Chipaya

Chipay taqu
Tipus	llengua illengua viva
Ús
Parlants nadius	1.800 (2011)
Estat	Bolívia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengues chimú chipaies Llengües uru-chipaya
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	cap
Glottolog	chip1262
Ethnologue	cap
UNESCO	584
IETF	cap
Endangered languages	2432

La llenguachipaya (autoglotònimchipay taqu) és parlada per prop de dues mil persones a les províncies deCarangas iSabaya,departament d'Oruro, (Bolívia).

Des de la promulgació del decret suprem Núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 l'uru-chipaya és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia,^[1] el que va ser inclòs a laConstitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.^[2]

El cens de 2001, a la zona de Santa Ana de Chipaya, va registrar 1568 parlants; d'ells 332 de 4 a 9 anys d'edat; 400, de 10 a 19; 277, de 20 a 29; 163, de 30 a 39; finalment 166, de 40 a 49. La majoria dels chipaya parla també elcastellà i generalment, els adults empren l'aimara.^[3]

Des delany 2012 s'han emprat diferents maneres de preservar l'idioma,entre una d'elles és la implementació de l'idioma chipaya en l'aprenentatge escolar, tal com ho dicta la constitució de l'estat bolivià^[4] en les localitats pròximes la salar de Coipasa i el llacUru, com a Santa Ana de Chipaya. L'Organització de la Nació Uru-Chipaya i l'Institut Tècnic de la Nació Uru-Chipaya van determinar que li entre el 80-70% dels pertanyents a l'ètnia uru parlaven la llengua originària chipaya.

S'ha provat que l'idioma chipaya es relaciona estretament amb l'uruquilla (uchun maa taqu), llengua original delsuros i s'ha integrat amb seguretat un grup designat per diversos experts comfamília lingüísticauru-chipaya. Uns altres han suggerit relacionar aquest grup amb elpuquina en una sola família i alguns consideren el parentiu de totes aquestes llengües amb la famíliaarawak.Alfredo Torero Fernández de Córdova^[5] va demostrar que fins al present no s'ha demostrat relació genètica entre les llengües uru-chipaya i l'arawak ni entre l'uru-chipaya i el puquina, el quítxua o l'aimara i va considerar hipotèticament que la separació d'uruquilla i chipaya es va produir cap al200 aC. Recentment diversos chipaya van poder escoltar i entendre sense major problema un enregistrament dels últims parlants d'uruquilla de la comunitaturos d'Irohito, realitzada en 1980 i va quedar demostrada una certa intel·ligibilitat entre totes dues llengües.^[6]

• En el quadre 1, es presenta l'inventari consonàntic del chipaya (Cerrón-Palomino, 2009:35):

• Unes certes africades tenen la funció desíl·laba inicial.^[7] Hi ha oposició entre consonants oclusives simples, aspirades i glotalizadas. El chipaya registra, a més, dos ordres més de consonants africades: les alveolars i les palatals retroflexas en les seves sèries simples i laringalizadas. Com assenyala Cerrón-Palomino (2009: 36), aquí radica, precisament, una de les tantes peculiaritats fòniques de la llengua, que la diferencien de les seves veïnes aimara i quítxua. En el chipaya s'han registrat també variants fonètiques per a les dones.^[8]
• En el quadre 2, es presenta el sistema vocàlic del chipaya. Com es pot observar, es tracta d'un sistema pentavocálico semblança al del castellà, però que, a diferència d'aquest, distingeix entre vocals breus i llargues, amb la qual cosa el sistema es duplica a 10 fonemes vocàlics (Cerrón-Palomino, 2009: 38):

Quant als trets morfològics del chipaya, es pot assenyalar el següent (basat en Cerrón-Palomino, 2009: 47-67):

• El chipaya és unallengua aglutinant, amb marcada tendència cap a la fusió. Presenta múltiplessufixs i també algunsprefixs que es troben en procés d'obsolescència. En (1), s'il·lustra el grau de complexitat interna que pot tenir una paraula chipaya:

