada per l'intercanvi entre els membres d'una comunitat que vivien en les proximitats. Així, les primeres ciutats veritables són considerades aquells grans assentaments permanents on els seus habitants ja no eren els simples amos de les àrees properes a l'assentament, sinó que van passar a treballar en ocupacions més especialitzades en la ciutat, on el comerç, la provisió d'aliments i el poder van ser centralitzats. Aquestes noves societats sedentàries van anar lligades al concepte decivilització.
L'any1950Gordon Childe intentà definir una ciutat històrica basant-se en deu mètriques generals.[8] Aquestes són:
Mida i densitat de població per damunt de l'habitual.
Diferenciació i especialització de la població. No tots els residents s'encarreguen d'obtenir el seu menjar.
Pagament d'impostos a un Déu o a un rei.
Edificis públics monumentals.
Aquells qui no produeixen el seu menjar tenen el suport reial.
Roma, la ciutat més gran de l'edat antigaBagdad fou la ciutat més gran de l'edat mitjana
Les ciutats es desenvoluparen en diverses regions del planeta. A l'èpocaneolítica hi va haver assentaments que rarament van arribar alguna grandària significativa, encara que hi ha casos excepcionals comJericó,Çatal Höyük iMehrgarh. No obstant això, es consideraMesopotàmia el lloc on aparegueren les primeres ciutats, particularmentEridu,Uruk, iUr. També hi ha altres zones on les ciutats aparegueren ja en èpoques molt antigues, com l'antic Egipte, lavall de l'Indus o laXina.
Mohenjo-daro (a l'actualPakistan), existí entre el 2600 aC i el 1900 aC, i fou una de les ciutats més grans de l'època amb una població estimada de 40.000 habitants o més.[9]Mohenjo-daro iHarappa, ambdues ciutats de lavall de l'Indus, foren les primeres ciutats a usar plans d'urbanisme, drenatge, dipòsits d'evacuació, sistemes de sanejament o clavegueram.
També a l'Amèrica antiga es desenvoluparen les ciutats de forma independent a la resta de planeta.Mesoamèrica va veure el desenvolupament de les primeres formes d'urbanisme a través de cultures com lacivilització maia,Zapoteca aOaxaca, iTeotihuacan al centre de Mèxic. Posteriorment, altres cultures com l'asteca es beneficiaren d'aquestes primeres tradicions urbanes. AlsAndes els primers centres urbans foren desenvolupats per les cultureschavín imochica, seguits per altres com les de les cultureshuari,chimú iinca.
Keith Hopkins estima per l'antigaRoma una població al voltant d'un milió d'habitants cap al final del primer segle abans de Crist.[10]Alexandria també tingué una població propera a la romana durant el mateix període històric. L'historiador Rostovtzeff estima una població total propera al milió d'habitants.[11] Mentre queDavid Kessler iPeter Temin consideren que l'antigaRoma fou la ciutat més gran de la història fins a laRevolució Industrial delLondres del segle xix,[12] George Modelski considera queBagdad, ja a l'edat mitjana (segle viii), va tenir un pic estimat de 1.2 milions d'habitants.[13] Altres estimen queBagdad podria haver arribat als dos milions al segle ix.[14]
Cracòvia, una ciutat fundada abans del segle ix, més tard la capital medieval de Polònia
Durant l'edat mitjana aEuropa, una ciutat era tant una entitat politicoadministrativa com una agrupació de cases. Elsdrets de ciutat atorgats pel senyor feudal diferien d'una ciutat a l'altra. En labaixa edat mitjana i alRenaixement, una ciutat era una població que no tenia les obligacions rurals i no pertanyia a un senyor, i era regida directament pelrei. AlsPaïsos catalans tenia el privilegi d'enviar representants a corts (per exemple a lesCorts Catalanes iValencianes) i tenia els seus propisfurs.
