Elscereals (de ladeessaromana del gra;Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomenacariopsi, la qual té l'endosperma ambmidó que es pot transformar enfarina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa,pasta,coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa,whisky,sake) també delgermen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treuoli, especialment delblat de moro.
En sentit estricte només són cereals algunesgramínies però també s'acostuma a considerar com a cereals els grans d'algunes altres famílies conreades per a consum humà o animal. Seguint aquesta interpretació estricta cal considerar només sis cereals: elblat, elblat de moro, l'arròs, l'ordi, lacivada i elsègol; en un sentit més ampli, es tendeix a considerar com a cereals elmill i lamelca i fins i tot elfajol.[1]
Actualment els cereals forneixen la major part (45%) de les calories alimentàries de la humanitat.[2]
Ladacsa,panís,blat de moro,blat de les Índies omoresc (Zea mays ssp.mays,zea prové del greczeo, viure) és unaplanta de la família de lespoàcies. És originària deCentreamèrica on havia estat domesticada pelspobles indígenes en temps prehistòrics, els registresarqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar com a mínim fa 6.000 anys.[4] Elsasteques i elsmaies van conrear nombrosesvarietats al centre i el sud deMèxic. Gràcies a ser un dels conreus més avançats, va ser la base alimentària de lescivilitzacions precolombines mantenint una població nombrosa, a més, els excedents van originar un important comerç a la regió. Va ser conegut pels europeus l'any1492 durant l'expedició deCristòfor Colom aAmèrica[5] i durant elsegle xvi va ser introduït aEuropa i des d'aquí a la resta del món gràcies a la seva adaptabilitat a diversosclimes. Les varietats cultivars actuals derivarien de laZea Mexicana (Zea mays ssp. mexicana) i són força diferents d'aquelles plantes que es conreaven a l'arribada dels europeus a Amèrica, molt més petites i amb pocs grans.[6][7]
Prolifera enclima tropical osubtropical. En regadiu és el cereal de major rendiment i supera els 10.000 kg/Ha. En llocs massa frescos per ser conreada pel gra (altitud per sobre de 1200 metres o països d'estiu fresc com Gran Bretanya) s'aprofita la planta sencera perensitjar-la.
L'arròs és unaplanta herbàcia i semiaquàtica delgènereOryza. El seu gra és un dels principalsaliments de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial. L'arròs pròpiament dit té el nom científic d'Oryza sativa[8] mentre l'arròs africà es diuOryza glaberrima.
Es tracta d'uncereal considerat comaliment bàsic en moltes cultures culinàries (en especial lacuina asiàtica), així com en algunes parts d'Amèrica Llatina.[9] El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, després delblat de moro.[10] A causa del fet que el blat de moro és produït per molts altres fins que el del consum humà, es pot dir que l'arròs és el cereal més important per l'alimentació humana, i que contribueix de forma molt eficaç a l'aportació calòrica de ladieta. L'arròs és responsable de l'aportació calòrica d'una cinquena part de lescalories consumides al món pels éssers humans.[11] Des de l'any2008 s'ha realitzat unracionament en alguns països a causa de lacarestia d'arròs.[12] A països comBangladesh iCambodja pot arribar a ser gairebé les tres quartes parts de l'alimentació de la població.
Es dediquen molteshectàrees de cultiu per l'arròs al món. Se sap que el 95% del cultiu d'aquest cereal s'estén entre elsparal·lels 53° de latitud nord fins a 35° sud.[9] L'origen del cultiu és disputat entre els investigadors, es discuteix l'origen entre laXina i l'Índia.
El blat és un dels tres grans més àmpliament produïts globalment, al costat del blat de moro i l'arròs,[16] i el més àmpliament consumit per l'home de la civilització occidental des de l'antiguitat; ha estat la basealimentària dels pobles de l'Orient Pròxim iEuropa. El gra del blat és utilitzat per fer farina, farina integral, sèmola, cervesa i una gran varietat de productes alimentaris.[17]
El seu conreu s'estén des de climes subtropicals com el d'Egipte (conreu d'estació freda), on es cull durant el mes d'abril, fins als temperats-freds comSibèria, on es cull el setembre.
Les necessitats d'aigua del conreu de blat són relativament modestes (500 litres per una tona de matèria seca) i es pot conrear amb precipitacions anuals entre 300 i 800 litres, però té un període crític, un mes abans d'espigar, en què no pot mancar l'aigua.
