L'any1026, tres famílies pageses van construir un primer establiment a laSegarra, en aquells moments deshabitada.[1] Més tard elscomtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder, ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el dominicristià i elmusulmà, creant una primerafortalesa (castrum Cervarie).[4]
Estabilitzada lafronteraoccidental aLleida l'any1149, Cervera va créixer ràpidament en forma devila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur). Els habitants s'havien alliberat dels abusos delssenyors feudals, i a partir deprivilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma deConfraria (1182), deConsolat (1202), i des del1267 fins a l'actualitat, dePaeria. No fou, però, fins al segle xviii, concretament l'any1702, que no se li concedís el títol de ciutat per part del reiFelip V.
Amb elDecret de Nova Planta es van tancar totes les universitats concentrant-les a la universitat de Cervera.
Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir donar suport als que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer els ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven unestudi general —unauniversitat- com el de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (peldecret de Nova Planta). La creació de laUniversitat de Cervera significà un augment econòmic important per a la ciutat, en part pels beneficis que ocasionà l'allotjament de prop de 2.000 estudiants, fet que provocà que la població de Cervera es doblés.[5]
L'any1842 els estudis universitaris van ser traslladats aBarcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada delferrocarril a la ciutat l'any1860 i la millora d'algunsserveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diversesindústries i d'un importantcomerç devi, ocasionaren una certa revifallaeconòmica.
L'aparició de lafil·loxera va provocar la ruïna de moltesvinyes de laSegarra, cosa que comportà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, que es recuperà una mica amb la creació delSindicat Agrícola (1919).
Llista de topònims de Cervera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)
El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens. Fins al 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km², i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells. Aquest any li fou agregat l'antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km², del qual formaven part la Prenyanosa, Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa i les caseries de Tudela i de Queràs.
El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals. El punt més alt de Cervera és a la capçalera de la riera de Monells on arriba a 650 m d'altitud, prop del límit amb el municipi deRibera d'Ondara. Altres punts que destaquen són eltossal de la Bagassa (548 msnm),Turó del Terròs (575 msnm), eltossal de Miralles (593 msnm),los Tossalets (599 msnm) i l'emblemàticTossal de les Forques (562msnm). La característica física més destacada és l'existència de dues valls: la delriu Ondara i la delSió.
El riu d'Ondara solca el municipi en direcció SE-W. El riu entra al terme després de deixar a l'esquerra el poble deSant Pere dels Arquells i fa cap aVergós. El riu passa a tocar del sector meridional de la ciutat, a prop de l'ermita deSant Pere el Gros. Elriu d'Ondara rep per l'esquerra les aigües delTorrent Salat i per la dreta hi vessa la riera de Monells.
El Sió passa pel nord del municipi de Cervera en direcció SE-NW. El riu entra al terme tot just després de deixar a la dreta el poble deLes Oluges. Poc abans del poble deCastellnou d'Oluges hi ha l'aiguabarreig amb el clot de Llobateres, que hi desguassa per la dreta, igual que ho fa el barranc deMalgrat. El riu es perd en terres del terme deTarroja de Segarra després de deixar a l'esquerra el poble de laPrenyanosa.
El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. Destaquen els marges i les parets que esglaonen els antics pendents, en alguna vall i indret elevat encara perduren elsboscos degarrics, depins, d'alzines iroures.
La principal via de comunicació per a accedir a Cervera és l'AutoviaA-2 deBarcelona aMadrid. LaN-II travessava la ciutat mitjançant untúnel que passa per sota el nucli antic foradant eltossal per sota les muralles. Aquest túnel es va construir després de laguerra civil espanyola, l'any1945; la major part dels seus treballadors eren presoners i per fer forat s'utilitzaven voladures amb dinamita amb les consegüents tremolors de les cases dels habitants de Cervera. Les obres finalitzaren l'any1949 i el túnel es va inaugurar l'11 de juliol del mateix any.
També és important l'eix transversal (C-25) que comunica Cervera ambGirona. Es pot arribar també a Cervera mitjançant la línia de ferrocarrilRL4 que uneix Lleida ambBarcelona passant perManresa. Aquesta línia va ser inaugurada el dia30 d'abril de1860.
Festa Major del Santíssim Misteri, festa major d'hivern de Cervera. Se celebra el 6 de febrer i la seva vigília el 5 de febrer amb el tradicionalcant de les Completes. Antigament era la festa més important de la ciutat, després del Corpus, amb una gran participació popular:tronades, cercaviles del seguici festiu (gegants, ball de bastons, àliga...), processons, fira de bestiar, concerts i balls al Casal Català i al Centre Obrer.
Processó del Puro. Se celebra el 16 de gener, i és una processó laica de la Paeria fins al cementiri per commemorar la derrota dels carlistes davant els liberals en les carlinades. Alguns homes hi anaven amb el puro encès a diferència de les processons religioses.
Passió de Cervera. Se celebra a la ciutat des de 1447, data que consta en els primers documents històrics que hi fan referència. Els mesos de març i abril es realitzen les diferents representacions en el Gran Teatre de la Passió de Cervera, fet especialment per albergar-la i que actualment consta de 1700 localitats i mou tot el cicle de teatre de la ciutat amb una programació teatral estable durant tot l'any.
