| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Pirineus Orientals | ||||
| Comarca | Rosselló | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 43(2022) (6,15hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Perpinyà | ||||
| Superfície | 6,99 km² | ||||
| Banyat per | Bulès | ||||
| Altitud | 236 m-664 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batlle | Claude Gomez(2016–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 66130 | ||||
| Fus horari | |||||
Casafabre (['kazə'faβɾə], en francèsCasefabre) és un poble i la comuna que s'organitza entorn seu, de 41 habitants, a la comarca delRosselló (Catalunya Nord).
Joan Coromines diu[1] en el seuOnomasticon Cataloniae... que el nom del poble prové del llatícasa fabri (cabana de forjador).
El terme comunal de Casafabre, de 699 hectàrees d'extensió, és[2][3] al nord de la subcomarca dels Aspres, en una zona de relleu muntanyós, cobert de boscs i de garrigues. De fet, el terme és un sol massís muntanyós, el de la Serra, esbiaixada de sud-est a nord-oest, i els dos vessants, el de ponent, que forma el costat llevantí de la vall delBulès, i el de llevant, que és el costat ponentí de la delGimenell.
El límit occidental de la comuna, sempre amb el terme deBula d'Amunt és, íntegrament, el curs delBulès, molt sinuós. El de llevant, també íntegrament, és el curs delGimenell, que separa Casafabre deQueixàs. Al nord, meitat termenal ambBulaternera, meitat ambSant Miquel de Llotes (elColl de la Llosa és el punt central), és el Còrrec de la Salvetat, a ponent, mentre que a llevant és una línia quasi recta que no segueix cap accident natural. Al sud, en forma de V, és arbitrari en el coster de la dreta del Bulès, fins al punt més meridional, on puja fins al cim de la carena on es troba el poble i torna a baixar per un còrrec no gaire pronunciat fins al Gimenell. El punt més alt del terme, 664 m alt, és un turó situat just al nord-est del poble de Casafabre, que és a 548, i el punt més baix és la llera del Bulès, al nord-oest del terme, a 231,7 m alt.
Termes municipals limítrofs:
| Bulaternera | Sant Miquel de Llotes | |
| Bula d'Amunt |  | |
| Queixàs |
Casafabre ha estat sempre un poble d'hàbitat dispers, i encara ho és. Agrupades al voltant de l'església parroquial deSant Martí de Casafabre hi ha actualment menys de deu cases, que no arriben ni tan sols a definir un carrer o una plaça (la mateixa carretera que travessa el poble, la D - 72, hi rep el nom deCarrer Major), amb unes poques més en un entorn més ample.
Està situat[4] gairebé en el centre geogràfic de la comuna, al capdamunt del vessant de ponent de la Serra que, de nord-oest a sud-est, travessa la part central del terme i en constitueix l'eix vertebral.
A banda de l'església parroquial, de la Casa del Comú (l'antiga escola) i dels seus dos cementiris, el nou i el vell, un a cada costat de l'església, les cases històriques del Veïnat de l'Església són el Mas dels Castelló i el Mas d'en Verdaguer. A prop de l'extrem sud-oest d'aquest veïnat és on es van localitzar importants restes arqueològiques.
Situat a llevant[5] del Veïnat de l'Església, en el vessant oriental de la Serra, es troba el Veïnat del Batlle, amb les cases de Can Batlle i Ca la Maria Petita (nom ja en desús), entre d'altres. És a la dreta del Còrrec de les Figueres, un dels afluents delGimenell, en un repla al capdamunt del coster que deriva cap a aquest riu.
A l'extrem de ponent del terme, sota i al sud-oest del Veïnat de l'Església, hi ha[6] el mas i molí del Ministrol. Hi havia hagut l'església deSant Andreu de Ministrol, ara desapareguda. Aquesta església formava part d'una cel·la monàstica benedictina depenent deSant Genís de Fontanes, més tard deSant Martí de Canigó, cosa que dona pas al nom deMinistrol. La formaMinistrol és una variant deMonistrol (monestir petit), per assimilació vocàlica en el fenomen fonètic que es coneix com aharmonia vocàlica, en aquest cas en les dues síl·labes pretòniques.
