 | Per a altres significats, vegeu «Cesària d'Arle». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Caesarea Segle VI Avinyó (Valclusa) |
| Mort | 586(Gregorià) Mont-Andaon, prop d'Avinyó, actualVilanova d'Avinyó |
| Sepultura | Abadia de Sant Andreu deVilanova d'Avinyó |
| anacoreta i verge | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 8 de desembre |
Cesària d'Avinyó (Avinyó, s. VI -Vilanova d'Avinyó, 586) va ésser una eremita occitana de la diòcesi d'Avinyó (Valclusa), a l'oest delRoine. És venerada com asanta per diverses confessions cristianes.
Casada amb un home de bona condició de nom Valent, hi va viure en perfecta continència. Finalment Valent es va ordenar sacerdot i Cesària va optar per fer vida solitària i es va retirar a una cova de la muntanya Andaon, anomenada més tard muntanya de Sant Andreu, on va viure la resta dels seus dies i on va morir en olor de santedat el8 de desembre del586.
Les seves relíquies foren guardades a una capella al cim de la muntanya, on després sorgí, al segle x, l'abadia de Sant Andreu i on hi ha un castell que domina el Roine, enfront de la ciutat d'Avinyó. Al voltant de l'abadia va néixer el poble deVilanova d'Avinyó.
Devic, Claude; Vaissette, Joseph.Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions aGoogle BooksVol. 1 (1840),Vol. 2 (1840),Vol. 3 (1841),Vol. 4 (1749),Vol. 5 (1842),Vol. 6 (1843),Vol. 7 (1843),Vol. 8 (1844),Vol. 9 (1845)).