Els llocs d'estiu càlid i sec són aptes per a les varietats de gra durTriticum durum. En llocs d'hivern molt fred comRússia o el nord delsEstats Units oCanadà se sembren a laprimavera varietats de gra tou.
L'espelta i l'espelta petita (T. monococcum), van ser les primeres espècies domesticades de cereals. El seu conreu és molt antic, però va caure pràcticament en desús i només es va conservar en llocs de clima o terres poc adequades pel blat normal com a certes zones del centre d'Europa. Té un rendiment per ha menor que el blat.
És una planta molt resistent al fred i a les malalties que no ha experimentat les alteracions genètiques de les plantes conreades intensivament.
L'ordi (Hordeum vulgare) és una plantaherbàcia anual de lafamília de lespoàcies que es caracteritza perespigues amb llargues arestes. És uncereal de gran importància tant per als animals com per als humans. En la classificació del 2007 de conreus de cereals al món, l'ordi va ser el quart, tant en termes de quantitat produïda (136 milions de tones) com d'àrea de cultiu[2]
El cultiu és força estès (566.000 km² el 2007)[2] i, donades les seves característiques, el conreu aEuropa arriba als 70° delatitud Nord (aRússia els 66°), i aAmèrica els 64°. Quant a l'altitud, arriba fins als 1.800 m aSuïssa i als 3.000 m alPerú, i és el cereal que millor s'adapta a les latituds més elevades.[18] Quant a la temperatura, l'ordi germina a una temperatura mínima de 6 °C. Floreix als 16 °C i madura als 20 °C. Tolera molt bé les baixes temperatures i arriba a suportar els deu graus sota zero.[18]
Elsbeduïns delsdeserts i semideserts acostumaven a sembrar ordi després d'una pluja important i feien una petita collita uns tres mesos després encara que no tornés a ploure.
AlTibet és el cereal principal i en forma defarina barrejada amb mantega deiac és la base de l'alimentació tradicional.
Normalment se sembra a final de la tardor o començament de l'hivern, i la collita sol ser a final de juny o començament de juliol.
Una vegada batut, lapalla és molt apreciada per alimentar el bestiar, més que no pas la del blat.
Lacivada (Avena sativa) és originària del sud-est asiàtic i naturalitzada als Balcans. S'utilitza com aaliment per a lespersones i per alsanimals. Les varietats més cultivades són l'Avena sativa i l'Avena byzantina.
El seu cultiu s'ha estès arreu delmón però els llocs on la trobem majoritàriament avui en dia són el centre d'Europa (fins a 60 ° N) i a l'Amèrica del Nord. El conreu de la civada sembla que tingué origen al centre i, especialment, a l'oest d'Europa, on elclima humit i fred de lazona temperada l'afavoreix.[19] Segons el lloc se sembra a latardor o a laprimavera, ja que no resisteix tant els freds de l'hivern com elblat o l'ordi.
Elsègol osègle (Secale cereale) és una planta herbàcia anual,monocotiledònia de la família de lesgramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.
A diferència de l'ordi i elblat, que van ser domesticats, el sègol apareix, en un principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d'eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originària del sud-oestasiàtic, a la regiócàspia. En l'any 3000 aC es coneix ja detalladament i el seu cultiu s'estén perEuropa durant el següent mil·lenni.[20]
El sègol potgerminar fins a -1 °C i madurar a una temperatura inferior als 12 °C, atributs que li permetrien ésser cultivat en aquells llocs on el blat no ho podia ser, com ara el nord d'Europa. A més, el fet de presentar una rel llarga, de fins a dos metres, el convertiria en un cultiu apte per a llocs secs, especialment demuntanya.[21] És uncereal que es cultiva per extreure'n el gra, com aplanta farratgera i per aprofitar un fong que el parasita.
Elmill (Panicum miliaceum) és unaplanta de la famíliaPoaceae. És unagramínia de 40 a 100 cm d'alçada. Fa unes inflorescències (en panícula) denses i penjants.
És originària de l'Índia però molt cultivada a l'antigaUnió Soviètica, laXina iÀfrica occidental, on forma part de la dieta bàsica. En altres llocs només s'aprofita per a alimentació animal, però igual que elfajol s'ha revitalitzat el consum en la moderna dietètica, ja que és uncereal sensegluten.
Resisteix molt bé la secada i és de fàcil conservació i de cicle molt curt, cosa que permet aprofitar una curta temporada plujosa.