Es conserven alguns masos del terme de Casafabre, a més d'alguns que ja són en ruïnes. Així, es poden citar Can Feliu, o el Serrat, Can Jepe Lluís, Can Traussa, o Mas d'en Traussa, la Casanova, o Mas de la Casanova, el Casot de la Casanova, el Casot de la Mata, el Casot del Maset, el Casot del Ninot, el Cortal del Bardisser, el Cortal de Prats de Poters, la Fàbrica (de Casafabre, però en terme de Bula d'Amunt), el Mas de la Boquera, o d'en Boquer, el Masot, abans el Maset i el Ministrol, o la Ribera. En ruïnes són el Bon Mosso, Can Pere del Mas, i el Molí del Ministrol és desaparegut. Damunt delBulès, al nord-oest del terme, hi ha el Pont dels Dos Arcs. Com a construccions aïllades cal esmentar dos oratoris: el de Santa Margarida, al cim de la Serra, en el coll homònim, i el de Sant Roc, en el Pla de Sant Roc, a la mateixa carena, però més al sud-est.
El terme de Casafabre consta bàsicament d'una carena central, els dos vessants de la qual aflueixen en els rius que delimiten el terme comunal: elBulès a ponent i elGimenell a llevant. Per tant, tots els còrrecs que flueixen en el Bulès pel seu costat dret provenen d'aquesta esquena d'ase central: el Còrrec dels Camps (dos de diferents), els de la Mata (també dos), el de la Font d'en Rampa, el dels Camps, el del Ministrol, que duu amb ell el còrrec de Can Jepe Lluís, el de la Tronassa (dos còrrecs paral·lels amb el mateix nom), el de Can Feliu, el de la Casanova, el de Can Pere del Mas, el de Biarnes i, ja a l'extrem nord-oest, el de la Salvetat, amb l'afluencia del Còrrec del Bon Mosso.
Pel que fa al Gimenell, són de Casafabre tots els còrrecs afluents per l'esquerra: el Còrrec Foix, el del Solà de la Ruda, el d'en Traussa, el de la Boquera, el del Bardisser, el del Batlle, el Còrrec, així, sense complement, el de les Figueres, el dels Graus i el de la Salvadora. Al nord del terme, els còrrecs de Prat de Poters i de la Font del Didot aflueixen també en el Gimenell, però el seu curs baix és dins del terme veí deSant Miquel de Llotes.
Dos únics recs, d'irrigació, es troben a Casafabre: el Rec del Masot i el del Rec del Molí de Ministrol.
Unes quantes fonts són les que es troben en terme de Casafabre: la Font (al poble), la Font de Can Feliu, la de la Casanova, la de la Mata, la de la Tronassa (font captada), la del Còrrec de Can Batlle, la del Còrrec dels Camps (també captada), la del Veïnat de Can Batlle, la d'en Rampa, la Fonteta, i dues d'anomenades Font Rovellosa, una al Camí de la Casanova i l'altra al Bon Mosso. Finalment, cal esmentar les Fonts de Can Traussa. A part, hi ha la Bassa, la Cisterna del Ministrol i el Botàs, desaparegut, a més de la reserva DFCI del Gimenell.
Alguns dels topònims reflecteixen formes de relleu, comcolls: elColl de la Llosa, elColl de Santa Margarida, elColl de Vellut;plans: el Pla de Sant Roc;serres i serrats: la Serra, o el Serrat, el Serrat de la Vinya Vella, el Serrat de Poters, isolanes: el Solà de la Ruda i el Solà d'en Joan.
Les partides i llocs específics del terme de Casafabre són els següents: el Bardisser, el Bon Mosso, el Bosc del Molí, el Camp del Molí, el Camp Gran, Can Feliu, Can Jepe Lluís, Can Pere del Mas, la Casanova, el Clotet, les Corts, l'Església, la Femada, els Graus, el Mas de la Boquera, Can Traussa, o el Mas d'en Traussa, el Masot, abans el Maset, la Mata, el Ministrol, abans Molí del Ministrol, els Noguers, el Pont dels Dos Arcs, el Prat de Poters, Roc del Grau, Sant Roc, el Sastrot, els Tres Roures, la Tronassa i la Vinya de l'Obra. Els Cals, o els Calls i Darrere la Serra, són ja noms antics, ja en desús. Creus, el Piló i el Roc del Grau són noms dr senyals termenals.
