 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 gener 1679(Julià) Breslau (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 9 abril 1754 (75 anys) Halle (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Catedràtic | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Religió | Luteranisme | ||
| Formació | Universitat de Jena (1699–) Universitat de Leipzig | ||
| Director de tesi | Gottfried Wilhelm Leibniz,Ehrenfried Walther von Tschirnhaus iChristoph Pfautz | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques,filosofia,ciència del dret,metafísica,lògica filosòfica isistema educatiu | ||
| Lloc de treball | Leipzig Halle Marburg | ||
| Ocupació | jurista, filòsof, matemàtic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Marburg(1723–1740) Universitat de Halle(1706–) Universitat de Leipzig | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Racionalisme | ||
| Professors | Caspar Neumann iEwald Friedrich von Hertzberg | ||
| Alumnes | Ewald Friedrich von Hertzberg,Mikhaïl Lomonóssov,Joachim Georg Darjes,Samuel Klingenstierna iJakob Carpov(en) | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Mikhaïl Lomonóssov,Georg Bernhard Bilfinger,Samuel Klingenstierna,Martin Knutzen iJohann Samuel König | ||
| Altres | |||
| Títol | Baró | ||
| Premis | |||
Christian Wolff [ˌkʀ̥ɪsti̯ɑn ˈvɔlf] (1679,Breslau -1754,Halle) va ser unfilòsofalemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes deKant. No obstant això, el seuracionalisme està més prop deDescartes que deLeibniz.
El treball fonamental de Wolff va ser la divulgació i interpretació de la filosofia de Leibniz, encara que s'aparti de la idea de lamònada i substitueixi l'harmonia preestablerta per la teoria deSpinoza de la correspondència entre ordre delpensament i de larealitat. Les controvèrsies entrecatòlics iprotestants, d'una banda, i per una altra, sobretot, Leibniz i Descartes, li van inspirar el seu mètode filosòfic; és a dir, volia que fos el mateix que el de lesmatemàtiques.
La sevamoral és igualment racionalista. Estableix la correlació entredret ideure. Considera que l'ésser humà té deures cap a si mateix, cap a lasocietat i cap aDéu. Un dels seus principals deures és perfeccionar-se i aconseguir lafelicitat, així com promoure la perfecció i la felicitat dels seus semblants. Però, en tot això, el seu racionalisme no li permet comprendre bé les relacions i diferències entreenteniment ivoluntat, entrellibertat iresponsabilitat, entreessència i acte de ser.[cal citació] La seva idea de l'estatpaternalista va influir en eldespotisme il·lustrat.