Elfajol,gra de fajol,blat negre,cairat oblat cairut(Fagopyrum esculentum), és una planta de la família de les poligonàcies. No es tracta des del punt botànic d'un autènticcereal (no és pas unagramínia ni tégluten), però se'n fa el mateix ús. Tradicionalment era emprat per apinso per aanimals, però a partir dels anys 80 delsegle xx el conreu ha ressorgit per l'increment de la nutrició equilibrada i natural. Conté lesproteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal, cosa que el fa popular entre algunsvegetarians i com que no té gens de gluten en aliments per acelíacs.
Laquinoa(Chenopodium quinoa) és una planta delgènereChenopodium, de lafamília de lesamarantàcies conreada principalment per la seva llavor comestible. Originària de la regió andina d'Amèrica on era una espècie conreada molt important al costat de lapatata i elblat de moro, durant 6.000 anys. Es pot conrear alsAndes i l'altiplà andí fins a una alçada de 4.000 metres. L'alt contingut ensaponina de la coberta de la llavor fa que els ocells no ataquin el conreu.
Actualment la quinoa està molt revaloritzada i lesNacions Unides el considera unsuperconreu per l'alt contingut enproteïna que té (12-18%). A més, conté tots elsaminoàcids essencials de manera equilibrada (blat iarròs, en canvi, són baixos enlisina. És rica enfibra dietètica, fòsfor, magnesi i ferro. A més no tégluten i és fàcil de digerir.
ElSèsam (Sesamum indicum) és unaespècie de lafamília de lesPedialiàcies. Sembla originària de l'Àfrica, no es troba en estat espontani. Es conrea en regions tropicals i subtropicals per les seves llavors oleaginoses (oli de sèsam). És un dels conreus més antics de la humanitat i ja elssumeris la conreaven i n'exportaven l'oli en grans quantitats. Amb el sèsam es fa oli itahina, una pasta molt utilitzada en la cuina àrab. Altres usos del sèsam són la decoració de pans, lasal de sèsam "gomasi" o com a ingredient del "sushi" i altres preparacions de la cuina japonesa. Les propietats nutritives de les llavors de sèsam inclouen les de ser anticolesteròlic i anticancerós.
Les poàcies es caracteritzen per la seva gran adaptabilitat a diversos ambients delsòl i climàtics.
Per tractar-se sempre de plantes herbàcies
Poden ser sembrades a la primavera si són macrotèrmiques (arròs, blat de moro, sorgo,tef) o a la tardor si són microtèrmiques (blat, ordi, civada, etc.)
Rellevància dels cereals en la història de la humanitat
Els cereals van ser, amb leslleguminoses, les primeres famílies de plantes que es van conrear alNeolític. Inicialment es plantaven les varietats salvatges, però amb la selecció es va produir la domesticació d'aquestes espècies, o sigui, la transformació en varietats domèstiques més profitoses, que en el cas dels cereals va conduir a plantes amb grans més grossos (augmentant per tant la productivitat) i que no queien de l'espiga (facilitant-ne la recol·lecció).[24]
Es considera que el conreu dels cereals ha permès el sorgiment de les grans civilitzacions, ja que aquests han estat objecte de l'agricultura. En efecte, pel fet de donar una nutrició regular i abundant als habitants dels pobles, els cereals han permès l'organització de societats més denses i més complexes. Així tenint en compte que els rendiments dels cereals resulten elevats i la conservació és relativament fàcil, ha permès que es constituïssin els excedents que entre altres coses possibiliten el comerç.[25]
Els cereals, base sobre els que s'han construït les civilitzacions, han estat diversos. Pel que fa a l'Orient Mitjà i aEuropa elblat ha tingut un paper predominant. En el cas de l'Extrem Orient, allí on es donen les condicions humides necessàries per al conreu, l'arròs, aquest s'ha escollit pel seu gran rendiment i sovint amb la possibilitat d'una doble collita durant el mateix any. Els pobles indoamericans van modificar plantes silvestres creant moltes varietats dedacsa. Finalment a l'Àfrica delSahel i subsahariana el conreu delmill, una planta capaç d'aprofitar una curta temporada humida, va fer fortuna.
