Christopher Plummer (Toronto, 13 de desembre de1929 -Weston, 5 de febrer de2021), nascutArthur Christopher Orme Plummer,Orde del Canadà,[1][2][3][4] fou un actor deteatre,cinema itelevisiócanadenc. En una carrera que abraça cinc dècades, Plummer potser era més conegut pel paper deGeorg Ludwig von Trapp aSomriures i llàgrimes. Els seus darrers papers de cinema inclouen la pel·lícula del 2009Up com a Charles Muntz, el film9 com a1 iL'imaginari del Doctor Parnassus com el Doctor Parnassus.
Christopher Plummer, besnet delPrimer ministre del Canadà Sir John Abbot, va néixer el13 de desembre de1929 a Toronto,Ontario, Canadà, fill d'Isabella Mary (nascuda Abbott, neta del primer ministreJohn Abbott) i John Plummer, que era secretari del Degà de Ciències a laUniversitat McGill aMontreal,Quebec.[5] Va abandonar Toronto per traslladar-se amb la seva mare a Senneville, prop deMont-real. Durant la seva infància va estudiar per ser pianista, però aviat neix en ell el desig de ser actor. A causa d'aquesta afició, en la seva joventut va conèixer al seu compatriota, el pianista dejazzOscar Peterson, al que li va unir sempre gran amistat. Per desenvolupar la seva carrera teatral s'uneix a laCanadian Repertory Company, en la qual aconsegueix certa notorietat en part gràcies al domini del francès i l'anglès. L'actriu Eva Le Gallianne li ofereix la seva primera oportunitat de lluïment enThe Constant Wife, segons la peça deWilliam Somerset Maugham, el1954. A l'any següent estrenaThe Dark is Light Enough,The Lark iMedea, les representacions del qual el porten fins aParís. Dos anys després es casa amb Tammy Grimes amb la qual té una filla, Amanda Plummer.
Al seu retorn de la capital francesa,Sidney Lumet el contracta per a la pel·lículaSet de triomf (1958), després de la qual es divorcia i torna al teatre, en el qual interpreta papers comEnric II d'Anglaterra a Becket (1962), un ésser que s'enfronta al seu millor amic (ThomasBecket), amb el qual abans havia compartit taboles.
Després de casar-se el 1962 amb Patricia Lewis, el1964 el seu rostre es va popularitzar gràcies a l'estrena deLa caiguda de l'Imperi Romà on encarna a unCòmode, corruptor, que se sent traït, més pendent d'organitzar festes per al poble que de mantenir la pau, i que mostra recels a l'hora de concedir la ciutadania romana a uns bàrbars -als quals més tard assassina a traïció- mentreSíria es rebel·la contra l'Imperi romà. La seva composició d'un emperador romà de caràcter autoritari i xulesc li obre les portes per a altres papers. Entre aquests destaca el Capità Von Trapp deThe Sound of Music, un vidu amb set fills la rigidesa dels quals s'enfonsa en entrar en la seva vida la institutriu Maria (Julie Andrews), amb la qual arriba a casar-se i fugir d'Àustria després d'acomiadar-se dels seus amics en un festival de música on entona la cançóEdelweiss. Malgrat el seu empipament davant la substitució de la seva veu en les seqüències musicals, el film fa disparar la seva cotització gràcies al seu èxit comercial. A partir de llavors els directors li encomanen personatges més o menys elegants, de vegades bondadosos, altres villans. Mentrestant el 1967 es divorcia de Patrica Lewis i el 1972 es casa amb Elaine Taylor.
Durant els setanta, Plummer combina les seves aparicions cinematogràfiques amb les teatrals. D'aquesta manera després de guanyar elpremi Tony pel musicalCyrano (1974), es fica en la pell deRudyard Kipling enL'home que volia ser rei 1975 i hereta deDavid Niven el paper de Sir Charles enLa Pantera Rosa torna sota les ordres deBlake Edwards. EnAssassinat per decret (1979) passa a engrossir la llista d'actors que han encarnat aSherlock Holmes al cinema.
