 | Aquest article tracta sobre la ciutat de Caune. Si cerqueu l'heroi Caune, vegeu «Caunos». |
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Regió de l'Egeu | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dalyan (Turquia),Província de Muğla (Turquia) iFethiye (Turquia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2014 | |||
| Identificador | 5906 | |||
| Història | ||||
| Estat de conservació | bon estat | |||
| Lloc web | muze.gov.tr… | |||
Caune[1] (grec antic:Καῦνος,llatí:Caunus; gentiliciΚαύνιος,cauni) fou una antiga ciutat de l'Àsia Menor situada a la costa sud deCària. Era la capital delscaunis, un poble dellengua cària, per bé que amb el temps esdevengué una ciutat fortament hel·lenitzada.
Caune era una ciutat portuària, i en conseqüència tenia drassanes i un port que es podia tancar amb una cadena. Damunt la ciutat, dalt d'un turó, hi havia una fortalesa anomenada Imbros.Diodor parla de dues fortaleses: una amb un temple aPerseu i un altre amb un temple aHèracles.[2] Les restes més antigues de la ciutat daten delsegle viii aC. El recinte murat data d'època hel·lenística, cap alsegle iv aC, i comprèn una zona de 190 hectàrees.[3]
El seu territori era fèrtil, però hostil a l'estiu i la tardor, quan passava un aire molt càlid. Caune era situada a la Perea Ròdia, una regió controlada perRodes; primerament, Caune no estava sota la seva influència, però a partir delsegle iii aC en depengué en diverses ocasions.[2]
SegonsHeròdot, els caunis eren aborígens del país, però afegeix que ells mateixos deien que eren descendents dels cretencs. Vestien diferents de la resta de caris i els altres pobles de la zona, però parlaven la mateixa llengua. Segons les monedes de la seca de Caune, el nom cari de la ciutat eraχbid-, de manera queCaune (Kaunos) és un nom grec, més que la transcripció d'un nom indígena. No és fins al segle iv aC, però, que es pot considerar Caune una ciutat hel·lènica.[3]
Elsegle vi aC, els caunis van resistir al general persaHàrpag, tal com havien fet els seus veïns elslicis. Sotmesos a Pèrsia, es van unir a laRevolta Jònica el497 aC.[2] Posteriorment, va ser membre de laLliga de Delos, però es va revoltar diverses vegades: després d'una primera secessió cap al440-430 aC, el420 aC ja s'havia reincorporat, per tornar-se a revoltar el411 aC. El396 aC,Conó establí el seu quarter a Caune, que va ser assetjada pels espartans, comandats perFàrax. L'any333 aC, va ser capturada pels macedonis, i així s'incorporà alRegne de Macedònia.[3]
Després de la mort d'Alexandre, va acabar en mans dePtolemeu I Soter (309 aC), i Rodes la va comprar als generals de Ptolemeu per 200talents; els rodis van assegurar que havien rebutEstratonice, una altra ciutat de Cària, com a donació d'Antíoc I Sòter. Els romans els van obligar a retirar-se de Caune i d'Estratonice l'any190 aC, però més tard van tornar als rodis les dues places, i els van cedir Cària l'any167 aC, confirmant la independència de Caune sota sobirania ròdia.[2]
El88 aC, els caunis van participar en la matança de romans instigada perMitridates VI Eupator delPont i, com a càstig, Roma va incorporar Caune al domini directe de Rodes. Els caunis es van revoltar (potser el81 aC), sense succés, atès que el59 aC continuava sota el domini rodi. Més tard, van demanar separar-se de Rodes i romandre directament subjectes a Roma, i encara que primer hom no els ho va concedir, sembla que més tard es van convertir en ciutat lliure, tal com l'esmentaEstrabó.[2]
A Caune va néixerel pintor Protògenes.[2]
