Bahasa Ciacia i바하사 찌아찌아 | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua natural,llengua viva illengua |
| Ús | |
| Parlants nadius | 80.000 |
| Autòcton de | Cèlebes Sud-orientals,Cèlebes iNorth Buton(en) |
| Estat | Indonèsia |
| Coordenades | 5° 28′ S, 122° 36′ E / 5.47°S,122.6°E /-5.47; 122.6 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies occidentals llengües muna-buton | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí ihangul |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cia |
| Glottolog | ciac1237 |
| Ethnologue | cia |
| IETF | cia |
La llenguacia-cia, també coneguda com abuton occidental obuton meridional, és una llenguaaustronèsia que es parla principalment als voltants de la ciutat deBau-Bau, al sud de l'illa deButon, prop de la costa deCèlebes, aIndonèsia. Cap a l'any 2005 hi havia uns 80.000 parlants (SIL). La majoria dels parlants són musulmans i també es comuniquen en la llenguawoli, que és molt propera al malai indonesi. El nom de l'idioma prové de lanegació cia 'no'.
En el passat, la llengua cia-cia es va escriure mitjançant unalfabet similar al del jawi, anomenat gundula, que està basat en l'alfabet àrab, però s'afegeixen cincconsonants addicionals i no s'utilitza cap signe per a les vocals. El 2009 aquesta llengua va aparèixer en elsmitjans de comunicació a causa de la decisió presa per la ciutat de Bau-Bau, d'adoptar elhangul coreà com a sistema d'escriptura modern per a la cia-cia.[1][2][3][4][5][6]
Un exemple de com la proposta de sistema d'escriptura hangul és el següent:[7]
| Consonants | g | k | n | d | dh | t | r ~ gh | l | m | b | v ~ w | bh | p | s | ’ | ng | j | c | h | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| IPA | /ɡ/ | /k/ | /n/ | /ɗ/ | /d/ | /t/ | /r ~ ʁ/ | /l/ | /m/ | /ɓ/ | /β/ | /b/ | /p/ | /s/ | /ʔ/ | /ŋ/ | /dʒ/ | /tʃ/ | /h/ | |
| Vocals | a | e | o | u | i | |||||||||||||||
| IPA | /a/ | /e/ | /o/ | /u/ | /i/ | |||||||||||||||
Els numerals de l'1 al 10 són:
| català | un | dos | tres | quatre | cinc | sis | set | vuit | nou | deu |
| cia-cia | dise | rua | tolu | pa'a | lima | no'o | picu | walu | siua | ompulu |
Verbs:
Noms:
Frases habituals:
