Lescinc llibertats descriuen cinc aspectes delbenestar animal quan es troba sota controlhumà. Es van redactar com aresposta a uninformedel govern del Regne Unit de1965 sobre laramaderia, i es van fer oficials a la declaració de premsa de1979 per part del Consell de Benestar dels Animals de Granja del Regne Unit.[1] Les Cinc Llibertats han estat adoptades per grups professionals comveterinaris[2] i organitzacions com l'Organització Mundial per a la Salut Animal,[3] laRoyal Society for the Prevention of Cruelty to Animals,[4] i laSocietat Americana per a la Prevenció de Crueltat amb els animals.[5]
Les cinc llibertats tal com s'expressen actualment són:[1]
El 1965, elgovern del Regne Unit va encarregar unainvestigació, dirigida pelprofessor Roger Brambell sobre el benestar dels animals degranja intensiva, en part, com a resposta a les preocupacions plantejades alllibre de1964 de l'autora i activistaRuth Harrison,Animal Machines . L'informe Brambell deia que "un animal hauria de tenir almenys prou llibertat de moviment per poder girar-se, netejar-se, aixecar-se, estirar-se i estirar les extremitats sense dificultats".[6] Aquesta breu recomanació va obtenir el nom de les cinc llibertats de Brambell.
Arran de l'informe, es va crear el Comitè Assessor de Benestar d'Animals de Granja per fer el seguiment del sector ramader. Eljuliol de1979 va ser substituït pel Consell de Benestar dels Animals de Granja, i a finals d'aquellany, les cinc llibertats s'havien recopilat en elformat de llista que coneixem avui dia.[7]