L'origen del termeCastella prové deterra de castells, ja que en acabar elsegle viii les diferentsràtzies musulmanes obligaren a farcirBardúlia de castells defensius. El terme és escrit per primer cop en15 de setembre del800 aTaranco de Mena (Burgos): "Bardulia Quae nunc vocatur Castella",[2] i el 883, quan s'escriu laCrònica Albeldense ja és de plena vigència.[3]
Hi ha una infinitat de versions sobre els límits exactes de Castella. Les úniques províncies que apareixen a totes les versions sónÀvila,Burgos,Segòvia,Sòria,Conca, Madrid iGuadalajara.
El territori de Castella correspon tradicionalment a les regions històriques deCastella la Nova iCastella la Vella, i estaria format aproximadament per les actuals províncies espanyoles:
Laprovíncia d'Albacete històricament havia format part deCastella la Nova,[4] però també delRegne de Múrcia, on va pertànyer en els darrers anys fins a l'organització autonòmica actual, en què es va incorporar a Castella-La Manxa.
El Comtat de Castella. Castella va sorgir com a comtat dependent delRegne de Lleó. El nom respon a la gran quantitat decastells en aquella zona. Al segle x, el Comtat de Castella es va independitzar del Regne de Lleó; més tard seria conquerit pel Regne de Navarra; però, posteriorment, Sanç III el Major la deixaria en herència al seu fill Ferran com a Regne.
El Regne de Castella. El Regne de Castella es va expandir cap al sud i conquerí la Taifa de Toledo, que passà a ser una província del Regne de Castella —a diferència del Regne deValència, estat confederat aCatalunya iAragó— i que posteriorment s'anomenaria Castella la Nova, a diferència del Regne de Castella, que s'anomenaria Castella la Vella.
La Corona de Castella. La primera Corona de Castella —resultant de la conquesta de la Taifa de Toledo per part de Castella— s'uniria definitivament a la Corona de Lleó (Regnes de Lleó, Astúries i Galícia) l'any 1230, després de dos intents fallits, cosa que donaria com a resultat la definitiva Corona de Castella (conjunt de regnes-nacions sobre els quals s'havia imposat el Regne de Castella), sobre la qual regnaria Isabel I la Catòlica.
Castella dins d'Espanya. En l'època moderna, malgrat que Espanya era una monarquia confederal, la Corona de Castella va esdevenir la nació hegemònica culturalment i econòmicament. Després de laGuerra de Successió Espanyola, Felip V de França va annexionar-se a la Corona de Castella els estats de la Corona d'Aragó com a càstig per haver donat suport a l'Arxiduc Carles (Carles III d'Aragó i Castella) i mitjançant els Decrets de Nova Planta va imposar-los les lleis, les institucions i la llengua de Castella, el que donà a llum a Espanya com a estat-nació, el primer Rei de la qual fou Felip V. D'aquest primer procés centralista de caràcter absolutista, se salvarien només la Vall d'Aran, el Regne de Navarra i el País Basc, que igualment acabarien sucumbint durant el centralisme liberal del Regnat d'Isabel II.
Quan es van crear les comunitats autònomes, Castella la Vella va perdre les dues províncies de fora de la Meseta —La Rioja i Cantàbria— i es va unir amb Lleó, formantCastella i Lleó. Castella la Nova es va dividir en laComunitat de Madrid —que abastava únicament la província de Madrid— iCastella-La Manxa, que guanyava laprovíncia d'Albacete fins aquell moment murciana, tot i que històricament també havia format part de Castella la Nova.(Mapa històric)Arxivat 2008-12-05 aWayback Machine.
Actualment, hi ha alguns partitscastellanistes minoritaris, comTierra Comunera (TC) oIzquierda Castellana (Iz-Ca). que defensen la unió de totes les comunitats autònomescastellanes. Cap d'aquests partits no té actualment representació en cap parlament autonòmic, encara que Tierra Comunera va arribar a treure un diputat perBurgos.
Els regnes de laCorona de Castella l'any 1400. Fixeu-vos com Castella Antiga s'anomenava Regne de Castella i Castella Nova s'anomenava Regne de Toledo.
Estats federals a la 1a República Espanyola segons la Constitució de 1873. Hi ha una Castella la Vella i una de Nova.
Comunitats autònomes que utilitzen "Castella" en els seus noms (des dels anys 80), més la comunitat de Madrid. La regió lleonesa es va unir amb la de Castella la Vella, la regió d'Albacete es va unir amb la de Castella la Nova, mentre que Cantàbria, La Rioja i Madrid es van convertir en regions administratives pròpies.
.svg)
.jpg)
