Elcinisme oescola cínica és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'antiga Grècia alsegle iv aC. El motcínic prové del grecκύων, 'gos', denominació originàriament despectiva per la comparació que rebien els cínics amb elscans, pel seu caràcter alegre i simple, pel tipus de vida frugal que defensaven i per la seva actitud sovint anticonvencional i extravagant. Tot i la significació que té aquestaetimologia popular, és probable que el nom provengui del fet que el fundador de l'escola, Antístenes d'Atenes, ensenyava al costat del santuari deCinosarges (grec antic:Κυνόσαργες, Kynósarges, deκύων 'ca' iἀργός 'blanc').
Antístenes d'Atenes fou el fundador de l'escola cínica iDiògenes de Sínope un dels representants més coneguts. Altres filòsofs cínics rellevants forenCrates de Tebes, la seva esposaHipàrquia i el seu germàMètrocles, iMenip.Diògenes Laerci fa memòria d'alguns altres filòsofs cínics, dels quals recorda alguns aspectes de la seva biografia i de la seva obra escrita (avui, almenys en gran part, perduda).[1]
L'escola cínica és unaescola socràtica menor; els seus seguidors consideraven que per aconseguir lafelicitat s'havia de viure segons la natura, per això rebutjaven lacivilització com a perniciosa. Consideraven que l'home té tot el necessari per conquerir la felicitat, la sevaautonomia és, de fet, el veritable bé a què cal aspirar, d'aquí el seu rebuig de les riqueses i de qualsevol preocupació material. L'home serà més feliç com menys necessitats materials tingui, per això predicaven una vida extremament austera. La vida senzilla i d'acord amb la naturalesa és el que pot retornar als homes la serenitat d'ànim, per això aspiraven a l'ataràxia (literalment "no pertorbació"). Així els cínics defensen la pobresa i lavida ascètica allunyada de la civilització.
També cal no oblidar la crítica dels filòsofs cínics contra la religió, i sobretot contra elpoliteisme grec, si bé hi ha qui diu que els filòsofs cínics predicaven una classe curiosa de religió monoteista, de la qual poc se'n sap.
Més que construir un conjunt sistemàtic de teories, els cínics predicaven amb l'exemple, per això són coneguts per les seves excentricitats, difoses gràcies a Diògenes Laerci. Eren famosos per la seva actitud irreverent i en molts casos un xic revulsiva sobre la conducta de societat (anaideia). El moviment cínic accentua alguns elements socràtics com laironia, si bé a vegades no està d'acord amb alguns parers de Sòcrates sobre la societat.
L'actitud dels cínics es preocupa poc de la política (a diferència deSòcrates iPlató). Els individualistes radicals no es cansaven de dir (comEpicur) que el seu objectiu no erapas una transformació de la societat, sinó només oferir una tranquil·litat individual a tot el qui, voluntàriament, s'unís a les seves doctrines.
Certs aspectes de lamoral cínica influïren enl'estoïcisme, i posteriorment en elcristianisme.
- ↑Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 43 (Biblioteca de Consulta Larousse).ISBN 84-8332-398-2.
- Léonce Paquet:Les cyniques grecs. Fragments et témoignages.
- Michel Onfray:Cynismes.
- Carlos García Gual:La secta del perro.
- Peter Sloterdijk:Crítica de la raó cínica.
- De Crescenzo, Luciano. Seix Barral.Historia de la filosofia griega (Segunda parte) (en castellà). 5a. Seix Barral, 1992, p. 48-57.ISBN 84-322-4592-5 [Consulta: 7 octubre 2018].
