 | Per a altres significats, vegeu «censor». |
| |||||
| Organització social: | |||||
| |||||
| Magistratures ordinàries | |||||
| Magistratures extraordinàries | |||||
| Càrrecs i honors | |||||
| |||||
Elcensor (enllatí,censor) a l'antigaRoma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública). El càrrec apareix l'any435 aC per ajudar elscònsols a fer els cens del ciutadans i dels béns (census). El censor ja existia en temps deServi Tul·li, que va instaurar el càrrec, però al desaparèixer lamonarquia romana, els cònsols van assumir aquesta funció.
Cada quatre anys corresponia alscònsols fixar els pressupostos, fer les llistes dels ciutadans i la distribució dels Impostos. L'any443 aC[1] elsComicis centuriats, a proposta de la noblesa patrícia del seu si, van elegir uns nous magistrats per aquestes funcions, anomenats censors, que exercien el seu càrrec per un màxim de divuit mesos. Hi havia dos censors, un de patrici i un de plebeu. El càrrec devia aparèixer perquè els cònsols per la seva funció de caps de l'exèrcit, marxaven de Roma amb freqüència, i no podien realitzar els censos, que exigien la presència en el lloc.
La Censura es va convertir aviat en una magistratura apetible. El càrrec només estava permès alspatricis, però es va obrir alsplebeus per les lleisLiciniae-Sextiae (367 aC) iOvinia (351 aC). El primer censor plebeu va serGai Marci Rútil l'any 351 aC. A les funcions pressupostàries, de llistes i distribució d'impostos es va agregar al càrrec de censor, per laLex Ovinia, el dret de proveir les places vacants alsenat i dins l'orde eqüestre, o de revocar els senadors existents, però sempre era necessari per a qualsevol d'aquests actes l'acord dels dos censors. Com que la modificació de la composició del Senat s'establia cada cinc anys, amb motiu del cens, la durada mínima del càrrec era d'un lustre. La llei també va imposar funcions de control de la moral pública, tant dels ciutadans com dels càrrecs públics, cosa que exercien segons el seu propi criteri i no n'havien de donar comptes a ningú.
Els censors tenien una posició molt peculiar pel que fa al rang i la dignitat. No se'ls va atorgar capimperium i, per tant, no tenienlictors, segonsJoan Zonaràs. El seu càrrec els era concedit per unalex centuriata, que sorgia delsComicis centuriats i no dels Comicis curiats, i oficialment eren per sota dels cònsols i delspretors, i per sota delmagister equitum. Però malgrat això, la censura era considerada, en alguns aspectes, com la més alta dignitat de l'estat, amb l'excepció de ladictadura. Era un ἱερὰ ἀρχή, unsanctus magistratus, un magistrat sagrat, al que es devia la més profunda reverència. Tenien dret a laSella Curulis, diuTitus Livi, i durant el seu mandat portaven latoga pretexta.
Els censors també dirigien els treballs finançats per l'estat. Entre els anys310 aC i309 aC, el censorAppi Claudi Cec va construir un aqüeducte, l'Aqua Appia i una via (lavia Àpia). Els censors a més, distribuïen la terra confiscada (ager publicus).
Al principi no hi havia cap llei que impedís que una persona fos elegida censor per una segona vegada. L'única persona que va ser escollida dues vegades per al càrrec va serGai Marci Rútil l'any265 aC, i per aquest fet va rebre elcognomen deCensorinus (Censorí), segons diuenPlutarc iValeri Màxim. Poc després, a instàncies del mateix Marci Rútil, es va aprovar una llei, laLex Martia de magistratibus que establia que ningú podia ser escollit censor per segona vegada.
Des del190 aC es va determinar que el censor devia haver passat abans per les magistratures inferiors, i que entre cada magistratura havia d'existir un termini prefixat d'inacció, el que va fer difícil l'accés al càrrec per a ningú que no procedís de l'aristocràcia, al tenir les magistratures una tradició familiar hereditària. Els censors distribuïen els càrrecs en funció de la riquesa. Així els censors es van convertir en instrument del Senat i de l'aristocràcia. Amb el poder al senat, en la censura i en l'orde eqüestre, l'aristocràcia controlava tots els ressorts del poder.
Sul·la va abolir el càrrec l'any81 aC queGneu Pompeu iMarc Licini Cras Dives el van restaurar l'any70 aC.Juli Cèsar el va tornar a abolir peròAugust el va restaurar, si bé l'emperador seria des de llavors un dels dos censors, i l'altre era generalment un familiar seu. Les funcions, com que l'imperi era molt gran, ja no eren les mateixes, però seguien fent el cens periòdicament (província per província).
Finalment, l'emperadorDomicià va abolir la magistratura.[2]
| Magistratures romanes | |
| Ordinàries: Qüestor -Edil -Tribú -Pretor -Cònsol -Censor -Promagistrat | |
| Extraordinàries: Dictador -Magister equitum -Tribú consular -Triumvir -Decemvir | |
