| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1929 Buenos Aires (Argentina) | ||
| Mort | 31 agost 2015 (85 anys) Buenos Aires (Argentina) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Panteó de l'Associació Argentina d'Actors | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu | ||
| Alumnes | Jaime Kogan | ||
     | |||
Cecilia Lincovsky, més coneguda comCipe Lincovsky (Buenos Aires, 21 de setembre de 1929 -ibídem, 31 d'agost de 2015)[1] va ser una primeraactriuargentina. De les més destacades del seu país, principalment en cinema i teatre, i amb una important participació en les activitats culturals de la col·lectivitatjueva a l'Argentina.[2]
CeciliaCipe Lincovsky va desenvolupar una important carrera tant al seu país com a Europa. Va residir i va treballar enEspanya,Veneçuela,Alemanya iFrança.[3] Fitxa de Cipe Lincovsky] en el lloc web Alternativa Teatral</ref> i va col·laborar en diverses disciplines amb figures de la talla deJorge Donn,Lindsay Kemp, Joseph Buloff,María Casares,Maurice Béjart,Liv Ullmann iVittorio Gassman.
Si bé venia actuant des de la pubertat (al Teatro IFT, cofundat pel seu pare), l'actriu sempre va considerar el seu debut teatral en 1953. D'aquí en més va protagonitzar peces teatrals i unipersonals en l'àmbit d'El Gallo Cojo, pioner delcafè-concert porteny en la dècada de 1970, on va obtenir recordat èxit amb el xouYo quiero decir algo. Li seguirenDe donde soy lo que soy iGracias, entre d'altres.
Se la recorda perMadre Coraje y sus hijos ―en dues ocasions, el 1953 i el 1988―,Tres hermanas,Divinas palabras,Las brujas de Salem,¿Quién le teme a Virginia Woolf?,Casa de muñecas,Filomena Marturano,La vuelta al hogar,La novia de los forasteros,El patio de atrás,Petra regalada,Monólogos de la vagina, entre altres peces teatrals. El 1957 va arribar aBerlín i el 1958 va actuar en el míticBerliner Ensemble.[4]
En cinema, va participar en pel·lícules memorables comBoquitas pintadas,La tregua,Quebracho,El juguete rabioso,Pobre mariposa,La amiga,Una mujer,Caballos salvajes,Gente conmigo,Un amor en Moisés Ville,Y que patatín... y que patatán, iEl amigo alemán, entre d'altres. A Alemanya, va rodar la pel·lículaSanta Juana de América (1961), basada en l'obra teatral homònima deAndrés Lizarraga; a Espanya, va filmarLuto riguroso (1977); i als Estats Units,Apartment Zero (1988) iNaked tango (1989).
Per televisió va aparèixe als ciclesLos otros, escrit perCarlos Gorostiza;El monstruo no ha muerto, ambNarciso Ibáñez Menta;Anna Karenina, deLev Tolstoi, en el paper titular; i als unitarisGran Teatro Universal,Las Grandes Novelas,Alta comedia iCiclo de Teatro Argentino, va desplegar la seva ductilitat en una sèrie d'emblemàtics protagonistes de la literatura narrativa i dramàtica, com ara Therese Raquin, Hedda Gabler, Madame Bovary, la senyora Ordóñez, Juana Azurduy, entre d'altres.
Mentre realitzava les funcions de l'espectacleGracias, sobre finals de 1975, va sofrir un atemptat a la sala en què s'estava presentant, que va acabar amb la vida de l'electricista d'aquest teatre. Va reposar l'unipersonal uns dies després, iniciat l'any 1976, amb el nom deNuevamente gracias, en una clara postura de resistència artística i ideològica.Es va exiliar aquest mateix any, fins a 1980, a partir de les constants amenaces per part de l’Triple A (Alianza Anticomunista Argentina). Al seu retorn, va integrar l'equip deTeatro Abierto (1981), el mític moviment d'artistes argentins contra la dictadura militar de 1976. I va continuar la seva labor en unipersonals comSiempre vuelvo (1982),Cipe Lincovsky en libertad (1984),El idioma de mis padres (1985) iHagamos memoria (1986).
