Txennai oChennai (entàmil சென்னை), anteriormentMadràs, és una ciutat i corporació municipal de l'Índia, capital deldistricte de Chennai i de l'estat deTamil Nadu i la quarta àrea metropolitana més gran del país. Està situada a la costa deCoromandel, algolf de Bengala. La seva població, segons el cens del2011, era de 4.681.087[1] persones, cosa que el qualifica com una de lesciutats més grans del món. Fou la tercera ciutat de l'Índia Britànica després de Calcuta (Kolkata) i Bombai (Mumbai).
El nomMadras fou un abreujament de Madraspatam o Madraspattinam, un poble de pescadors al nord de Fort Saint George, que al seu torn podria derivar del portuguès Madre de Deus o de Madeiros o Madera (del nom d'una família portuguesa). Els portuguesos van construir el1575 una església dedicada a la Mare de Déu a Chennai, anomenada per ells com São Thome de Meliapur, però és possible que fos un nom anterior als europeus. Chennai és un abreujament deChennappapattinam, el nom de la ciutat que va créixer entorn de Fort Saint George. Madraspattinam i Chennapattinam es van unir al segle xvii i els anglesos van anomenar a la població unida com Madraspattinam o més aviat Madras. El nom fou canviat oficialment a Chennai el1996.
La ciutat sota els britànics tenia un triple govern: el govern provincial, el govern municipal i el govern del districte; aquest darrer estava sota el col·lector (antigament anomenat el Client de la Terra nom que va canviar el1870 a col·lector) i tenia atribucions fiscals, de duanes, marítimes, protecció d'emigrants i superintendència de segells i documents. La justícia s'administrava separadament a la resta de la presidència sota uns jutges especials.
A la corporació municipal corresponia l'administració interna dirigida per un president nomenat pel governador, ajudat per un enginyer, un oficial sanitari, i un oficial recaptador tots nomenats pel governador. El primer govern municipal fou establert el1687 a iniciativa del governador de la companyia Josiah Child, quan es va establir la primera corporació amb dotze regidors i 60 ciutadans (i un secretari); el jurament es va produir el29 de setembre de1688. El govern municipal no fou aprovat pel parlament fins al1792.
La policia es va establir inicialment sota unPedda Naik (gran mosso) amb autoritat fora del fort. El nombre va augmentar fins a 150 mossos. Fou reorganitzada completament el1858 i posada sota autoritat de William Robinson (després Sir) el primer inspector general; el1904 la formaven un comissari, un subcomissari, dos ajudants de comissari, 16 inspectors i 1321 subordinats dels quals 4 a cavall i 44 polícies marítims; hi havia 22 estacions de policia.
Modernament Chennai està governada per laCorporació Municipal de Chennai, la més antiga de l'Índia i de laCommonwealth fora d'Anglaterra, i la formen 155 consellers que representen a 155 seccions (wards). Els consellers elegeixen l'alcalde (major) entre ells. L'àrea d'autoritat de la corporació és de 176 km² però està pendent una extensió a 800 km² que ha d'aprovar el govern de Tamil Nadu que apujaria la població de quatre milions i mig a uns vuit milions. La ciutat té una superfície de 176 km i l'àrea metropolitana de 1.189 km².
A Chennai hi ha la seu del govern de l'estat, el parlament (al Fort Saint George), la cort suprema (amb jurisdicció sobrePondicherry) i altres institucions.
Patrulla de la Chennai Metropolitan Police
L'Àrea Metropolitana de Chennai cobreix el districte de Chenai i àrees dels districtes veïns deKanchipuram iTiruvallur. Els grans suburbis estan governats per consells municipals i els petits per consells de vila (panchayats). La Chennai Metropolitan Development Authority (Autoritat Metropolitana de Desenvolupament de Chennai, coneguda per les sigles CMDA) exerceix jurisdicció sobre la ciutat i les ciutats satel·lits com Mahabalipuram al sud,Chengalpattu i Maraimalai Nagar al sud-oest, iKanchipuram, Sriperumpudur,Tiruvallur i Arakkonam] a l'oest.