• En el chipaya, es distingeixen tres categories bàsiques d'arrels: l'arrels nominals, les arrels verbals i les partícules. Dins de la categoria d'arrels nominals, Cerrón-Palomino (2009:49) distingeix les següents subclasses: noms, p. ex.zhoñi 'home',zqala 'sembrat'; pronoms, p. ex.wer ‘jo’,am ‘tu’; adjectius, p. ex.ljok ‘vermell’,zona ‘mans'; numerals, p. ex.tshii ‘un’pizk ‘dos'; i adverbis, p. ex.tonje ‘avui’,teqzi ‘aquí’. Quant a les arrels verbals, es distingeixen quatre subclasses: verbs intransitivos, p. ex.thaz ‘riure’,phalan ‘suar’; verbs transitius, p. ex.trak ‘colpejar’,kon ‘matar’; verbs ditransitivos, p. ex.toj ‘repartir’,maz ‘narrar’; i verbs copulatius, p. ex.zhel ‘estar, haver-hi'. Quant a les partícules, corresponen a aquesta classe aquelles arrels que, semànticament, constitueixen adverbis d'afirmació o negació, conjuncions, exclamacions, interjeccions i salutacions, com p. ex.ana ‘no’,uzh ‘o’.
• Respecte a la morfologia nominal, el nom chipaya presenta processos de flexió de gènere (es distingeixen dos gèneres: femení i masculí, p. ex.azn-i ‘burra’,aznu ‘ruc’), número (singular i plural, p. ex.zhoñi 'home',zhoñi-naka ‘homes'), i cas. A continuació, es presenta el sistema de casos del chipaya, seguit d'alguns exemples.

• Quant a la morfologia verbal, el verb chipaya presenta diferents tipus de processos flexius, a saber: flexió de persona (primera, segona, tercera i quarta persona o persona inclusiva), flexió de temps-aspecte (present absolut, present habitual, passat imperfectivo, passat perfectivo i futur), flexió de manera (indicatiu, optatiu i imperatiu) i subordinació. Quant a la subordinació, el chipaya presenta un sistema de cinc subordinadores que marquen la correferència o no, [+corr, -corr], entre els subjectes de la clàusula principal i la clàusula subordinada, així com la relació temporal entre els verbs de totes dues clàusules en termes de simultaneïtat, [+sim, -sim]. En el quadre 4, es presenta el sistema de subordinadores del chipaya, seguit d'alguns exemples:

• El chipaya presenta, a més, un conjunt de sufixos independents que es classifiquen en vuit subclasses: sufixos enunciatius, que expressen enunciats de contingut informatiu, de caràcter emotiu o fins i tot amb matisos de sorpresa; sufixos modals, que expressen diferents modalitats epistémicas (indefinit, hipotètic i conjectural); sufixos evidenciales, que expressen valors que responen a la font de dades (assertiu i reportativo); sufixos interrogatius, que marquen interrogació (corroboratiu i informatiu); sufixos concordants, que estableixen una relació de concordança entre el subjecte participant de l'oració i l'element que els porta; sufixos connectors, que estableixen una relació entre un enunciat i un altre dins del discurs; sufixos emfàtics, que poden expressar un sentit categòric, corroboratiu o puntualizador; i sufixos afectius, que transmeten un sentiment de simpatia o de compassió.

Pel que fa a la sintaxi del chipaya, es pot assenyalar el següent (Cerrón-Palomino, 2009: 67-74):

• L'ordre no marcat de constituents s l'oració és del tipusSubjecte Objecte Verb (SOV), com s'il·lustra en (6):

• La frase nominal es caracteritza estructuralment per estar formada per un nucli, que en aquest cas és un nom, precedit o no d'un o més modificadors, entre els quals es troben: els determinants, els numerals, els adjectius, els atributs, i les clàusules subordinades. Com en tota llengua SOV, aquests modificadors es caracteritzen per precedir sempre al seu nucli, com s'observa en (7):

• Segons la naturalesa del predicat, les oracions simples es distingeixen en copulatives, com en (8), i predicatives, com en (9). Segons la seva modalitat, aquestes poden ser declaratives, com en (10), interrogatives, com en (11), exhortatives, etc.

• En el chipaya, es distingeixen tres tipus d'oracions complexes: oracions juxtaposades, com en (12), oracions coordinades, com en (13), i oracions subordinades, amb verb no-finit (o no conjugat), com en (14), i amb verb finit, com en (15):

• Cerrón-Palomino, Rodolfo (2009). Chipaya. En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.)Lenguas de Bolivia, tomo I Ámbito andino, 29-77. La Paz: Plural editores.

• La llengua chipaya a proel
• DOBES Uru-Chipaya

• Llengües de Bolívia

• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
• Control d'autoritats