Elcerebel és una de les parts de l'encèfal, juntament amb elcervell i eltronc de l'encèfal. Una de les seves funcions més representatives és que coordina els moviments voluntaris del cos humà juntament amb les àrees motores del cervell, el cerebel també emet senyals inconscients que ens ajuden a mantenir l'equilibri i la postura. Hi ha una gran quantitat de feixos nerviosos que connecten el cerebel amb altres estructures encefàliques i amb lamedul·la espinal.
El cerebel integra tota la informació rebuda per a precisar i controlar les ordres que el còrtex cerebral envia a l'aparell locomotor a través de les vies motrius. És per això que les lesions a nivell del cerebel no acostumen a causar paràlisi però sí trastorns relacionats amb la realització de moviments precisos, manteniment de l'equilibri i de la postura i aprenentatge motor. Els primers estudis realitzats per fisiòlegs en el segle xviii indicaven que aquells pacients amb dany cerebel·lós mostraven problemes de coordinació motriu i moviment. Durant el segle xix es van començar a realitzar els primers experiments funcionals, causant lesions i ablacions cerebel·loses en animals. Els fisiòlegs observaren que aquestes lesions generaven moviments estranys i maldestres, descoordinació idebilitat muscular. Aquestes observacions i estudis van fer concloure que el cerebel era l'òrgan encarregat del control de la motricitat. Tot i això, les investigacions més recents han demostrat que el cerebel té un paper més ampli, estant relacionat amb altres funcions cognitives com l'atenció i el processament del llenguatge, la música i altres estímuls sensorials temporals.
El cerebel està situat a la porció posterior inferior del cap (elromboencèfal), directament dorsal a laprotuberància anular, i inferior allòbul occipital (Figures 1 i 3). Degut al seu elevat nombre de petitescèl·lules granulars, el cerebel conté més del 50% de lesneurones del cervell, però només conforma un 10% del volum total del cervell.[1] El cerebel rep aproximadament uns 200 milions de fibres entrants; en contraposició, elnervi òptic està compost per, més o menys, un milió de fibres.
El cerebel es divideix en dos grans hemisferis, de manera similar altelencèfal, i conté deu lòbuls més petits. Lacitoarquitectura (organitzaciócel·lular) del cerebel és extremadament uniforme, amb connexions organitzades en una col·lecció accidentada i tridimensional d'elements de circuit perpendiculars. Aquesta uniformitat organitzativa fa el circuit de nervis relativament fàcil d'estudiar. Per a visualitzar aquesta "col·lecció perpendicular", es pot imaginar un carrer amb una filera d'arbres amb cables que recorren aquesta filera a través de les branques d'un arbre al següent.
Els circuits en l'escorça cerebel·lar són similars entre totes lesclasses devertebrats, incloent peixos, rèptils, ocells i mamífers (p.e. Fig. 2). També hi ha estructuresanàlogues en el cervell delscefalòpodes amb cervells ben desenvolupats com elspops.[2][3] Això s'ha de considerar com una evidència que el cerebel du a terme funcions importants per a totes lesespècies animals amb cervell.
Aquest diagrama mostra les principals subdivisions del cervell dels d'embrions del vertebrats
Durant els primers estadis deldesenvolupament embrionari, el cervell comença a formar-se en tres segments diferents: elprosencèfal,mesencèfal iromboencèfal. El romboencèfal és el segment més caudal del cervell embrionari; és a partir d'aquest segment que el cerebel es desenvolupa. Al llarg del segment romboencefàlic embrionari es desenvolupen vuit protuberàncies, anomenadesrombòmers. El cerebel sorgeix de dos rombòmers localitzats a laplaca alar deltub neural, una estructura que finalment forma el cervell i la medul·la espinal. Els rombòmers específics a partir dels quals es forma el cerebel són el rombòmer 1 (Rh.1) caudalment i l'"istme" rostralment.[4]
El cerebel humà canvia amb l'envelliment humà. Aquests canvis poden ser diferents als que es donen en altres part del cervell, p.e., el patró d'expressió gènica en el cerebel humà presenta menys alteració relacionada amb l'edat que en l'escorça cerebral.[5]
Un estudiestereològic va descobrir que lamatèria blanca del cerebel humà es redueix en un 26% amb l'edat (entre els 19 i els 84 anys).[6]Els investigadors d'aquest estudi van poder detectar que no es donava pèrdua decèl·lules de Purkinje ni decèl·lules granuloses, tanmateix en ellòbul anterior hi ha una pèrdua significant d'aquests tipus cel·lulars de fins a un 30% del volum.Ambimatgeria per ressonància magnètica s'ha observat una reducció volumètrica moderada amb l'edat en lavermis i en l'hemisferi cerebel·lós.[7]
↑Woodhams PL. (1977). The ultrastructure of a cerebellar analogue in octopus. J Comp Neurol. 174(2):329-45.PMID:864041doi:10.1002/cne.901740209
↑Hobbs MJ, Young JZ. (1973). A cephalopod cerebellum. Brain Res. 15;55(2):424-30.PMID:4714010
↑Muller F, O'Rahilly R «The human brain at stages 21–23, with particular reference to the cerebral cortical plate and to the development of the cerebellum». Anat Embryol (Berl), 182, 4, 1990, pàg. 375–400.DOI:10.1007/BF02433497.PMID:2252222.