Corpus Christi, celebrada a la ciutat des de 1337. El dissabte se celebra la Festa delsDiables de Cervera - Carranquers amb una mostra de cultura popular i la representació delball parlat per part delBall de Diables. L'endemà, diada de Corpus, es confeccionen les tradicionals catifes de flors, al migdia se celebra la processó religiosa en honor delSantíssim Sagrament i a la tarda una cercavila amb la imatgeria i danses del seguici festiu.
Aquelarre. Se celebra el cap de setmana de l'últim dissabte d'agost des de 1978.[11] Festa del foc, de bruixes, diables, correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme.
Isagoge, setmana cultural, que se celebra els dies anteriors a la Festa Major del Sant Crist.
Festa Major del Sant Crist, festa major d'estiu. Se celebra el cap de setmana del quart diumenge de setembre, de divendres a dilluns. Es realitzen gran diversitat d'actes culturals i tradicionals entre els quals destaca el pregó i la tronada del divendres al vespre, la trobada de gegants del dissabte a la tarda, diumenge amb ofici, passada del seguici festiu i actuació castellera; i dilluns, la festa major petita, seguici festiu infantil i activitats per als més petits.
La ciutat té una rica vitalitat associativa històricament. Actualment té prop de 200 entitats, associacions i fundacions que donen vida i enriqueixen les places, espais i carrers de la població amb multitud d'activitats socials, musicals, esportives, culturals, tradicionals o comercials al llarg de l'any.
ElsCarranquers de Cervera són una colla de diables fundada l'any1994. Tanmateix, la primera referència escrita dels diables a la ciutat la trobem en l'ordenació de laprocessó de Corpus de l'any1411.[12] Disposa d'una colla gran i una colla infantil, així com debestiari, grallers i tabalers. Participen activament en les festes de la ciutat ambcorrefocs,carretillades iseguicis populars.[13]
ElClub Natació Cervera és un club fundat a principis de la temporada 2007/08 per Joan Lluís Mas Aguilar a Cervera. Cada any organitza elTrofeu Fira de Sant Isidre[14] A la temporada 2013/14 va entrar a la tercera divisió de la Copa Catalana de clubs absoluta de natació.[15] Finalment el club es va aconseguir mantenir a tercera divisió obtenint la quarta plaça.[16] La temporada 2015/16 va arribar el primer gran èxit a nivell d'equip per al Club Natació Cervera quan va aconseguir ascendir a segona divisió per primera vegada a la seva història quedant segon a tercera divisió.[17]
Edifici de laUniversitat de Cervera, únic exemple català d'arquitectura civil del segle xviii
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya:el castell (segle xii), l'església de Sant Pere el Gros (segle xi), el recinte emmurallat (segle xiv), la parròquia de Santa Maria (seglexiv-xv), l'edifici de la Paeria (seglexvii-xviii), la Universitat (segle xviii), el nucli històric, el Sindicat (segle xx) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.
Muralles, construïdes durant el segle xiv per ordre de Pere III el Cerimoniós.
Carreró de les bruixes, es pot observar l'estructura medieval de la vila i lloc de naixement de la festa de l'Aquelarre.Mènsula del Palau de laPaeria de Cervera. Seu de l'Ajuntament de la Ciutat.
Auditori municipal, on l'any1359 se celebraren les Corts Catalanes i el1469 va tenir lloc el parlament pel qualFerran el Catòlic acceptava les condicions de casament ambIsabel de Castella.
Sant Pere el Gros, és una petita ermitaromànica del segle xi, l'única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat almonestir de Ripoll. És un dels pocs exemples de rotonda romànica a Catalunya.
Casa Duran i Sanpere, actual seu delMuseu Comarcal de Cervera.[18] Edifici de final del segle xix -declarat BCIN- que en el seu interior converva intactes els objectes i sales d'una casa burguesa.
Paeria de Cervera, edifici barroc palau del govern municipal amb les mènsules que sostenen els balcons. Les mènsules representen els cinc sentits i les raons per les quals es pot anar a la presó.
Plaça del Fossar, plaça amb mirador des d'on es pot apreciar tota la comarca de la Segarra.
Voltes porxades delCarrer Major de Cervera.Marc Márquez, cerverí i campió del món de motociclisme
ElCarrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat. S'hi poden observar unes quantes façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.
L'escut té com a figura principal el cérvol, que dona nom a la vila, però en els esmalts dels senyors de Cervera, que eren diferents dels esmalts del cérvol de la vila de Cervera. El 2015 es va aprovar tramitar el canvi de manera que l'escut passava a ser igual però els cérvols serien d'or sobre fons de gules (vermell). La bandera es proposava que fos en "x" en lloc de en creu, amb el cérvols daurats sobre fons vermell.
↑«Monuments». Turisme de Cervera. Arxivat de l'original el 2017-05-05. [Consulta: 7 març 2018].
↑Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton.Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002.ISBN 84-8415-431-9.
↑Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.16-21.ISSN:1695-2014.
↑Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la RevistaSàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p. 32-37.ISSN:1695-2014.
↑AADD.Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 52.ISBN 84-393-5437-1.