Chanbara (チャンバラ "lluita d'espases"^[1]), a vegades també transcrit comchambara^[2] otxambara, és com s'anomena elgènere cinematogràficjaponès desamurais. El terme es referia inicialment a les escenes de lluita d'espases en el teatre i el cinema.^[3] Elchanbara és un subgènere dejidaigeki, els drames d'època japonesos.Jidaigekies refereix a una història ambientada durant un període històric, i que no necessàriament ha de tractar de samurais ni representar lluites d'espases.

Mentre que les primeres obres d'època sobre samurais eren més dramàtiques que no pas basades en l'acció, les pel·lícules de samurais posteriors a laSegona Guerra Mundial es van fer més basades en l'acció, amb personatges més foscos i violents. Les pel·lícules de samurais de la post-guerra tendien a retratar guerrers amb greus cicatrius físiques o psicològiques.^[4]Akira Kurosawa va estilitzar i exagera la mort i la violència a les èpiques samurai. Els seus samurais, així com d'altres representats alchanbara, són figures solitàries, més preocupades d'amagar les seveshabilitats marcials que no pas de mostrar-les.

Històricament, el gènere sol establir-se durant l'era Tokugawa (1603-1868). Elchanbara sovint se centra al final de la vida d'un samurai: moltes de les pel·lícules tracten sobre ronin, o samurais que s'enfronten al seu canvi d'estatus resultant d'una societat canviant.

Les pel·lícules de samurais es van fer constantment a principis de la dècada de 1970, però la sobreexposició a la televisió, l'envelliment de les grans estrelles del gènere i la contínua disminució de la indústria cinematogràfica japonesa van posar fi a la major part de la producció d'aquest gènere.^[5]

Daisuke Itō iMasahiro Makino van ser fonamentals per al desenvolupament delchanbaradurant l'època del cinema mut.Akira Kurosawa és segurament el director més conegut per a les audiències occidentals, i també ha dirigit les pel·lícules samurais més conegudes per l'audiència occidental. Va dirigirShichinin no Samurai,Rashōmon,Kumonosu-jō, iYōjinbōentre altres. Va treballar molt sovint ambToshirō Mifune, possiblement l'actor més famós del Japó del moment. El mateix Mifune tenia una productora que produïachanbara, sovint amb ell d'actor protagonista. Dues de les pel·lícules de Kurosawa foren basades en les obres de William Shakespeare,Kumonosu-jō (Macbeth) iRan (El Rei Lear). Una part de les seves pel·lícules es van versionar a Itàlia i als Estats Units com awesterns, o com a pel·lícules d'acció en altres contextos. La seva pel·lículaShichinin no Samurai (els Set Samurais) és una de les fites més importants del gènere i la més coneguda fora del Japó. També il·lustra algunes de les convencions de la pel·lícula de samurais en què els personatges principals són ronin, lliures d'actuar tal com dicten les seves consciències. És important destacar que aquests homes tendeixen a fer front als seus problemes amb les seves espases i són molt hàbils en fer-ho. També mostra la impotència dels camperols i la distinció entre les dues classes.

Masaki Kobayashi va dirigir les pel·lículesHarakiri iHairyō tsuma shimatsu, essent tots dos films cínics que mostren errors de lleialtat al clan.

Les pel·lícules deKihachi Okamoto se centren en la violència d'una manera particular, concretament, a les seves pel·lículesSamurai,Kiru iDai-bosatsu Tōge. Aquesta última essent particularment violenta. Els seus personatges es troben sovint allunats dels seus entorns, i la seva violència es mostra com una mala reacció al desconeixement.

Moltes de les pel·lícules deHideo Gosha van ajudar a crear l'arquetip del proscrit samurai. Les pel·lícules de Gosha són tan importants com les de Kurosawa en termes de la seva influència, estil visual i contingut, però no són tan conegudes a occident. Les pel·lícules de Gosha sovint retraten la lluita entre el pensament tradicional i el modern, i eren decididament anti-feudals. Va deixar de filmarchanbara, canviant al gènereYakuza, a la dècada de 1970. Algunes de les seves pel·lícules més destacades sónGoyōkin,Bakumatsu Shidai Hitokiri,Sanbiki no Samurai iKedamono no ken.

