| Biografia | |
|---|---|
| Grup | duet de germans |
| Cyriacus of Urusi(en) Paula of Urusi(en) | |
| Naixement | Cyriacus, Paula Segle III Urusi (Tunísia) oMalaca? (actualMàlaga, Andalusia) |
| Mort | 18 de juny de300-305 Tremetra o Màlaga |
| Sepultura | Lloc desconegut, Màlaga (Paseo Martiricos, segons una tradició) |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segleIII |
| Màrtirs | |
| Celebració | Església Catòlica Romana,Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Festivitat | 18 de juny |
| Iconografia | Els dos junts, lligats a sengles arbres |
| Patró de | Màlaga (1490) |
Ciríac i Paula (Urusi,Tunísia, segle iii -Temetra, Tunísia, oMàlaga, 300-305) foren dos germanscristians,màrtirs durant les persecucions deDioclecià. Foren morts a Temetra (Tunísia) o, segons altres versions, aMàlaga, d'on en són els patrons. Són venerats com a sants a tota la cristiandat, el 18 de juny.
No hi ha notícies precises de la seva vida, i ni tan sols l'existència n'és segura. Segons unaPassio molt tardana, conservada en un santoral hispànic del segle x, Ciríac (o Siríac) i Paula eren dos germans de lacivitas Urcitana, probablement Urusi (Africa Proconsularis), avuiHenchir-Sougda (Tunísia). Durant lapersecució de Dioclecià foren denunciats com a cristians al governador i, en no voler abjurar i sacrificar als déus pagans, foren condemnats a mort. Portats a Tremeta (potser Themetra, a l'actualChott Meriam, al golf deHammamet), foren lligats a dues palmeres i lapidats.
ElMartirologi de Jeroni, segurament per una mala lectura de Themetra, en situa el martiri aThomi, el 18 i el 20 de juny. També cita Ciríac sol, el 16 i 21 de juny, com a «màrtir a Àfrica» (que era el nom de l'actual Tunísia).
El culte a Ciríac i Paula arribà al sud d'Hispània i arrelà especialment a Malaca, l'actualMàlaga. Això provocà que martirologis posteriors localitzin la vida dels dos màrtirs a Màlaga. El primer que ho fa és Usuard, que al segle ix cita els dos sants com a màrtirs morts lapidats a Màlaga, amb la mateixa llegenda que els africans. Els santorals posteriors en reprodueixen la dada. El cardenalFrancisco Antonio Lorenzana trobà al segle xviii un himnarimossàrab on hi havia un himne dedicat als sants màrtirs Ciríac i Paula, potser basat en les actes del martiri perdudes.
Alguns santorals, confonent la menció aCartago de les fonts antigues i la vinculació hispànica, els citen com a màrtirs aCartagena. Al començament del segle xvii i a partir de la publicació dels falsos cronicons i l'obra deJerónimo Román de la Higuera, la tradició de l'origen malacità dels màrtirs es consolidà, fent que la majoria de santorals espanyols n'oblidessin l'origen africà.
La tradició de Màlaga diu que els dos joves eren membres de la comunitat cristiana, deixebles del bisbePatrici de Màlaga. Durant la persecució contra els cristians foren detinguts i comminats a abjurar de la seva fe. Davant la negativa, foren torturats i condemnats a mort: lligats a sengles arbres, foren lapidats fins a la mort, un 18 de juny d'entre 300 i 305.
Com a la versió africana, també en aquesta una forta pluja impedí que els cossos fossin cremats; recollits pels cristians, foren sebollits i venerats, tot i que se'n perdé la memòria del lloc.
La invasió musulmana limità la difusió del culte, que els cristians expulsats portaren al nord d'Àfrica. Segons una llegenda, durant la preparació de la conquesta de la ciutat, un monjo jerònim comunicà aCòrdova alsReis Catòlics que havia tingut un somni premonitori, segons el qual podrien conquerir Màlaga si es comprometien a bastir-hi una església dedicada als màrtirs Ciríac i Paula. Els reis prengueren la ciutat el19 d'agost de1487 i dedicaren als sants una de les quatre parròquies fundacionals, la dels Santos Mártires, i els designaren, en1490, sants patrons de Màlaga, fent-los constar a l'escut d'armes en 1494.
Segons una versió més probable, un cop conquerida la ciutat, el papaInnocenci VIII els escrigué per felicitar-los i els notificà que a aquella ciutat havien patit martiri els joves Ciríac i Paula; els repobladors decidiren llavors nomenar-los-en patrons.
No se sap el lloc on foren sebollits els cossos. La tradició en situava la tomba prop de la ciutat, vora el riuGuadalmedina, en el lloc anomenat Martiricos. Altres fonts diuen que fou prop de l'Arroyo de los Ángeles, prop d'un convent franciscà.