En elCadastre napoleònic del 1812, Casafabre apareix descrit en una única secció, que conté les partides del Bon Mosso, amb el Mas del Bon Mosso, el Maset, amb el mas d'aquest nom, el Pere del Mas, amb el mas així anomenat, Can Feliu, també amb el mas d'aquest nom, la Casa Nova, igualment amb aquest mas, el Bosc del Molí, el Serrat de Poters, la Tronassa, amb el petit poble de Casafabre en el seu extrem meridional, els Graus, el Solà d'en Joan, el Veïnat del Batlle, amb les cases d'aquest veïnat, el Bardisser, l'Església, amb el veïnat principal de Casafabre, el Molí de Minestrol, amb aquest molí i les restes de l'antic veïnat homònim, el Mas de la Mata, també així anomenat, Can Jep Lluís, amb aquest mas, el Mas d'en Traussa, igualment amb aquest mas, i el Mas de la Boquera, amb el mas d'aquest nom.
Travessa el terme de Casafabre una única carretera que passi pel nucli principal de població. És la D - 72 (Sant Miquel de Llotes - Casafabre), que uneix aquestes dues poblacions en 3,8 quilòmetres. Aquesta carretera té continuïtat cap al sud-oest per anar a trobar la D - 618 a prop de Ministrol per una estreta carretera local sense nomenclatura oficial, que és l'antic Camí del Ministrol, asfaltat.
A part, hi ha la carretera departamental D - 618 (N - 116, aBulaternera -Els Banys d'Arles), que discorre quasi tot el seu tram de Bula d'Amunt justament pel termenal entre Bula d'Amunt iCasafabre, però entra diverses vegades en terme de Casafabre.
Casafabre està servit, pel que fa a transport públic, únicament pelTAD, elTransport a la demanda. Funciona únicament els diumenges i dies festius, i s'ha de sol·licitar per telèfon el dia abans. També hi ha transport escolar.
En el terme de Casafabre hi ha uns quants camins que comuniquen amb els termes i pobles veïns: Camí de Bula d'Amunt, Camí de Bulaternera (de la Casanova), Camí de Bulaternera a Ceret, Camí de Ceret, Camí de la Quera, o de Bulaternera, Camí Vell de Sant Miquel, Ruta de Bulaternera i Ruta de Sant Miquel. Els altres camins són interns del terme propi: Camí de la Casanova, Camí del Ministrol a la Casanova, Camí de la Mata, Camí de les Illes, Camí del Ministrol, Camí del Ministrol a la Mata, Ruta del Ministrol i Travessa del Ministrol, o, simplement, la Travessa.
L'economia del terme de Casafabre és molt precària, i en part és causa del seu despoblament. Hi ha petits ramaders de bens i de cabres, i mitja dotzena d'explotacions agrícoles. Les collites de presseguers, vinya i cereals són quasi testimonials, i hi ha alguns prats per al bestiar, que en conjunt no arriba a un centenar de caps de bestiar. D'altra banda, els incendis forestals, molt freqüents els darrers trenta anys, han arrasat bona part del bosc, que era una font de riquesa.
El 981 el reiLotari confirmava la possessió de Casafabre almonestir de Sant Genís de Fontanes, el qual hi va establir una cel·la monàstica amb dues esglésies (cella S. Martini et S, Andreae in loco quem dicunt Catafabricae), la deSant Martí de Casafabre i la deSant Andreu de Ministrol, ara desapareguda. Entre 1159 i 1181, però, el papaAlexandre III donava aquesta jurisdicció aSant Martí de Canigó.
El 1245Jaume I concedia aquesta darrera abadia el dret de fortificar Casafabre, cosa que sembla que no es dugué a terme. El mateix any, tanmateix, Jausbert d'Illa prestava homenatge per unes rendes a Casafabre a Bernat Hug de Serrallonga, tutor dels seus nets Guillem de Canet i Pere de Domanova. L'alta i la baixa justícia de Casafabre depenien delsvescomtes de Castellbò, i el 1321, amb l'extinció d'aquest vescomtat, retornà al poder reial. El 1391 era el senyor deCorbera, Francesc de Sagarriga, qui adquiria Casafabre.
