La circumcisió s'associa amb taxes reduïdes d'infeccions de transmissió sexual iinfeccions del tracte urinari.[5][13][14][15] Això inclou la disminució de la incidència de formes de virus delpapil·loma humà (VPH)que causen càncer i la reducció significativade la transmissió del VIH entrehomes heterosexuals dins de poblacions d'alt risc. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i ONUSIDA recomanen la circumcisió com a part d'un programa integral de transmissió del VIH en zones amb altes taxes endèmiques de VIH. L'OMS no recomana la circumcisió per a la prevenció del VIH enhomes que tenen sexe amb homes; l'efectivitat de l'ús de la circumcisió per prevenir el VIH al món desenvolupat no està clara.[16][17][18][19][20][21] La circumcisió neonatal també disminueix el risc decàncer de penis.[22] L'operació pot patir complicacions, més habituals quan el procediment es realitza en persones grans.[23] Una revisió de 2010 va trobar que les circumcisions realitzades pels proveïdors mèdics tenien una taxade complicacions típica de l'1,5% per als nadons i del 6% per als nens més grans, amb pocs casos de complicacions greus.[23] Les complicacions agudes més freqüents són l'hemorràgia, la infecció i l'eliminació d'excessiu o massa poc prepuci. L'estenosi meatal és la complicació més freqüent a llarg termini.[24] Les principals organitzacions mèdiques tenen perspectives variades sobre l'eficàcia profilàctica de la circumcisió electiva de menors. L'OMS,ONUSIDA i les organitzacions mèdiques nord-americanes consideren que comporta beneficis per a la salut profilàctics que superen els petits riscos, mentre que les organitzacions mèdiques europees generalment creuen que en aquestes situacions els seus beneficis mèdics no estan compensats pel risc.[25][26][27][28]
La circumcisió profilàctica es va originar aAnglaterra durant ladècada de 1850, i es va establir com una forma de prevenir les infeccions de transmissió sexual.[29][30] Més enllà de l'ús com a opció profilàctica o de tractament en l'assistència sanitària, la circumcisió té un paper important en moltes de les cultures i religions del món, sobretot eljudaisme i l'islam. La circumcisió és un dels manaments més importants del judaisme.[31][32][33] Històricament,les campanyes de persecució jueva han inclòs la prohibició de la pràctica com a mitjà d'assimilació, conversió i etnocidi per força.[31][34][35] Les diferents opinions mèdiques, culturals, religioses i ètiques han donat lloc a una incidència i prevalença àmpliament divergents dinsles polítiques. Està molt estès a Austràlia, Canadà, Estats Units, Corea del Sud, Nova Zelanda, la major part d'Àfrica i parts d'Àsia.[2][7][8][36][37][38][39][40][41] És relativament rar per raons no religioses a parts del sud d'Àfrica, Amèrica Llatina, Europa i parts d'Àsia.[2] L'origen de la circumcisió no es coneix amb certesa; la documentació més antiga prové de l'antic Egipte.[2][42][43]
A finals del segle xix, es va començar a realitzar la circumcisió "neonatal" (és a dir, just després del naixement) alRegne Unit. Aquesta pràctica quirúrgica es va fer popular a gairebé tots els països anglosaxons, especialment alsEstats Units,Canadà,Nova Zelanda,Irlanda iAustràlia. Avui també és molt popular aCorea del Sud. També es practica, encara que en percentatges molt menors, aMèxic i alguns països d'Amèrica Central. La circumcisió neonatal és recomanada només per raons de manca d'higiene. El penis produeix una substància nomenadaesmegma que en acumular-se produeix una olor desagradable i pot ser causa d'infeccions urinàries.
El 1999 l'American Academy of Pediatrics recomana la circumcisió neonatal només en cas que els pares ho considerin necessari,[44] però encara és molt popular alsEstats Units on gairebé el 80% dels homes són circumcidats. A l'Europa continental la circumcisió neonatal no es realitza.
La circumcisió es recomana quan un home pateix defimosi, situació en la qual el prepuci és massa estret i l'erecció és molt dolorosa. També és recomanada quan un home sofreix de constants infeccions urinàries produïdes per l'excessiva acumulació d'esmegma i en casos debalanitis crònica.
També alguns estudis mèdics suggereixen que el percentatge de càncer de penis en homes circumcidats és menor que en homes no circumcidats.[45] El risc de contagi pelvirus del papil·loma humà (VPH) d'alt risc en les parelles femenines de circumcidats disminuiria al voltant d'un 25%, d'acord amb els resultats de dos assaigs controlats aleatoris realitzats a la Uganda rural.[46]
Des del març del2007 l'OMS recomana la circumcisió mèdica a qualsevol edat com una estratègia més en la lluita contra lasida.[47] Unametanàlisi mostra que en les relacionsheterosexuals la taxa de contagi delVIH de la dona a l'home, si aquest és circumcís, és de la meitat.[48]
La circumcisió és una pràctica tradicionalment requerida peljudaisme, i es realitza en el decurs d'una cerimònia coneguda amb el nom deBrit Milà. Es realitza al vuitè dia d'haver nascut.
