| Altres noms | Chol |
|---|---|
| Tipus | llengua illengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 212.117 (2010)[1] |
| Parlants nadius | 180.000 |
| Oficial a | aMèxic té reconeixement com a llengua nacional |
| Autòcton de | Chiapas,Tabasco |
| Estat | Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües ch'ol-tzeltal | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | SEP |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ctu |
| Glottolog | chol1282 |
| Ethnologue | ctu |
| IETF | ctu |
| Endangered languages | 3459 |
Elch'ol, és unallengua maia parlada pelschols, que habiten principalment en l'estatmexicà deChiapas (sobretot en els municipis dePalenque,Tila,Tumbalá,Sabanilla,Salto de Agua,Playas de Catazajá iYajalón) encara que existeix una comunitat important en el municipi deBalancán aTabasco.
El grup cholan de la família maia és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb elchontal i elch'ortí, estaria relacionada amb elmaia clàssic.[2] S'estan emetent programes de ràdio en ch'ol des de l'emissoraXEXPUJ-AM des deXpujil aCampeche, patrocinada per laCDI.
El ch'ol, com les altres llengües maies, és unallengua aglutinant, és a dir, que aglutina a un radical (verb, substantiu o adjectiu), marques d'agent (el que realitza l'acció verbal), de subjecte (el posseïdor de l'objecte o relació personal), a través d'un sistema desufixos iprefixos.
El sistema de numeració ch'ol ésvigesimal (es va explicant a partir de múltiples de 20), igual com succeeix amb les altres llengües maies, i en general, amb les altres llengües mesoamericanes. La raó obee al fet que aquestes llengües basen el seu sistema numèric a partir del nombre de dits que posseeix l'ésser humà. Els vint primers nombres són:
| Llengües oficials | Espanyol · Mexicà · Yucatec · Mixteca · Zapoteca · Tzeltal · Tzotzil · Otomí · Totonaca · Mazateca · Ch'ol · Huastec · Chinanteca · Mixe · me'phaa · Mazahua · Purépetxa · Rarámuri · Zoque · Amuzgo · Chatino · Chontal de Tabasco · Tojolabal · Mayo · Triqui · Tepehuan · Huichol · Kekchi · Tepehua · Yaqui · Popoloca · Quitxé · Txitximeca Jonaz · Cora · Guarijío · Lacandó · Chocho · Seri · Pima Bajo · Chuj · Cocopa · Paipai · Matlatzinca · Mam · Mocho' · Pame · Kickapoo · Huave · Cuicatec · Tlahuica · Tacuate · Papago · Tiipai · Ixil · Chontal d'Oaxaca · Kiliwa · kumiai · Awakatek · Ixcateca · Papabuco · Solteco |  |
|---|---|---|
| Altres llengües parlades a Mèxic | ||
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants. | ||
 Llengües deCalifòrnia | |
|---|---|
Itàliques indicaLlengua extingida | |
| Algiques | |
| Atapascanes | |
| Chumash | |
| Ohlone | |
| Hoka | |
| Penutianes | |
| Shasta | |
| Uto-asteca | |
| Wintuan | |
| Yokuts | |
| Yuki-wappo | |
| Llengües aïllades | |
| Mesoamericanes | |
| Asiàtiques | |
| Indoeuropees | |
| Huasteca |  | |
|---|---|---|
| Yucateca | ||
| Chol–Tzeltal | ||
| Q'anjobal–Chujn |
| |
| Mam | ||
| Gran Quitxé | ||
