Lescholitas escaladores de Bolívia són un grup de donesaimares bolivianes format el 2015 i que escalen muntanyes amb els seus vestits tradicionals. Són dones que, amb les seves famílies, treballen com a cuineres en campaments de muntanya, guies de suport o portadores dels equips d'escaladors professionals.[1]
Cholas ocholitas és com els espanyols anomenaven les dones indígenes del camp a l'Altiplà andí que anaven a la ciutat amb els seus vestits tradicionals, amb lapollera (la faldilla tradicional), l'aguayo (la manta de colors que usen com mocador de fer farcells), i barret. Amb el projecte d'escalada, un grup decholitas va voler trencar els estereotips que les consideren només com a servidores i combatre la discriminació que pateixen per ser dones i aimares.[2] No van voler prescindir de les sevespolleras perquè són el símbol màxim de la seva identitat.[3] Una d'elles, Lidia Huayllas, va dir: «Para hacer las cumbres no hemos dejado nuestra vestimenta porque es lo que siempre nos ha caracterizado. Tampoco podríamos dejarla. Hemos demostrado que las señoras de pollera, las cholitas, sí pueden subir con su propia ropa.»[4]
La primera escalada del grup, constituït per dones d'entre vint-i-quatre i cinquanta anys, van fer-la a l'Huayna Potosí, una muntanya de 6.090 metres, propera aLa Paz; el 14 de desembre 2015 en van fer el cim.[3] Van seguir altres muntanyes d'alçada superior al 6.000 metres: a Bolívia, elCerro Acotango,Parinacota, Pomarapi,Illimani i elNevado Sajama, i el 23 de gener de 2019, dues dones d'una expedició formada per cinccholitas van fer el cim de l'Aconcagua, que amb gairebé 7.000 metres, és la muntanya més alta del continent americà.[1][5] Després de l'escalada a l'Aconcagua, el gran repte de lescholitas és fer el cim de l'Everest.[6] El novembre de 2021, lescholitas van tornar a fer el cim de l'Illimani amb un missatge en favor de la pau i de l'erradicació de la violència envers les dones i com homenatge a les dones víctimes de feminicidi, que a Bolívia, aquell any ja eren cent dones assassinades quan es va fer l'expedició.[7]
El 2019, la revistaVogue Latinoamericana va dedica a lescholitas una de les cinc portades especials de celebració del seu 20è aniversari. Un equip de la revista havia viatjat per l'Amèrica Llatina a la cerca de d'històries protagonitzades per dones que haguessin trencat les barreres d'allò que es considera convencional.[8]
La història d'aquestes dones ha estat portada al cinema per Jaime Murciego i Pablo Iraburu. Un equip de filmació va acompanyar cinccholitas (Lidia Huayllas, Dora Magueño, Cecilia Llusco, Elena Quispe i Ana Lía Gonzales)[9] en la seva escalada a l'Aconcagua i el resultat va ser el documentalCholitas, que va estrenar-se el desembre de 2019 en el Festival Internacional de Cinema de Muntanya BBK Mendi Film, a Bilbao, aconseguint-ne el premi del jurat. La idea de fer el documental va ser de Murciego, per aquí el film va ser la seva opera prima com allargmetratge. Després va presentar-se en altres festivals, entre els quals elFestival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló.[10] Sobre l'escalda i la filmació, Murciego va declarar que no volia fer una pel·lícula per descriure els aspectes tècnics de l'escalda, sinó per entendre les motivacions, inquietuds i raons que havien dut aquelles dones a sortir del seu rol tradicional i plantejar-se un repte d'aquelles dimensions.[11]
Cholitas va ser presentada en diversos festivals de cinema i va rebre els següents guardons:
Cholitas va tenir set candidatures alsPremis Goya 2021 per optar als premi a millor pel·lícula, millor guió original, millor música original, millor direcció de producció, millor muntatge, millor so i millor pel·lícula documental.[18]