Algunes ciutats, excepcionalment, com araVenècia,Gènova,Hamburg oLübeck, es van convertir enciutats estats poderoses, que prenien de vegades el control de les terres pròximes o establien extensos imperis marítims. Tal fenomen no es va limitar solament a Europa, sinó que es van donar casos com el deSakai, que posseïa un considerable grau d'autonomia alJapó medieval.
Les ciutats més importants d'aquest període foren diverses.Constantinoble iCtesifont destacaren els primers segles de l'edat mitjana, com a capitals dels dos grans imperis del moment, l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Persa. El relleu fou recollit pel món àrab amb la ciutat deBagdad, amb més d'un milió d'habitants segons algunes fonts (com s'ha esmentat anteriorment), seguit més tard per les ciutats deCòrdova, al voltant de l'any 1000, iel Caire a la darreria de l'època. A l'Europa cristiana es consideraven les ciutats més importants d'aquesta èpocaVenècia,Rotterdam,Florència iLisboa, les quals van créixer sota l'ombra dels seusports i un important rol en l'intercanvi comercial. A la Xina destacaren les ciutats deKaifeng oHangzhou.
A mesura que les ciutats estats situades als litorals delMediterrani i delmar Bàltic començaven a desaparèixer a partir del segle xvi a causa de l'aparició dels grans estats absolutistes, les grans ciutats passaren a ser les grans capitals europees, les quals es van beneficiar de l'increment del comerç que va sorgir fruit del descobriment delNou Món i l'establiment d'una economia transatlàntica.
Cap a la fi del segle xviii,Londres s'havia convertit en la ciutat més gran del món, amb una població que s'aproximava al milió d'habitants, ambParís,Bagdad,Pequín,Istanbul iKyoto com altres grans ciutats.
Però no va ser fins a l'inici de laRevolució Industrial i el creixement de la indústria moderna, a la fi del segle xviii, que l'urbanisme començà a estendre's de forma definitiva. Començaren a sorgir noves grans ciutats, primerament a Europa, i després en altres regions comAmèrica, a mesura que les noves oportunitats generades en les ciutats provocaren que un gran nombre d'emigrants de comunitats rurals s'instal·lessin en àrees urbanes. LaGran Depressió dels anys 30 provocà un gran atur a les ciutats, principalment en aquelles que tenien com a base la indústria pesant. Malgrat tot el creixement de les ciutats ha continuat fins avui dia.
Tot i que es té constància queElx fou ciutat en època romana, no recuperà aquesta distinció fins al1877. Seria, juntament amb les següents, la ciutat més antiga del nostre àmbit.
Vista de satèl·lit de la gran metròpoli deSão Paulo, ambSantos a la costa.
Les ciutats antigues no es planificaven (a excepció de les romanes), i per això no totes consten dels mateixos elements (les primeres ciutats daten del 3500 aC). En general, però, una ciutat consta del nucli històric (origen de la ciutat), eixamples posteriors de diferents èpoques, zones residencials, zones industrials (usualment als afores) i centres socials, si bé algunes d'aquestes àrees poden superposar les seves funcions. Les diferents parts, que formen l'estructura urbana, estan connectades per un sistema de transport públic.
Al llarg de la història, diverses ciutats han estat les més poblades del món, actuant com a pols d'influència cultural i econòmica. La primera gran ciutat de la història[16] va serMemfis, a l'antic Egipte, que tenia més de 30.000 habitants el 3000 aC. La van succeir les ciutats babilònies d'Accad iUr al segon mil·lenni aC (la segona va superar els 60.000 habitants).Chang'an, a la Xina, va superar per primer cop els 400.000 habitants al començament del segle ii, i durant segles va ser una de les urbs més importants del planeta.Roma actuava com a referent d'Occident, amb un creixement espectacular per la mateixa època. Amb la decadència de l'Imperi Romà va prendre forçaConstantinoble, la més poblada l'any340.Bagdad va passar del milió de ciutadans al segle viii, en l'inici de l'era de la supremacia àrab (Còrdova va créixer fins al rang més alt l'any935).Pequín va ser la ciutat més poblada de l'Edat moderna, fins que la revolució industrial va passar el relleu aLondres, al segle xix, primera ciutat a superar els 5 milions d'habitants. El segle xx és l'època de les grans àrees metropolitanes, entre les quals destacaNova York (que va passar per primer cop dels 10 milions d'habitants) iTòquio, amb el doble de població, que lidera el rànquing actual.