En lareligió islàmica també es practica la circumcisió. Encara que no hi ha referències en l'Alcorà, s'esmenta en elhadit, que explica la llei islàmica. No hi ha una data per a la circumcisió per als musulmans. En alguns països es realitza al naixement, en altres el vuitè dia, i en altres fins als onze o tretze anys.
Elsegipcis,moabites,ammonites, i elsedomites també havien practicat la circumcisió com ritual religiós. Segons l'historiador grecHeròdot,Abraham prengué el costum de circumcidar dels egipcis.
Fidels a la tradició delshebreus, la majoria dels jueus continuen practicant la circumcisió el vuitè dia després del naixement del nen, tret de casos de contraindicació mèdica.
El pare és el responsable de preparar la cerimònia, que ha de realitzar-se al matí ben d'hora i és precedida per una vigília consagrada a la pregària.
La circumcisió es diu en hebreumilà, però l'expressió completa ésBrit Milà,[49] la primera paraula significa 'aliança'. En efecte, aquesta circumcisió es practica per recordar el pacte establert entreJahvè iAbraham, en que ell va ser fet «pare de moltes gents» (Gènesi 17:4).
La persona gentil que ha culminat la seva preparació per ingressar a la família jueva, i que ha estat aprovada per un bet-din (una mena de tribunal amb tres rabins) competent, ha de realitzar necessàriament a més tres passos cerimonials (dos si és dona): circumcisió (només homes), immersió en una pila ritual i ofrena al Temple (aquest pas en l'actualitat és omès, car no hi ha Temple a Jerusalem).
La circumcisió no és requerida pel judaisme perquè hom sigui considerat jueu, però alguns creients preveuen greus i negatives conseqüències espirituals si no es fa.
La circumcisió se cita en nombroses ocasions alTanakh (per als jueus) oAntic Testament (per als cristians) de laBíblia. Segons aquest text,Abraham i la seva família foren els primers circumcidats, a partir queDéu se li manifestés i li indiqués les condicions de la seva aliança amb el poble jueu (Gènesi 17:4-12): «Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d'una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram, el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d'una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança. Aquest és el signe de l'aliança que s'ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l'aliança entre jo i vosaltres. De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats al vuitè dia d'haver nascut. També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge».[50]
Als 99 anys, Abraham s'hauria circumcidat, impost la pràctica al seu primogènitIsmael, així com a tots els homes i nens de casa seva. Repetiria l'operació amb el seu fill petitIsaac als vuit dies del seu naixement.
La circumcisió fou objecte d'una querella entre hel·lenistes o jueus hel·lenitzats i els jueus ortodoxos. Aquesta querella havia estat llançada per la coronació del rei selèucida Arquelau IV que preconitzava l'hel·lenització a ultrança amb:
L'efebia o preparació militar, que suposava la gimnàstica despullats a la palestra.
Abandó de la circumcisió entre els grecs, en contra dels jueus.
L'adopció de la llengua grega en detriment de l'arameu.
Aquesta temptativa no continua, però donà lloc a la guerra delsmacabeus a la qual fan referència dos llibres de l'Antic Testament (segons el cànon catòlic) i dos llibres apòcrifs. Un dels seus autors fouJàson de Cirene, jueu de la diàspora hel·lenitzat.
D'acord amb la llei tradicional jueva, en absència d'un home jueu expert, una dona, un esclau, o un nen, que tingui les habilitats requerides, també està autoritzat a realitzar la circumcisió, a condició que ell o ella sigui jueu.
La majoria dels corrents del judaisme no ortodox permetenmohels femenins, anomenatsmohalot (en hebreu מוֹהֲלוֹת, plural de מוֹהֶלֶתmohelet, femení delmohel), sense restricció. El 1984, la doctora Deborah Cohen es convertí en la primeramohelet; que fou certificat pel programa Berit Milà del judaisme reformista.
Alguns jueus contemporanis opten per no circumcidar els seus fills i han desenvolupat una cerimònia de benvinguda que anomenen elshalom brit. Aquesta cerimònia no està aprovada oficialment per les organitzacions rabíniques, que fan la recomanació que els nens han de ser circumcidats, tot i que el problema dels conversos continua sent controvertit i la circumcisió dels conversos no és obligatòria en aquest moviment.
La circumcisió és practicada per la majoria dels musulmans, tot i que la seva pràctica procedeix d'una tradició preislàmica. Per als musulmans, la circumcisió és també una qüestió de neteja, purificació i control sobre un mateix.
L'islam basa la pràctica de la circumcisió al Gènesi 17, el mateix capítol bíblic referit pels jueus. El procediment no es menciona explícitament a l'Alcorà, tanmateix, es tracta d'una tradició establerta directament pel profeta de l'islam Mahoma després d'Abraham, per la qual cosa la seva pràctica es considera una sunna (tradició del profeta) i és molt important a l'islam.
Només una de lesquatre escolessunnites, la xafí, la considera preceptiva, però per a la resta dels musulmans no és obligatòria.
L'edat a la qual s'ha de practicar la circumcisió és objecte de debat i varia segons el lloc. En alguns llocs, com a l'Iran, té lloc sovint al mateix moment del naixement. Tanmateix, en altres llocs es pot esperar fins als set anys, edat que molts consideren com més adequada. El més important és que l'operació sigui realitzada abans de la pubertat. La circumcisió d'un nen se celebra amb una festa familiar, on el circumcís rep regals.
El moment correspon amb la finalització del nen de la seva recitació de tot l'Alcorà, amb un esdeveniment de majoria d'edat, com assumir la responsabilitat de la pregària o compromís diari.
Els adults incircumcisos que es converteixen a l'islam no tenen, des del punt de vista doctrinal, obligació de fer-se practicar aquesta operació, encara que hi ha una creença popular arrelada que sí és necessari.
Pau de Tars recomanà no forçar la circumcisió com a part de lasalvació de l'home, en contra dels judeocristians, que encara creien que era necessari per ser part del poble de Déu. Tanmateix, la circumcisió continuà practicant-se entre les esglésies coptes d'Egipte i d'Etiòpia.
AlNou Testament, només un dels quatre evangelistes nomena de manera clara la circumcisió deJesús de Natzaret. Es tracta de l'evangeli segons Lluc (2:21): «Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare».[51]
El propi Lluc (1:59-60) comenta que Isabel i Zacaries portaren el seu fill Joan per circumcidar-lo: «Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s'hi va oposar dient: No! S'ha de dir Joan!».[52]
En algunes de les seves epístoles, Pau, que es traslladà a la diàspora al món hel·lè, arriba a mencionar que la circumcisió no és requeriment per ser part del poble de Déu, tot i que no s'està referint si és necessària per al cos humà o no, atès que ell mateix com a jueu tenia la circumcisió, 1a Corintis 7:19: «La circumcisió no té cap valor, ni tampoc la incircumcisió: el que val és complir els manaments de Déu».[53]
Segons el Nou Testament, elcristianisme no requereix la circumcisió, però el cristianisme tampoc no la prohibeix.
L'Església Catòlica manté actualment una posició neutral quant a la pràctica de la circumcisió no religiosa, i mai no s'ha abordat la qüestió de la circumcisió infantil en particular.
↑8,08,1R. Wylie, Kevan.ABC of Sexual Health. John Wiley & Sons, 2015, p. 101.ISBN 9781118665695.
↑R. Peteet, John.Spirituality and Religion Within the Culture of Medicine: From Evidence to Practice. Oxford University Press, 2017, p. 97–101.ISBN 9780190272432.
↑Bulletin of the World Health Organization, 84, 7, 7-2006, pàg. 509–511.PMC:2627386.PMID:16878217. «As a result, there are already indications of increasing demand for male circumcision in traditionally non-circumcising societies in Southern Africa.»
↑Illustrated Textbook of Paediatrics, Fourth edition. Elsevier, octubre 2011, p. 352–353.ISBN 978-0-7234-3565-5.
↑ «Urologic Evaluation of the Child». A:Campbell Walsh Wein Urology. 12th. Elsevier, 2020, p. 388–402.ISBN 9780323672276.
↑Gable, Lance. «1.12 Male Circumcision». A:Legal Aspects of HIV/AIDS: A Guide for Policy and Law Reform. World Bank Publications, 2007, p. 38–39.ISBN 978-0821371053.
↑Afshar, Kourosh. «The Role of Circumcision in Preventing Sexually Transmitted Infections». A: Singh.Diagnostics to Pathogenomics of Sexually Transmitted Infections. Wiley, 2018, p. 28–34.ISBN 9781119380849.
↑Mark, Elizabeth. «Frojmovic/Travelers to the Circumcision». A:The Covenant of Circumcision: New Perspectives on an Ancient Jewish Rite. Brandeis University Press, 2003, p. 141.ISBN 9781584653073.
↑Doyle, D. «Còpia arxivada». The Journal of the Royal College of Physicians of Edinburgh, 35, 3, 10-2005, pàg. 279–285. Arxivat de l'original el 2023-03-14.ISSN:1478-2715.PMID:16402509 [Consulta: 15 març 2023].
↑ «Circumcision policy statement. American Academy of Pediatrics. Task Force on Circumcision». Pediatrics, 103, 3, març 1999, pàg. 686–93.DOI:10.1542/peds.103.3.686.PMID:10049981.
↑New Data on Male Circumcision and HIV Prevention: Policy and Programme Implications«Male circumcsions».
↑Siegfried N, Muller M, Deeks JJ, Volmink J «Male circumcision for prevention of heterosexual acquisition of HIV in men». Cochrane Database of Systematic Reviews (Online), 2, 2009, pàg. CD003362.DOI:10.1002/14651858.CD003362.pub2.PMID:19370585.
