 | Per a altres significats, vegeu «Cervera (desambiguació)». |
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
| Comarca | Segarra | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Cervera | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.533(2024) (172,7hab./km²) | ||||
| Llars | 528 (1553) | ||||
| Gentilici | Cerverí, cerverina | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 55,2 km² | ||||
| Banyat per | Ondara iSió | ||||
| Altitud | 548 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Paer en cap | Jan Pomés i López(2023–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 25200 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 25072 | ||||
| Codi IDESCAT | 250729 | ||||
| Lloc web | cervera.cat | ||||
Cervera és una ciutat del centre-oest deCatalunya, capital de lacomarca de laSegarra i cap delpartit judicial de Cervera, a laVegueria de Ponent. Elmunicipi de Cervera, de 55,19 km², es troba dins laDepressió Central al sectormeridional de la comarca de la Segarra. Lapoblaciócensada és de 9.440habitants. Elpaisatge de Cervera mostra unsterrenys molt aprofitats,conreats arreu. Elrelleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen lesvalls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llarguescarenes pràcticament horitzontals.[1]
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seupatrimoni cultural imonumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com aBé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per laGeneralitat de Catalunya:el castell (segle xi), l'església de Sant Pere el Gros (segle xi), el recinte emmurallat (segle xvi), la parròquia de Santa Maria (seglesxiv-xv), l'edifici de laPaeria (seglesxvii-xviii), la Universitat (segle xviii), el nucli històric, el Sindicat (segle xx) i els castells dels nuclis agregatsCastellnou d'Oluges, laPrenyanosa iMalgrat.[2]
El termeCervera ja apareix en documents del segle xi. Probablement prové del llatíCervaria, «terra de cérvols».[3]
L'any1026, tres famílies pageses van construir un primer establiment a laSegarra, en aquells moments deshabitada.[1] Més tard elscomtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder, ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el dominicristià i elmusulmà, creant una primerafortalesa (castrum Cervarie).[4]
Estabilitzada lafronteraoccidental aLleida l'any1149, Cervera va créixer ràpidament en forma devila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur). Els habitants s'havien alliberat dels abusos delssenyors feudals, i a partir deprivilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma deConfraria (1182), deConsolat (1202), i des del1267 fins a l'actualitat, dePaeria. No fou, però, fins al segle xviii, concretament l'any1702, que no se li concedís el títol de ciutat per part del reiFelip V.
Carles II, últimreiespanyol de lacasa d'Àustria, mor l'any1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els seus dominisFelip d'Anjou. El nou rei, amb el nom deFelip V, és acceptat tant alregne de Castella com a laCorona d'Aragó. ElRegne d'Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini delsBorbons, proposava com a successor del tron espanyolCarles III d'Aragó i l'any1702 comença una guerra civil espanyola (laGuerra de Successió) i l'any1705 laCorona d'Aragó canvià de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions com en la majoria de poblacions catalanes.
Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir donar suport als que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer els ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven unestudi general —unauniversitat- com el de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (peldecret de Nova Planta). La creació de laUniversitat de Cervera significà un augment econòmic important per a la ciutat, en part pels beneficis que ocasionà l'allotjament de prop de 2.000 estudiants, fet que provocà que la població de Cervera es doblés.[5]
L'any1842 els estudis universitaris van ser traslladats aBarcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada delferrocarril a la ciutat l'any1860 i la millora d'algunsserveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diversesindústries i d'un importantcomerç devi, ocasionaren una certa revifallaeconòmica.
Durant laTercera Guerra Carlina, la matinada del 16 de febrer de l'any1875, elscarlins van intentarconquerir Cervera, ocupada per les forces liberals, però van ser rebutjats. En record de la batalla es du a terme laProcessó del Puro.[6]
L'aparició de lafil·loxera va provocar la ruïna de moltesvinyes de laSegarra, cosa que comportà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, que es recuperà una mica amb la creació delSindicat Agrícola (1919).
Cervera va participar activament en latransició de lademocràcia i la restitució de les llibertats, laGeneralitat i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La ciutat va acollir el 1976 laMarxa de la Llibertat[7] i va tenir un nucli de l'Assemblea de Catalunya. Els seus habitants van recuperar el carrer com a espai de sociabilitat i també com a espai de festa, així doncs la naixentAssemblea de Joves de Cervera va impulsar la recuperació dels gegants de la ciutat, la dinamització de laFesta Major del Sant Crist i la creació de lasetmana cultural Isagoge; i va crear juntament amb la redacció de laRevista El Carreró de les Bruixes la festa de l'Aquelarre de Cervera, una celebració que porta prop de quaranta edicions fent nom a la ciutat.