El domini, tanmateix, devia ser en part compartit, atès que el 1680 i el 1703 encara consta com a senyor de Casafabre el cambrer de Sant Martí de Canigó, mentre que el 1770 és citat a l'État du Roussillon el marquès de Barberà, com a possessor de Casafabre.
Uns 250 metres al sud-oest de l'església del poble, al costat del camí que davalla cap a Monistrol i Bula d'Amunt, es troba un roquissar amb una de les roques gravada[7] amb nombroses inscripcions i dibuixos del segle xix, alguns d'ells ja del xx.
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
| Evoluciódemogràfica deCasafabre entre 1515 i 1789 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1355 | 1359 | 1365 | 1378 | 1515 | 1643 | 1709 | 1720 | 1730 | 1767 | 1774 | 1789 | |||
| 18 f | 15 f | 18 f | 9 f | 6 f | 14 f | 18 f | 9 f | 23 f | 100 h | 23 f | 21 f | |||
Font: Pélissier 1986
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[8] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[9]
| Període | Nom | Opció política | Comentaris |
|---|---|---|---|
| 1793 - 1794 | François Pujet | ||
| 1794 - 1796 | Joseph Tujagues | ||
| 1796 - 1798 | Joseph Robert | ||
| 1798 - 1811 | François Verdaguer | ||
| 1811 - 1826 | Joseph Tujagues | ||
| 1826 - 1835 | Jacques Clottes | ||
| 1835 - 1851 | Valentin Tujagues | ||
| 1851 - 1876 | Joseph Serrahy | ||
| 1876 - 1881 | Jacques Clottes | ||
| 1881 - 1883 | Jacques Castillo | ||
| 1883 - 1892 | Michel Clottes | ||
| 1892 - 1895 | Pierre Naudy | ||
| 1895 - 1896 | Jacques Gaspard | ||
| 1896 - 1904 | Jean Castillo | ||
| 1904 - 1919 | Joseph Castillo | ||
| 1919 - 1944 | Émile Castillo | ||
| 1944 - 1947 | Henri Moragas | ||
| 1947 - Març del 1983 | Lambert Coste | ||
| Març del 1983 - Moment actual | Daniel Moragas |
A les eleccions cantonals del 2015 Casafabre ha estat inclòs en el cantó número 2, denominatEl Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles,Prats de Molló i la Presta,Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, iVinçà, del Rosselló, i els pobles delConflent deCastell de Vernet,Cornellà de Conflent,Espirà de Conflent,Estoer,Fillols,Finestret,Fullà,Glorianes,Jóc,Marqueixanes,Mentet,Pi de Conflent,Rigardà,Rodès,Saorra,Taurinyà,Vallestàvia,Vallmanya iVernet, els delRosselló dela Bastida,Bula d'Amunt,Bulaternera, Casafabre,Prunet i Bellpuig,Sant Marçal,Sant Miquel de Llotes,Tellet iTeulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà,Cortsaví,Costoja,la Menera,Montboló,Montferrer,Reiners,Serrallonga iel Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantóSégolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.
Casafabre forma part de laComunitat de comunes de Rosselló - Conflent, amb capitalitat aIlla, juntament amb Illa,Bellestar,Bula d'Amunt,Bulaternera,Corbera,Corbera la Cabana,Cornellà de la Ribera,Glorianes,Millars,Montalbà del Castell,Nefiac,Prunet i Bellpuig,Rodès,Sant Feliu d'Amunt iSant Miquel de Llotes.
Casafabre no disposa de cap mena d'establiment escolar. Els infants del poble han d'anar a escola maternal o primària aBulaternera,Vinçà,Rodès,Illa oCorbera la Cabana. Per a la secundària, els col·legis més propers són a Illa,Tuïr,Arles,Ceret oPrada; pel que fa al batxillerat, el més proper és el Liceu de Ceret. L'antiga escola del poble acull en l'actualitat la Casa del Comú[12] de Casafabre.