El departament de policia del Chennai exercix autoritat policial sobre la ciutat dirigida per un comissionat de policia sota autoritat del ministre de l'Interior de l'estat; està format per 36 subdivisions amb 121 estacions. Hi ha una policia de tràfic (Chennai City Traffic Police, CCTP) i una policia metropolitana. La policia del Gran Chennai té autoritat sobre els suburbis i àrees fora del districte sota autoritat de les autoritats policials dels districtes de Kanchipuram i Thiruvallur.
La Corporació de Chennai facilita els serveis a la ciutat i els suburbis; la recollida d'escombraries la fa en part per mitjà d'una empresa privada anomenadaNeel Metal Fanalica Environment Management, i en part per serveis propis anomenats Chennai Corporation. Els serveis d'aigua i clavegueres el fa la corporació a través de la Chennai Metropolitan Water Supply and Sewage Board, CMWSSB. L'electricitat correspon a una companyia de l'estat, la Tamil Nadu Electricity Board. Hi ha també serveis de telèfon, televisió, comunicacions, Internet, i altres en mans de companyies privades.
L'evolució de la població de la ciutat ha estat la següent:
1871: 367.552
1881: 405.848
1891: 452.518
1901: 509.346
1911: 518.660
1921: 526.000
1931: 645.000
1941: 776.000
1951: 1.416.056
1961: 1.729.141
1971: 2.420.000
1981: 3.266.034
1991: 3.841.398
2001: 4.216.268
En grafia catalana, un habitant s'anomena txenaïta (en plural, txennaïtes). En grafia anglesa, ésChennaite, (pl.Chennaites), i en grafia francesa,chennaïte (pl.chennaïtes).
Chennai té un clima tropical amb poca oscil·lació anual de la temperatura i amb unaestació seca, de gener a juny i una altra d'humida de juliol a desembre. En general fa una calor humida,xafogor, especialment el maig i juny. Les principals dades són:
Temperatures i precipitacions mitjanes de Chennai, Índia
La majoria de la població actual parla eltàmil, amb grups rellevants de parlants deltelugu i delmalayalam. Elshinduistes formen el 81,2% de la població, els musulmans el 9,3%, els cristians el 7,6% i els jainistes l'1,05%.
La Metropolitan Transport Corporation MTC, administra un ampli sistema de comunicació a la ciutat amb 3257 autobusos i 622 recorreguts i amb 4,35 milions de viatgers al dia.
ElMetro de Chennai és el metro de la ciutat de Chennai, capital de Tamil Nadu, a l'Índia. Té dues línies que donen servei a 32 estacions en gairebé 45,1 km de xarxa, inclosos 36 km sota terra i la resta per viaducte. La primera línia ("línia blava") es va inaugurar el juny del 2015 després de 6 anys de treballs i la segona línia ("línia verda") va entrar en servei el 2016. Les dues línies es van ampliar en diverses etapes entre 2016 i 2019. Es preveu tres línies noves que sumen aproximadament 119 quilòmetres i donen servei a 126 estacions.