En els anys vuitanta centra la seva activitat professional en el teatre, en el qual arriba a interpretar a Iago enOtelo (1982) iMacbeth (1988). També realitza algunes pel·lícules comSomewhere in Time de 1980 al costat deChristopher Reeve iJane Seymour. Realitza un magistral rol en la notable cinta històricaThe Scarlet and the Black (1983) (basada en fets reals), on dona vida a l'ambiciós, cruel i sanguinari Coronel Cap de la SS a Roma Herbert Kappler i la seva feroç rivalitat amb un adversari molt particular: Hugh O'Flaherty "un magistral"Gregory Peck que era un Monsenyor del Vaticà protector de refugiats, aliats i jueus en la Itàlia ocupada pels Nazis el1943.
A mitjans dels anys noranta "torna" al cinema amb breus papers: l'empresari deLlop (1994), el detectiu d'Eclipsi total (1995), el viròleg de12 Monkeys (1996)...
El 1997 guanya el seu segon Tony perBarrymore, interpretació que al costat de la realitzada en la pel·lículaThe Insider obre una nova etapa professional. En efecte el seu paper de Mike Wallace, un reconegut periodista estatunidenc (recentment retirat) li val diversos premis de la crítica cinematogràfica, encara que no aconsegueix quedar candidat alsOscar.Hollywood comença a reclamar els seus serveis amb major regularitat: el reuneix de nou amb Julie Andrews en la versió per a televisió del filmOn Golden Pond -on interpreta a un home de la tercera edat que aprèn a gaudir de la companyia del seu net-, té també un paper enA beautiful mind (2001).
Plummer torna al cinema més petit i intimista ambLucky Break, on interpreta al cap d'una presó, iArarat, on defensa el paper d'un guàrdia de seguretat d'un aeroport.
Plummer ha interpretat la majoria dels grans papers del repertori clàssic. Va sortir en la produccióRei Lear, dirigida perJonathan Miller i realitzada alLincoln Center. L'actuació de Plummer com a Lear li va suposar la seva sisena nominació als premisTony.[6] Va tornar aBroadway el 2007 com a Henry Drummond en una reposició deInherit the Wind, guanyant una nominació al premi Drama Desk així com seva setena nominació als premisTonyEl 2004 combina les representacions deRei Lear amb els seus papers cinematogràfics enNicholas Nickleby iAlexander. A aquests títols li segueixen ...I que li agradin els gossos (2005),Inside Man -on defensa el paper de banquer que es va enriquir gràcies als nazis i que oculta el seu passat-,Syriana -on encarna a un empresari amb interessos en el petroli-, iEl nou món on presta el seu cos a un capità que defensa la disciplina dels oficials de bord durant la colonització deVirgínia.
Entre els seus últims i notables treballs, cal citarThe Imaginarium of Doctor Parnassus deTerry Gilliam, iBeginners, on encarna a un ancià vidu que revela al seu fill que éshomosexual. Per aquest treball va guanyar unGlobus d'Or i l'Oscar al millor actor secundari.
El seu últim treball va ser com a protagonista del film "Remember" realitzat el 2015.
Va morir el 5 de febrer de 2021, a la seva casa deWeston,Connecticut, amb 91 anys, després de patir una caiguda.
- ↑324cat. «Mor als 91 anys Christopher Plummer, el capità Von Trapp de "Somriures i llàgrimes"», 05-02-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
- ↑Jr, Mike Fleming;Jr, Mike Fleming. «Christopher Plummer Passes Away At 91; ‘Sound Of Music,’ ‘All The Money In The World' Star A True Hollywood Legend» (en anglès americà), 05-02-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
- ↑ «Christopher Plummer, 'Sound of Music' star and oldest actor to win an Oscar, dead at 91 | CBC News» (en anglès). CBC [Consulta: 5 febrer 2021].
- ↑Weber, Bruce «Christopher Plummer, Actor From Shakespeare to ‘The Sound of Music,’ Dies at 91». The New York Times, 05-02-2021 [Consulta: 5 febrer 2021].
- ↑Biografia de Christopher Plummer
- ↑[http://theater2.nytimes.com/mem/theater/treview.html?res=9B02E1D7133FF936A35750C0A9629C8B63 Ben Brantley New York Times,5 març de2004
|
|---|
| 1936–1950 | |
|---|
| 1951–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–present | |
|---|