Es mostren a continuació les ciutats més poblades no en quantitat sinó en temps, és a dir, els nuclis urbans que han estat habitats de manera continuada al llarg de la història:
Damasc: evidències humanes des del 9000 aC, però a l'àrea metropolitana (a la ciutat pròpiament dita des del 2000 aC)
Jericó: restes humanes des del 9000 aC, amb fortificacions des del 6800 aC, indret abandonat i repoblat periòdicament
Biblos: habitada des del 7000 aC, a l'antiguitat ja se l'anomenava la ciutat més vella del món
Atenes: a la regió, humans des del 7000 aC, a la capital des del 5000 aC i documentada del 1400 aC
Argos (Argòlida): des del 5000 aC poblada de manera ininterrompuda
El concepte d'Àrea metropolitana oMetròpoli fa referència a un gran centre de poblament, constituït per una gran ciutat central (de vegades, dues o més) i la seva zona adjacent d'influència, constituïda per altres ciutats i/o localitats menors i relativament pròximes. Generalment, les metròpolis formen una única àrea urbana. Actualment, entre les àrees metropolitanes més populoses del món trobemTòquio,Ciutat de Mèxic,Seül,Nova York iSão Paulo.
Vista nocturna deHong Kong, gran metròpoli asiàtica
São Paulo, metròpoli sud-americana per excel·lència
Unaciutat global, també anomenadaciutat mundial, és un gran centre bancari, comercial, financer, en innovació i en mercat. El termeciutat global (que no ha de ser confós amb els demegalòpolis o megaciutat) va ser inventat per lasociòlogaSaskia Sassen el1991. Mentre que l'expressió megaciutat fa referència a una gran àrea urbana, una ciutat global és aquella que té un gran poder o influència a escala regional, nacional i internacional. Les ciutats globals, segons Sassen, tenen més característiques semblants entre si que amb altres ciutats del seu mateix país.
La ciutat global és un contenidor on es concentra el poder, les habilitats i els recursos. Com més capacitat té una ciutat per concentrar aquests factors, tant més poderosa és la ciutat, en el sentit que pot influir sobre el que passa al seu voltant i al món. Segons aquests criteris és possible fer una classificació.[30] La classificació divideix les ciutats com ciutats alfa, ciutats beta i ciutats gamma. Les ciutats més influents són:Nova York,Londres,París,Tòquio,Hong Kong,Los Angeles,Singapur iChicago.Barcelona és l'única ciutat delsPaïsos Catalans de la llista, considerada ciutat beta.[31]
↑Trudy Ring, Robert M. Salkin, K. A. Berney, Paul E. Schellinger.International dictionary of historic places, Volume 4: Middle East and Africa. Taylor and Francis, 1996, p. 116.
↑Chandler, T, (1987),Four Thousand Years of Urban Growth: An Historical Census, St. David's University Press.
↑Consisteix en dues zones metropolitanes: laZona Metropolitana del Valle de Mexico i laZona Metropolitana de Toluca
↑S'ha considerat, a més de laRegió de la Capital Nacional (anomenada tambéMetro Manila), algunes ciutats i municipis adjacents amb densitats superiors als 1.000 hab/km², pertanyents a les províncies deBulacan,Cavite,Laguna iRizal. Les dades són del cens de 2007. S'estima que la població a data1 de gener de2010 és de 21,9 milions.
↑Consisteix en dues zones metropolitanes: New York-Northern New Jersey Long Island i Bridgeport-Stamford-Norwalk.
.jpg)
