Sistema educatiu espanyol |
---|
Règim general |
Educació infantil
|
Educació primària
|
Educació secundària
|
Batxillerat
|
Educació terciària |
Educació terciària (Bolonya) |
Règim especial |
Ensenyaments d'esports |
Ensenyaments d'idiomes |
Ensenyaments artístics |
Laformació professional és el conjunt d'ensenyaments que preparen per a desenvolupar unofici. En alguns països s'anomena educació vocacional.[1] Combina formació teòrica i pràctica, part de la qual té lloc en empreses acreditades. Segueix l'educació secundària i no ésobligatòria.
Va néixer per encabir dins l'educació formal aquells aprenentatges que es feien directament al lloc de treball, hereus de la tradició medieval delsartesans i elsgremis. Així, s'assegurava una formació teòrica que permetés dispensar un títol i donar vàlua a aquest saber, tradicionalment menystingut enfront del més acadèmic (usualment representat pelbatxillerat o l'educació superior).
A Espanya abans s'anomenava FP i comprenia dos cicles, fent un total de cinc anys. Actualment, des de la implantació de laLOGSE, es divideix en tres tipus: la formació professional específica, la contínua (la que es fa des dels propis centres de treball) i l'ocupacional (destinada a persones enatur). L'FP específica es duu a terme dins dels cicles formatius (o mòduls en la reforma experimental). El cicle de grau mitjà segueix a l'ESO i els alumnes han de tenir 16 anys per cursar-lo. El cicle de grau superior ve després del batxillerat. Cada cicle dura un o dos anys i s'adscriu a una família d'oficis.
Hi ha diferents formes d'accedir als dos nivells d'estudis d'FP actuals, els Cicles Formatius de Grau Mitjà[2] i els Cicles Formatius de Grau Superior,[3] que laLOE recull.
Accés al CFGM:
Accés a CFGS:
Els estudis de FP estan dividits en26 famílies:Agrària, Marítim-Pesquera, Indústries Alimentàries, Química,Imatge Personal, Sanitat, Seguretat i Medi Ambient,Fabricació Mecànica, Instal·lació i Manteniment, Electricitat i Electrònica, Energia i Aigua, Transport i Manteniment de Vehicles, Indústries Extractives, Edificació i Obra Civil, Vidre i Ceràmica, Fusta, Moble i Suro, Tèxtil, Confecció i Pell, Arts Gràfiques, Imatge i So, Informàtica i Comunicacions, Administració i Gestió, Comerç i màrqueting, Serveis Socioculturals i a la Comunitat, Hostaleria i Turisme, Activitats Físiques i Esportives i Arts i Artesanies.[4][5]
Un altre tipus de formació són els conegutsPQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial). És una formació que va destinada a joves que no graduen l'ESO. És un tipus d'ensenyament pràctic, vinculat a un ofici (fuster, flequer, electricista, etc.) amb una part de formació més genèrica que s'anomena "compensatòria", ja que realitzant aquest curs després es poden preparar l'accés a Cicles formatius de Grau Mitjà.
Abans els PQPI tenien una altra nomenclatura: PGS (Programes de Garantia Social).
En molts països s'aposta per introduir nocions de formació professional dins de l'ensenyament obligatori, per a preparar millor els alumnes per a la vida laboral i ajudar-los a triar una professió.