Charlotte Rampling (Sturmer,Essex,Anglaterra,5 de febrer de1946) és unaactriuanglesa.
La seva mare era la pintora Isabel Anne Gurteen i el seu pare Godfrey Rampling,coronel de l'exèrcit britànic va ser medalla en atletisme en els jocs Olímpics d'estiu de1936. Charlotte Rampling tenia 8 anys quan la seva família s'instal·làFontainebleau. De tornada a Anglaterra, l'adolescent actuà en espectacles de music-hall amb la seva germana, i després treballà breument com a model.[1]
El1972, es casà amb l'actorBryan Southcombe. Tingueren un fill, Barnaby, que es dedicaria a l'escenografia, i després es divorciaren el1976.[2] El1978, es va tornar a casar amb el compositorJean Michel Jarre amb el qual tingué un fill, David Jarre. Se separarà de Jean Michel Jarre el1997. Cal dir que les conquestes femenines del compositor s'estendran regularment en la premsa. El seu nou company, Jean-Noël Tassez, és un home de negocis.
Va quedar profundament marcada per la mort de la seva germana Sarah. La família conservarà el secret de les circumstàncies de la defunció de Sarah (que es va suïcidar a l'Argentina el1966, a l'edat de 23 anys, després d'haver parit prematurament) fins a la defunció de la seva mare, el 2001.
ComJane Birkin iJacqueline Bisset, comença a la pantalla en la pel·lícula delSwinging London,The Knack ...and How to Get It, el1965, després roda en comèdies d'èxit tot prenent cursos d'art dramàtic a la Royal Court School. Però, molt marcada per la defunció brutal de la seva germana, decideix anar-se de la Gran Bretanya. Instal·lada aItàlia, Charlotte Rampling hi fa la seva primera trobada notable, ambLuchino Visconti, que la dirigeix el1969 aLa caduta degli dei.[1] L'actriu actua a pel·lícules comZardoz (Boorman) oIl portiere di notte, la pel·lícula que la revela al gran públic el1974.[3] En aquest èxit-escàndol deLiliana Cavani, encarna una supervivent dels camps nazis que manté una estranya relació amb el seu ex-botxí. Li agrada explorar a través dels seus papers les zones més tèrboles de l'ànima, i s'apassionarà per un ximpanzé davant la càmera deOshima (Max, el meu amor,1985). Els Americans no són insensibles a l'encant de l'enigmàtica Rampling, que fa fondre Woody Allen (Stardust Memories,1980),Robert Mitchum (Farewell, My Lovely) i interpreta una dona fatal ambSidney Lumet a (Veredicte final).
Havent escollit domicili a França a la finals delsanys 1970, roda amb Yves Boisset (Un taxi mauve),[4]Claude Lelouch (Viva la vie) i Deray (el polarOn ne meurt que deux fois el 1985). Menys present a les pantalles en elsanys 1990, destaca el2000 amb les interpretacions aEl Cirerer (d'Anton Txékhov) i el singularSigns & Wonders deJonathan Nossiter. L'any següent, Charlotte Rampling fa un comeback clamorós gràcies a''Sous le sable'', retrat d'una dona abandonada després de la desaparició del seu marit, deFrançois Ozon, cineasta que retrobarà aSwimming pool. És el moment en què un César d'honor li recompensa el conjunt de la seva carrera (el 2001) i torna a ser una actriu de primera fila, fent bons papers a la comèdia (Embrassez qui vous voudrez, 2002) al thriller (Lemming), el film d'autor (Vers le sud, 2006) o al divertiment hollywoodià (Basic Instinct 2).
Va donar suport a la candidatura deNicolas Sarkozy a l'elecció presidencial francesa de 2007.[5]
L'actriu britànica va presidir del9 de febrer al19 de febrer del2006 el jurat de la Berlinale, succeint eldirector alemanyRoland Emmerich, realitzador aHollywood d'Universal Soldier iIndependence Day, que va presidir el jurat el2005.
|
---|
1932–1968 | |
---|
1983–2000 | |
---|
2001–present | |
---|
|
---|
1956–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–2020 | |
---|
|
---|
|
Premi al Mèrit | |
---|
Premi d'Honor | |
---|
|
---|
1956–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–present | |
---|