Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Chiquitano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaChiquitano
Tipusllengua illengua vivaModifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius2.400Modifica el valor a Wikidata (2021Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de Santa Cruz iMato GrossoModifica el valor a Wikidata
EstatBolívia iBrasilModifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües macrogêModifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3caxModifica el valor a Wikidata
Glottologchiq1248Modifica el valor a Wikidata
EthnologuecaxModifica el valor a Wikidata
UNESCO585Modifica el valor a Wikidata
IETFcaxModifica el valor a Wikidata
Endangered languages1452Modifica el valor a Wikidata

Elchiquitano,chiquito obesɨro és una llenguaindígena, originària delsLlanos de Chiquitos i elChacobolivià, parlada actualment pelschiquitanos a les províncies deÑuflo de Chávez,Velasco,Sandoval,Busch,Ichilo iChiquitos deldepartament de Santa Cruz,Iténez deldepartament de Beni, així com en alguns municipisbrasilers.[1]

Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el besiro és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia.[2] Va ser inclòs en laConstitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009.[3]

Ús i distribució

[modifica]

L'avaluació delnombre de parlants varia molt d'una font a una altra. S'estima que hi ha uns 20.000 parlants competents, encara que el grup ètnic chiquitano posseeix entre 47.000 i 60.000 individus.[1] Si es basa en el major nombre, quedaria com la quarta llengua indígena més parlada de Bolívia després delquítxua, l'aimara i elchiriguano.

Dialectes i variants

[modifica]

Es distingeixen tres grans dialectes del chiquitano:

  • el de les zones de Concepción i Lomerío (Ñuflo de Chávez), San Rafael, Santa Ana i Sant José (Velasco);
  • el de la zona de San Javierito (Velasco), i
  • el de la zona de San Miguel (Velasco), que és el més diferenciat de la resta.[4]

Estudis i normalització

[modifica]

Es fa servir un alfabet normalitzat per a la seva escriptura[5] i s'han escrit gramàtiques des de l'època colonial. Per exemple, n'hi ha una de 1993, escrita per Jesús Galeote.[6]

Classificació

[modifica]

Considerada per alguns una llengua aïllada, se l'ha relacionat amb lamacrofamilia gê.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑1,01,1Alain Fabre (2000):«Chiquitano», en elDiccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos.
  2. ↑Bolivia: Decreto Supremo Nº 25894, 11 de septiembre de 2000
  3. ↑Constitución Política de Bolivia
  4. ↑Xavier Albó: «Bolivia plurilingüe», enCuadernos de Investigación, 44. La Paz: CIPCA/UNICEF, 1995.
  5. ↑Pablino Parapaino Castro, et al.:Guía del alfabeto besiro. La Paz: Ministerio de Educación, Viceministerio de Educación Escolarizada y Alternativa, 2003.
  6. ↑Jesús Galeote Tormo:Manitana auqui besüro. Gramática moderna de la lengua chiquitana y vocabulario. Santa Cruz de la Sierra: Centro de Estudios Chiquitanos, 1993.
  7. ↑Áurea Cavalcante Santana: «Comparações preliminares entre a língua chiquitano (Brasil/Bolívia) e o proto-jê. Ponencia en el52º Congreso Internacional de Americanistas, en Sevilla, julio de 2006.
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengua nacional
Llengües
indígenes
Arawak
Pano–Tacana
Quítxua
Tupí
Mosetenes
Uru-chipaya
Altres
Llengües de signes
Cursiva indicallengua morta encara reconeguda per laConstitució de Bolívia.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chiquitano&oldid=34725154»
Categories:
[8]ページ先頭
©2009-2025 Movatter.jp