La ciutat ha portat a terme grans transformacions socials, urbanístiques i culturals des l'entrada a la democràcia als anys setanta.
El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens. Fins al 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km², i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells. Aquest any li fou agregat l'antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km², del qual formaven part la Prenyanosa, Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa i les caseries de Tudela i de Queràs.
El terme de Cervera limita al nord ambTorrefeta i Florejacs iTarroja de Segarra, pel nord-est ambSant Ramon, per l'est ambles Oluges iEstaràs, al sud-est amb l'extens municipi deRibera d'Ondara, al sud ambMontoliu de Segarra iGranyena de Segarra i per l'oest ambGranyanella iels Plans de Sió.
El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals. El punt més alt de Cervera és a la capçalera de la riera de Monells on arriba a 650 m d'altitud, prop del límit amb el municipi deRibera d'Ondara. Altres punts que destaquen són eltossal de la Bagassa (548 msnm),Turó del Terròs (575 msnm), eltossal de Miralles (593 msnm),los Tossalets (599 msnm) i l'emblemàticTossal de les Forques (562msnm). La característica física més destacada és l'existència de dues valls: la delriu Ondara i la delSió.
El riu d'Ondara solca el municipi en direcció SE-W. El riu entra al terme després de deixar a l'esquerra el poble deSant Pere dels Arquells i fa cap aVergós. El riu passa a tocar del sector meridional de la ciutat, a prop de l'ermita deSant Pere el Gros. Elriu d'Ondara rep per l'esquerra les aigües delTorrent Salat i per la dreta hi vessa la riera de Monells.
El Sió passa pel nord del municipi de Cervera en direcció SE-NW. El riu entra al terme tot just després de deixar a la dreta el poble deLes Oluges. Poc abans del poble deCastellnou d'Oluges hi ha l'aiguabarreig amb el clot de Llobateres, que hi desguassa per la dreta, igual que ho fa el barranc deMalgrat. El riu es perd en terres del terme deTarroja de Segarra després de deixar a l'esquerra el poble de laPrenyanosa.
El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. Destaquen els marges i les parets que esglaonen els antics pendents, en alguna vall i indret elevat encara perduren elsboscos degarrics, depins, d'alzines iroures.
La principal via de comunicació per a accedir a Cervera és l'AutoviaA-2 deBarcelona aMadrid. LaN-II travessava la ciutat mitjançant untúnel que passa per sota el nucli antic foradant eltossal per sota les muralles. Aquest túnel es va construir després de laguerra civil espanyola, l'any1945; la major part dels seus treballadors eren presoners i per fer forat s'utilitzaven voladures amb dinamita amb les consegüents tremolors de les cases dels habitants de Cervera. Les obres finalitzaren l'any1949 i el túnel es va inaugurar l'11 de juliol del mateix any.
També és important l'eix transversal (C-25) que comunica Cervera ambGirona. Es pot arribar també a Cervera mitjançant la línia de ferrocarrilRL4 que uneix Lleida ambBarcelona passant perManresa. Aquesta línia va ser inaugurada el dia30 d'abril de1860.