Kenji Misumi va filmarchanbarades dels anys cinquanta fins a mitjan anys setanta. Va dirigir aproximadament 30 pel·lícules en el gènere, incloent algunes de les pel·lícules deKozure Ōkami i de la sèrieZatōichi.

Un exemple excel·lent del tipus d'immediatesa i acció evident al chanbara seria la primera pel·lícula de GoshaSanbiki no Samurai, basada en una sèrie de televisió. Tres pagesos segresten la filla del magistrat local per cridar l'atenció sobre la fam dels camperols locals, i apareix un ronin que decideix ajudar-los. En el procés, dos ronin amb aliances canviants s'uneixen al drama, eixamplant el conflicte, que eventualment condueix a traïció, assassinat i batalles entre exèrcits de ronin mercenaris.^[6]

Inicialment, les primeres pel·lícules de samurais van estar influenciades pel gènerewestern que encara creixia abans i durant la Segona Guerra Mundial. Des d'aleshores, ambdós gèneres han tingut un impacte saludable l'un sobre l'altre.^[7] Dos pares del gènere, Akira Kurosawa i Masaki Kobayashi, van reconèixer estar influenciats per directors de cinema americans comJohn Ford.^[8][9][10]

Diverses pel·lícules occidentals han recreatchanbaraen un context occidental.A Fistful of Dollars deSergio Leone iLast Man Standing deWalter Hill són tots dos remakes deYōjinbō. El personatge sense nom deClint Eastwood es va modelar fins a cert punt en el ronin de Mifune que va aparèixer en tantes de les seves pel·lícules.Kakushi toride no san akunin va influir enGeorge Lucas quan va crearStar Wars.Shichinin no Samurai ha estat versionada tant en western (The Magnificent Seven) com en ciència-ficció (Battle Beyond the Stars). Altres pel·lícules occidentals influenciades pel samurai inclouenCharles Bronson i Toshirō Mifune aRed Sun (1971),Ronin, deDavid Mamet (ambJean Reno iRobert De Niro),Six-String Samurai (1998) iGhost Dog: The Way of the Samurai (1999). El personatge deZatōichi es va convertir enBlind Fury als Estats Units, protagonitzat perRutger Hauer.

• Sonny Chiba
• Raizo Ichikawa
• Shintaro Katsu
• Beat Takeshi
• Hiroki Matsukata
• Toshirō Mifune
• Tatsuya Nakadai
• Kinnosuke Nakamura
• Denjiro Okochi
• Ryutaro Otomo
• Hiroyuki Sanada
• Tetsuro Tamba
• Tomisaburo Wakayama
• Ken Watanabe

• Kinji Fukasaku
• Hideo Gosha
• Daisuke Ito
• Kon Ichikawa
• Hiroshi Inagaki
• Masaki Kobayashi
• Akira Kurosawa
• Kenji Misumi
• Kihachi Okamoto
• Kaneto Shindo
• Masahiro Shinoda
• Takeshi Kitano
• Yoji Yamada
• Sadao Yamanaka

• Silver, Alain (1977). The Samurai Film. New York: Overlook Press.ISBN 0-87951-175-3.
• White, Allen. "A Man, a Blade, an Empty Road".UncleanArts. Retrieved 2016-01-11.
• Galloway, Patrick (2005). Stray Dogs & Lone Wolves: The Samurai Film Handbook. Berkeley: Stone Bridge P.
• Galloway, Patrick (2009). Warring Clans, Flashing Blades: A Samurai Film Companion. Berkeley: Stone Bridge P.
• Hobshawn, Eric (1992). The Invention of Tradition. Nova York: Cambridge UP.

• Jidaigeki Renaissance ProjectArxivat 2012-02-01 aWayback Machine. (en anglès)
• Toei Kyoto Studio Park(anglès)

• Gèneres cinematogràfics
• Cinema al Japó

• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback