 Certhia americana  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Certhiidae |
| Gènere | Certhia Linnaeus, 1758 |
Certhia és ungènere demoixons de lafamília delscèrtids (Certhiidae) que agrupa elsraspinells típics, amb 9 espècies distribuïdes pels medis forestals de la zonaholàrtica. Dues de les espècies són residents alsPaïsos Catalans, elsraspinell comú i elraspinell pirinenc. Són ocells sedentaris i únicament a l'Himàlaia fan migracions altitudinals.[1]
Són petits moixons forestals bàsicament blancs per sota i de color marró, amb ratlles verticals blanques per sobre. Utilitzen un prim i corbat bec per extraure de l'escorça dels arbres els insectes dels quals s'alimenten. Les diferents espècies són molt semblants i sovint són molt difícils de diferenciar en la natura. Tenen una cua rígida que utilitzen per a recolzar-se quan pugen pels troncs verticals, a la manera delspicots. Ponen 3 – 9 ous (generalment 5 o 6), de color blanc amb motes vermelles i punts marrons que la femella cova per 14 - 15 dies.[1][2]
Solen construir elsnius en forma de bol en plataformes fetes de branques i amagats rere l'escorça del tronc d'un arbre. També poden fer servir lescaixes niu col·locades als troncs si tenen dues obertures, una per a l'entrada i una altra per sortir. Ponen de 3 a 9 ous (generalment 5 o 6), que són blancs amb motes marrons vermelloses. La femella els cova durant 14 o 15 dies. Elspollets deixen el niu en 15 o 16 dies. El mascle en pot cuidar mentre la femella cova i alimenta una segona niuada. Rarament, el mascle s'aparella amb una segona femella mentre la primera incuba, i fins i tot hi ha registres de dues femelles incubant les pròpies postes una al costat de l'altra en un mateix niu.[1][2]
Algunes de les espècies dormen en petites cavitats allargades que excaven ells mateixos rere l'escorça. Poden dormir sols o en grups (probablement familiars) que quan el fred és intens poden arribar a superar els 12 individus.[1]
El gènereCerthia va ser descrit el 1758 pelnaturalista suecCarl Linnaeus a la desena edició del seuSystema Naturae.[3] L'espècie tipus és el raspinell pirinenc (Certhia familiaris).[4]
El nom del gènere prové delgrec antic «κερθιος (kerthios)», un petit ocellinsectívor que vivia als arbres esmentat perAristòtil, potser un raspinell.[5]
Segons estudis de laseqüència d'ADNmitocondrial delcitocrom b i l'estructura delscants es reconeixen les espècies següents[6] la classificació delCongrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) reconeix 9 espècies:[7]
ElsCerthia formen part de dosllinatges evolutius: les quatre primeres espècies són fruit de laradiació holàrtica, mentre que les cinc restants estan distribuïdes al sud i a l'est de l'Himàlaia. Una excepció és el raspinell de Hodgson, recentment reconegut com a espècie a part, que viu al sud de l'Himàlaia que és descendent dels mateixos ancestres que els raspinells del nord. Els membres del grup holàrtic tenen un cant més melodiós, que sempre (excepte el deC. familiaris de laXina) comença o acaba amb un agut «sriih». En canvi, el grup de l'Himàlaia té untrinat més ràpid sense el so «sriih».[6]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
.svg){kind=icon}