| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 de juny de 1964 (1964-06-02) (61 anys) Bad Nauheim (Alemanya) |
| Nacionalitat | German |
| Formació | Universitat de Televisió i Cinema de Múnic |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Alemanya |
| Ocupació | escriptora, guionista, realitzadora |
| Membre de | |
| Família | |
| Parella | Dominik Graf |
| Fills | Pauline Link |
| Premis | |
| |
Caroline Link (nascuda a Bad Nauheim, estat deHessen,Alemanya, el2 de juny de1964) és unadirectora iguionista de cinema i televisió alemanya.[1][2][3]
És ben coneguda per haver dirigit l'aclamada pel·lículaJenseits der Stille (Més enllà del silenci), que va ser nominada a unOscar a la millor pel·lícula internacional, i per dirigirNirgendwo in Afrika (Enlloc d'Àfrica), que va guanyar unOscar a la millor pel·lícula internacional[4] i va ser nominada per a unGlobus d'Or.[5][6]
Caroline Link és filla de Jürgen i Ilse Link. Del 1986 al 1990 va estudiar a l'Acadèmia de Cinema i Televisió de Munic (HFF), i de seguida va començar a treballar com a ajudant de direcció i guionista.
Les primeres obres de Link inclouen el curtmetratgeBunte Blumen, de 1988. L'any següent va codirigir el documentalDas Glück zum Anfassen. Per a Bavaria Film va escriure dos guions per a la sèrie de detectiusDer Fahnder.
Caroline Link va créixer en una petita ciutat a prop de Frankfurt, Alemanya. Tot i que la seva família li proporcionà una sòlida formació moral, eren una "família no intel·lectual i no artística". Link va començar a interessar-se per dedicar-se al cinema després de ser mainadera a Amèrica. Quan va tornar a Alemanya va treballar en el cinema com a extra i es va comprometre amb un càmera. En conèixer més de prop aquest món li va interessar i va començar a fer pràctiques en el cine. A Link li agradava treballar a la indústria cinematogràfica, però volia tenir la capacitat de crear i expressar la seva política.[7][8]
El primer llargmetratge de Link,Jenseits der Stille (Més enllà del silenci, 1996) va ser nominat a l'Oscar com a millor pel·lícula en llengua estrangera,[9] i va cridar l'atenció pel seu retrat d'una família amb pares sords.[10] El seu segon llargmetratge va serAnnaluise and Anton (1999), basat en una novel·la d'Erich Kästner. El seu tercer llargmetratge,Nirgendwo in Afrika (Enlloc d'Africa, 2001), adaptat per Link de la novel·la autobiogràfica deStefanie Zweig i rodat aKenya,[11] va rebre l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera i també el premi del cinema alemany, elDeutscher Filmpreis, en cinc categories, inclosa la millor pel·lícula de ficció.[12]
Jenseits der Stille (Més enllà del silenci) va ser el primer pas de Link en la cinematografia, va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera i li va portar el reconeixement mundial. El film il·lustra les lluites del personatge principal, Lara, filla d'adults sords (CODA), en comunicar-se amb els seus pares sords, Martin i Kai. Link utilitza el tema del silenci a la seva història com una al·legoria de la censura, el trauma generacional i l'opressió al cor de la societat alemanya. "Aquesta no és realment una pel·lícula sobre la sordesa. Es tracta de la sordesa, en aparença, és clar, però la substància emocional és la comunicació en una família. Sempre intento parlar d'una emoció universal que la majoria dels espectadors coneixerà i entendrà. Així, doncs, ambJenseits der Stille, sabia que volia fer una pel·lícula sobre un pare i una filla, una filla que estima molt el seu pare però que se sent atreta per un món completament diferent. És el que volia dir abans de saber que faria una pel·lícula sobre una família sorda".[13]Als Hitler das rosa Kaninchen stahl està basada en la novela autobiográfica de Judith Kerr.[14]
“Les dones solen preocupar-se molt per la seva percepció. Volem ser bona gent. Però no sempre és possible estar tranquil·la, ser dolça i comprensiva quan estàs en una posició de lideratge o si realment intentes aconseguir alguna cosa que necessites per a la teva creativitat. Vaig haver d'aprendre que està bé que una dona VULGUI alguna cosa, que sigui la cap i que de vegades fins i tot sigui agressiva”.
Link viu amb la seva parella, el director de cinema Dominik Graf, i la seva filla, que va néixer l'any 2002.
| Curs | Títol | Rol | Notes |
|---|---|---|---|
| 2019 | Als Hitler das rosa Kaninchen stahl | Directora | [15] |
| 2018 | Der Junge muss an die frische Luft El nen necessita respirar aire fresc | Directora | |
| 2013 | Exit Marrakech Destí Marràqueix | Directora | [16] |
| 2008 | Im Winter ein Jahr Un any a l'hivern | Directora | [17] |
| 2001 | Nirgendwo in Afrika Enlloc d'Àfrica | Directora | |
| 1999 | Pünktchen und Anton Annaluisa i Anton | Directora | |
| 1996 | Jenseits der Stille Més enllà del silenci | Directora | [18][19] |
| 1990 | Der Fahnder | Guionista | |
| 1989 | Das Glück zum Anfassen | Codirectora | |
| 1988 | Bunte Blumen | Directora |
| Curs | Títol | Rol | Notes |
|---|---|---|---|
| 2020 | Safe | ||
| 1992 | Kalle der Träumer | ||
| 1985 | Der Fahnder | Guionista |
| Curs | Premi | Categoria | Obra | Resultat | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 2019 | Premi de cinema alemany | Pel·lícula alemanya més popular de l'any | Der Junge muss an die frische Luft | Guanyadora | [20][21] |
| 2013 | Giffoni Film Festival | Millor pel·lícula | Exit Marrakech | ||
| 2003 | Premis Globus d'Or | Millor pel·lícula en llengua estrangera | Nirgendwo in Afrika Nominada | Nominada | [5] |
| 2002 | Premis de l'Acadèmia | Millor llargmetratge internacional | Guanyadora | [4] | |
| 1998 | Premi de Cinema Bavarès | Millor pel·lícula per a joves | Guanyadora | [22] | |
| 1997 | Premis de l'Acadèmia | Millor llargmetratge internacional | Jenseits der Stille | Nominada | [23] |
| 1997 | Gran Premi Sakura de Tòquio | Guanyadora | |||
| 1996 | Premi de Cinema Bavarès | Millor director nou | Guanyadora | [22] |