El Ple de laPaeria està format per 13paers. En leseleccions municipals de 28 de maig de 2023 en foren 5 delPartit dels Socialistes de Catalunya, 3 deJunts per Cervera (Junts), 3 deSolucions i Futur (SiF) i 2 d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit dels Socialistes de Catalunya |  | Jan Pomés i López | 926 | 31,18% | 5 ( +3) | |
| Junts per Cervera |  | Ramon Augé i Gené | 576 | 19,40% | 3 ( ) | |
| Solucions i Futur |  | Joan Prat i González | 547 | 18,42% | 3 (+1) | |
| Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal |  | Joan Santacana i Vélez | 526 | 17,71% | 2 ( -2) | |
| Altres candidatures[1] |  | 269 | 9,05% | 0 () | ||
| Vots en blanc | | 75 | 1,96% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.826 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 48 | 1,123% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.104 | 51,33%** | ||||
| Abstenció | 2.943* | 48,66%** | ||||
| Total cens electoral | 5.921* | 100 %** | ||||
| Paer en cap: Jan Pomés i López | ||||||
| Fonts: JEC[8] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Joan Salat i Tarrats |  | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Joan Salat i Tarrats | | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Joan Salat i Tarrats | | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Joan Salat i Tarrats | | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Ramon Balcells i Sala Joan Miquel Camacho i Altisent | Independents | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Salvador Bordes i Balcells | | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Salvador Bordes i Balcells | | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Joan Valldaura i Pujol |  | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Ramon Royes i Guàrdia | | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Ramon Royes i Guàrdia | | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Ramon Augé i Gené Joan Santacana i Vélez |   | 15/06/2019 12/06/2020 | Moció de censura contra Ramon Augé[9] |
| Des de 2023 | Jan Pomés i López | | 17/06/2023 | -- |
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Cervera | 9.462 |
| Castellnou d'Oluges | 33 |
| Vergós | 28 |
| la Prenyanosa | 19 |
| la Cardosa | 7 |
| Malgrat | 4 |
| Font:Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El1787 incorporaVergós i el 1972 l'antic municipi dela Prenyanosa, que incloula Cardosa,Castellnou d'Oluges iMalgrat.[1]
(vegeu també elSeguici Festiu de Cervera)
La ciutat té una rica vitalitat associativa històricament. Actualment té prop de 200 entitats, associacions i fundacions que donen vida i enriqueixen les places, espais i carrers de la població amb multitud d'activitats socials, musicals, esportives, culturals, tradicionals o comercials al llarg de l'any.
ElsCarranquers de Cervera són una colla de diables fundada l'any1994. Tanmateix, la primera referència escrita dels diables a la ciutat la trobem en l'ordenació de laprocessó de Corpus de l'any1411.[12] Disposa d'una colla gran i una colla infantil, així com debestiari, grallers i tabalers. Participen activament en les festes de la ciutat ambcorrefocs,carretillades iseguicis populars.[13]
ElClub Natació Cervera és un club fundat a principis de la temporada 2007/08 per Joan Lluís Mas Aguilar a Cervera. Cada any organitza elTrofeu Fira de Sant Isidre[14] A la temporada 2013/14 va entrar a la tercera divisió de la Copa Catalana de clubs absoluta de natació.[15] Finalment el club es va aconseguir mantenir a tercera divisió obtenint la quarta plaça.[16] La temporada 2015/16 va arribar el primer gran èxit a nivell d'equip per al Club Natació Cervera quan va aconseguir ascendir a segona divisió per primera vegada a la seva història quedant segon a tercera divisió.[17]
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya:el castell (segle xii), l'església de Sant Pere el Gros (segle xi), el recinte emmurallat (segle xiv), la parròquia de Santa Maria (seglexiv-xv), l'edifici de la Paeria (seglexvii-xviii), la Universitat (segle xviii), el nucli històric, el Sindicat (segle xx) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.
ElCarrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat. S'hi poden observar unes quantes façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.
L'escut té com a figura principal el cérvol, que dona nom a la vila, però en els esmalts dels senyors de Cervera, que eren diferents dels esmalts del cérvol de la vila de Cervera. El 2015 es va aprovar tramitar el canvi de manera que l'escut passava a ser igual però els cérvols serien d'or sobre fons de gules (vermell). La bandera es proposava que fos en "x" en lloc de en creu, amb el cérvols daurats sobre fons vermell.
Es pot arribar a Cervera:
Renfe Operadora - Estació deCervera, línies
i
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquidites |
Municipis de laSegarra | ||
|---|---|---|
Cervera · Estaràs · Granyanella · Granyena de Segarra · Guissona · Ivorra · Massoteres · Montoliu de Segarra · Montornès de Segarra · les Oluges · els Plans de Sió · Ribera d'Ondara · Sanaüja · Sant Guim de Freixenet · Sant Guim de la Plana · Sant Ramon · Talavera · Tarroja de Segarra · Torrefeta i Florejacs |  | |
2004:Banyoles · 2005:Esparreguera · 2006:Amposta · 2007:Lleida · 2008:Perpinyà · 2009:Figueres · 2010:Badalona · 2011:Escaldes-Engordany · 2012:Tarragona · 2013:Ripoll · 2014:Barcelona · 2015:Vilafranca del Penedès · 2016:Vic · 2017:Reus · 2018:Manresa · 2019:Cervera · 2020:El Vendrell · 2021:Tortosa · 2022:Igualada · 2023:Lloret de Mar · 2024:Sabadell · 2025:Salou |  | |
.svg)
.jpg)