En alimentació humana es fan servir sobretot elblat i l'arròs, les diverses varietats de mill isorgo, i elblat de moro. L'ordimaltat té un gran ús per a fer lacervesa. Determinats cereals secundaris s'han tornat a utilitzar en quantitats creixents per la implantació de l'agricultura biològica, com l'espelta, elsègol o lacivada. Altres plantes com laquinoa, conreada de forma tradicional aAmèrica del Sud s'han expandit, també gràcies al sector de l'agricultura ecològica.
Una gran part de la producció mundial és destinada a l'alimentació dels animals de granja: en els països desenvolupats, el 56% del consum de cereals es fa servir per alimentar el bestiar, en canvi en els països en vies de desenvolupament aquesta xifra es redueix al 23%.[27] El 37% de la producció de cereals del món es destina a alimentar els animals de la ramaderia.[28]En l'alimentació animal pràticament es fan servir tots els tipus de cereals fins i tot elblat tradicionalment reservat al consum humà, sota diverses formes:
grans sencers.
grans partits.
plantes senceres recollides abans de la seva maduresa, sota la forma d'ensitjat:moresc isorgo.
La palla dels cereals també s'aprofita com aliment en els animals remugants.
Derivats delmidó:xarops,dextrosa,dextrina,poliols… extrets principalment de ladacsa, i utilitzats en la indústria agroalimentària, la papereria, la farmàcia i altres.
Lapalla, utilitzada en la construcció tradicional i, recentment, en l'ecològica.
El gra està envoltat per una cutícula essencialment feta de cel·lulosa.
Els cereals són principalment interessant per la seva aportació energètica, sota la forma de sucres lents. També són una font devitamina i defibra. Les seves proteïnes tenen manca de diversosaminoàcids essencials com lalisina o eltriptòfan. Alguns cereals contenen una proteïna particular elgluten que permet ferpa. i se'ls anomena cereals panificables: que són elblat, l'espelta i elsègol).
El consum d'arròs descorticat (arròs blanc) pot provocar una carència en vitamina B1 o tiamina, causa, si no hi ha complements alimentaris, elberi-beri. El consum excessiu de blat de moro, que no hagi seguit el procés denixtamalització, pot conduir a una carència en vitamina PP, causa de lapel·lagra. En certes persones predisposades el gluten pot provocar la malaltia celíaca, que produeix una atròfia de la mucosa intestinal.
La collita mundial de cereals s'eleva a 2750 milions de tones en 2020, dels quals 762,7 milions de tones ho son deblat, i 508,7 d'arròs, i l'emmagatzemat és de 876 milions de tones.[29]
↑2,02,12,2«FAOSTAT» (en anglès). Food and Agriculture Organization of the United Nations. Arxivat de l'original el 8 de maig 2009. [Consulta: 18 maig 2009].
↑Barnola, J. M. S. J..Manual del botánico herborizador (en castellà). Barcelona: Editorial Manuel Marín, 1908.
↑Hipp, Andrew.Corn inside and out (en anglès). Primera ed.. Nova York: The Rosen Publishing Group Inc., 2004, p. 4.ISBN 0-8239-4205-8 [Consulta: 12 octubre 2010].
↑9,09,1Kiple, Kenneth F.Cambridge World Encyclopaedia of Food, Volume I, Animal, Marine and Vegetable Oils. Cambridge University Press:, Cambridge (Anglaterra), 2000, p. 375-379.
↑«ProdSTAT». FAOSTAT. Arxivat de l'original el 2012-02-10. [Consulta: 7 abril 2009].
↑Smith, Bruce D..The Emergence of Agriculture (en anglès). 1a. Nova York: W H Freeman & Co, 1998.ISBN 0716750554.
↑Cendrero, Orestes (1938).Nociones de historia natural. Sèptima edició, París. pp.243.
↑FAOArxivat 2012-06-19 aWayback Machine. (Food and agriculture organization of the United Nations), 2006
↑Kent, Norman Leslie.Technology of Cereals: An introduction for students of food science and agriculture (en anglès). Oxford: Oxford: Pergamon Press Ltd., 1983.ISBN 9780080408347.
↑Fullola, Josep Mª; Jordi Nadal.Introducción a la prehistoria. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya, 2005.ISBN 84-9788-153-2.
↑Diamond, Jared.De l'inégalité parmi les sociétés: essai sur l'homme et l'environnement dans l'histoire (en francès). París: Gallimard, 2007.ISBN 9782070347506.
↑Sanmartí, Joan; Joan Santacana.Els ibers del nord. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2005.ISBN 978-84-232-0691-9.
.jpg)
