Cavalleria rusticana (que significa «Cavallerositat camperola» enitalià) és unaòperaverista en un acte únic dePietro Mascagni ambllibret deGiovanni Targioni-Tozzetti iGuido Menasci basat en un conte deGiovanni Verga. S'estrenà el17 de maig de1890 alTeatro Costanzi deRoma.
Es presenta sovint en unadoble funció ambPagliacci deRuggero Leoncavallo. Les dues òperes són prou curtes com per poder-les representar juntes en una sola actuació. De fet, des de l'any1903 –quan es va fer per primer cop aNova York– a tots els escenaris del circuit operístic mundial s'acostumen a presentar plegades.
Ambientada a laSicília delfin de siècle, té com a protagonistesTuriddu (hipocorístic deSalvaturiddu,Salvador) un noi que torna del servei militar iSantuzza, una jove amb qui té un idil·li, el qual és abrandat per part d'ella i de despit per part d'ell, perquè ell ha vist que s'han trencat els seus plans de casament ambLola, la promesa de tota la vida, que ara s'ha casat amb un altre home.
El famósintermezzo va ser utilitzat en la banda sonora de la pel·lículaEl padrí III, el desenllaç de la qual s'esdevé també durant una representació d'aquesta òpera al Teatro Massimo dePalerm.
Personatges i intèrprets de l'estrena
[modifica]L'acció transcorre eldiumenge de Pasqua a la plaça d'un poble deSicília, on hi ha l'església i la taverna de Mamma Lucia. Fora de l'escena, Turiddu canta una cançó en llenguasiciliana (O Lola c'hai di latti la cammisa). La gent s'aplega a la plaça tot cantant una salutació a la primavera (corGli aranci olezzano). Entra Santuzza i pregunta a Mamma Lucia on és Turiddu, i ella li respon que ha anat a cercarvi aFrancofonte. Santuzza diu que no; que l'han vist als afores del poble a altes hores de la nit. En aquell moment arriba Alfio, un carreter, que també assegura a la dona que ha vist Turiddu prop de casa seva. Mamma Lucia vol demanar més informació, però Santuzza li diu que calli. Aleshores és hora d'anar a l'església: la gent entona un himne aJesús ressuscitat (el famós cor delRegina coeli, amb elInneggiamo, il Signor non è morto). Tothom entra a l'església, tret de Santuzza i Mamma Lucia. Aquesta pregunta a Santuzza per què ha dit que calli. Santuzza ho confessa tot: abans d'anar a fer el servei militar, Turiddu estimava Lola; quan va tornar, Lola ja estava casada amb Alfio, per la qual cosa Turiddu es lliurà als braços de Santuzza. Però el seu amor no és fidel, i Turiddu ha tornat a caure en braços de Lola, robant així tant l'honor de Santuzza com el d'Alfio. Mamma Lucia, desesperada, entra a l'església.
Arriba Turiddu (duoTu qui, Santuzza?). Santuzza li pregunta on ha anat i ell respon que a Francofonte. Quan Santuzza li diu que l'han vist als afores del poble, Turiddu l'acusa d'espia, i Santuzza li recrimina l'amor que sent per Lola. Turiddu ho nega, però en aquell moment arriba Lola. Santuzza pot comprovar que Turiddu n'està enamorat, i, quan Lola entra a l'església, Santuzza li ho recrimina. Turiddu diu que el deixi estar en pau, però Santuzza implora que no l'abandoni. Turiddu se la treu de sobre de mala manera i entra a l'església. Santuzza el maleeix desitjant-li una "mala pasqua".
Just en aquell moment arriba Alfio. Santuzza aprofita per revelar-li les infidelitats de la seva dona. Alfio jura venjar-se de Turiddu abans que acabi el dia.
Després de l'Intermezzo, la gent surt de l'església i es disposa a anar-se'n de la plaça (corA casa!). Abans Turiddu els convida tots a beure un got de vi (ària i corViva il vino spumeggiante) i brinden. Arriba Alfio, que rebutja el got que Turiddu li ofereix. En una fingidaabraçada de reconciliació Turiddu mossega l'orella d'Alfio, acció que vol dir que el desafia a mort. Els dos homes es repten a un duel, però Turiddu li demana temps per arreglar una cosa. Crida sa mare, i li demana que, si ell no torna, faci de mare a Santuzza, a la qual havia jurat de portar a l'altar (àriaMamma, quel vino è generoso). Mamma Lucia no entén res i vol seguir Turiddu, però en aquell moment apareix Santuzza, que l'atura. Aleshores una dona entra a la plaça anunciant que Turiddu ha mort.