La ciutat fou fundada el 1639-1640. A causa de les males relacions amb els oficials del sultà deGolconda a la factoria deMasulipatam la seu central britànica al Coromandel, el22 d'agost de1639 el nayak deChingleput o Chengalpat (deVandavasi), Venkatapathy, feudatari del raja deChandragiri, continuador de l'imperi deVijayanagar, va cedir a canvi de diners el territori de Madraspatam (agost de1639) als britànics dirigits per Francis Day, cap de la factoria d'Armagon (depenent de la de Masulipatam que estava situada més al nord) amb permís per a construir-hi una fortalesa. Ja abans de l'autorització de l'agent de la companyia a la costa deCoromandel, Andrew Cogan, es van iniciar les obres; l'autorització va arribar el març de1640, i el nom que se li va donar fou el deFort Saint George, pel patró d'Anglaterra. L'establiment, separat del fort, fou anomenat Chennappapattanam segons sembla en honor de Chenappa, el pare del nayak però els natius van donar aquest nom també al poble (Madraspatam). Els portuguesos de São Thome de Meliapur van convidar els anglesos a establir-se a la seva factoria, pero Day va preferir una posició independent. A la tardor del1640 unes 300 o 400 famílies atretes per l'exempció d'impostos per 30 anys, es van establir al costat del fort, la construcció del qual es va acabar en la primera fase poc després. El1641 va ser declarada capital de les possessions de laCompanyia Britànica de les Índies Orientals a la costa de Coromandel, i el 1653 fou declarada independent de la presidència deBantam; el1658 Bantam i les factories deBengala foren posades sota autoritat de Fort Saint George.
Victoria Public Hall
El1672 els francesos es van apoderar deSão Thome de Meliapur i van fortificar Triplicane. En foren expulsats pels holandesos el1674; el1687 Aurangzeb va amenaçar la zona. Fort Saint George va obtenir autoritat sobre Tondiarpet, Purasavakam i Egmore el1693.
El1702 el general Daud Khan, al servei d'Aurangzeb va assetjar São Thome de Meliapur; Fort Saint George va obtenir autoritat sobre Veysarpadi, Nangambaukam, Tiruvottiyur i Ennore el1708. El1739 foren els marathes els que estaven a la vora del fort. Els anglesos ampliaven i reforçaven la fortalesa, però la companyia no gastava prou diners i el fort continuava sent una posició dèbil.
El1741 va esclatar la guerra amb França; el1742 els britànics van estendre l'autoritat a Vepery, Perambur i Pudupakam. El1746 els francesos sota el generalBertrand-François Mahé de La Bourdonnais, governador deMaurici, van ocupar la fortalesa i factoria; el governador Nicholas Morse i els principals mercaders foren portats aPondicherry. La capital de Coromandel es va traslladar aFort Saint David que ho va ser fins al1749 (quan fou retornat als britànics pel tractat d'Aix-la-Chapelle signat el18 d'octubre de1748), i de fet fins al1752. Els britànics com a seguretat van ocupar l'establiment portuguès de São Thome de Meliapur el21 d'octubre de1749 per evitar que fos ocupat pels francesos, i també alguns altres territoris a l'entorn.
La fortalesa fou reforçada, i quan la guerra es va reprendre i els francesos van ocuparFort Saint David i altres establiments el1758, elFort Saint George va poder resistir els atacs de Lally (14 de desembre de1758 a16 de febrer de1759). L'aparició d'una flota anglesa va obligar Lally a retirar-se. El fort fou restaurat i en part reconstruït després de1763 durant uns quants anys. Les successives adquisicions, especialment les de1742 i1749 foren confirmades pels mogols el1765. Després del 1749 únicamentHaidar Ali el1769 i el1780 va amenaçar el fort i l'establiment, però sense arribar a atacar-lo.
Sota els britànics la ciutat va quedar constituïda per 20 divisions. Els principals barris europeus eren Egmore, Chetpat, Kilpauk, Nangambaukam, Teynampet i Adyar River. La població va augmentar ràpidament (a finals del segle xix més del 12% d'increment anual). La població era hindú en gran majoria amb un 11,3% de musulmans, i un 0,8 de cristians. La llengua principal era el tàmil, però prop d'un 20% de la població parlavatelugu.
Durant laI Guerra Mundial fou l'única ciutat de l'Índia atacada per les potències centrals, quan un creuer alemany va bombardejar un dipòsit de gasolina el22 de setembre de1914
Madras fou capital de la província i estat de Madras (1947,1950) reanomenat Tamil Nadu el1969. Va ser el nucli d'una gran agitació el1965 durant la revolta popular contra la imposició de l'hindi com a llengua de tota l'Índia.
.jpg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