En 1991 i després d'un any d'èxit a Buenos Aires, va realitzar una gira per Europa i el Japó amb l'espectacleNijinsky, clown de Dios (deMaurice Béjart, junto aJorge Donn), al costat deJorge Donn), amb imbatible succés de crítica i públic. En 1992, va posar en escena l'espectacleLo mejor de Cipe, en el qual va reunir el més excel·lent de la seva producció unipersonal, presentant-se també en el Festival Internacional d'Unipersonals d'Israel guanyant el primer premi (a l'any següent va obtenir elPremi ACE per aquesta obra); i va actuar al costat deVittorio Gassman aUlises y la ballena blanca.
En 1994, va obtenir els premisMaría Guerrero iFlorencio Sánchez com a Millor Actriu a causa de la seva actuació aEl patio de atrás, deCarlos Gorostiza. El 1998 va interpretarCipe dice Brecht, camb motiu dels cent anys de la mort del dramaturg alemany, rebent a Israel el Premi Habima al Millor Unipersonal, on també es va presentar ambDos hermanas (adaptació deHay que deshacer la casa) deSebastián Junyent, al costat d'Orna Porat. El 1999-2000, va realitzar una gira internacional actuant en l'espectacleChe, Quijote y bandoneón (deMaurice Béjart). Va continuar actuant fins a pocs anys abans de la seva defunció, amb reposicions dels seus espectaclesCipe dice Brecht iLo mejor de Cipe.
Va rebre elPremi Konex ―Diploma al Mèrit― en les disciplines Unipersonal (2001) i Actriu Dramàtica de Cinema i Teatre (1991), atorgat per laFundació Konex de l'Argentina. EnVeneçuela va rebre el Premi Andrés Bello per l'aportació a la cultura llatinoamericana. Va realitzar gires amb recitals per Moscou, Berlín, Varsòvia, etc.
Va quedar pendent la concreció de diverses propostes rebudes al llarg de setanta anys de trajecte artístic, que per diverses raons no van poder dur-se a terme. Per exemple, les produccions alemanyes de les obresYerma deFederico García Lorca -en versió del poeta Heinrich Beck- iJudith deFriedrich Hebbel, aquesta última dirigida perErwin Piscator en 1966; una adaptació d'Orestes d'Eurípides, que protagonitzaria al costat deAlfredo Alcón i amb direcció deCarlos Gandolfo, per al Teatro Sant Martín el 1969; una versió argentina deMrs Warren's Profession deGeorge Bernard Shaw; la convocatòria per part del director espanyol Víctor García per a integrar l'elenc d'El cementerio de automóviles deFernando Arrabal, durant l'exili de l'actriu en 1977; una posada deEl jardí dels cirerers d'Anton Txékhov, que muntaria el director rusNikita Mikhalkov;La Torana deYehoshua Sobol; i l'estrena nacional de la versió teatral de la pel·lícula deIngmar Bergman,Sonata de tardor, camb la qual Lincovsky no va arribar a debutar en 2002, per una forta caiguda soferta ael Teatro Argentino de La Plata, durant una presentació unipersonal.
El 2006, va editar el seu llibre de memòriesEncuentros. Vida de una artista; i el 2007, fou nomenadaCiutadana il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires.
L'actorMeme Vigo ―col·lega de la seva primera època en el Teatre IFT― va ser el pare de la seva única filla, Paloma Wigodzky.[5]
De llarg a llarg del món, els seus treballs han merescut crítiques ditiràmbiques.
Va morir el 31 d'agost de 2015 a conseqüència d'una aturada cardíaca. Les seves restes descansen en el panteó de laAssociació Argentina d'Actors en elCementiri de la Chacarita.[6]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1988[7] | Conquilla de Plata a la millor actriu | La amiga | Guanyador |
