Elcarnaval ocarnestoltes (també conegut a Mallorca i Menorca com aels Darrers Dies)[1][2][3] és una celebració pertanyent alcalendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primeralluna plena passat elsolstici d'hivern. Però el carnaval s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix laquaresma. Per tant, des d'aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci deprimavera. El diumenge següent ésDiumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior ésDiumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem alDimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l'últim del carnaval. El dijous anterior és l'inici tradicional de la setmana de carnaval oDijous Gras. D'aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.[4]
En la vella societat rural, fortament estructurada pelcristianisme, el temps de carnestoltes oferia mascarades rituals d'arrelpagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de laquaresma. Actualment, el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant delrei Carnestoltes.
Històricament, han destacat diferents carnavals arreu deCatalunya diferenciats per les seves particularitats, com els deBarcelona,Sitges iTarragona, d'estil més brasiler, i els deVilanova i la Geltrú,Torelló iSolsona com a tradicionals.[cal citació] El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes, i la festa es va recuperar amb l'adveniment de lademocràcia.[5]
El carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans delDimecres de Cendra, dia en què comença laquaresma. En la tradició cristiana, els quaranta dies que dura la quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, lavella quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí, peix).
El Carnaval o Carnestoltes designa la setmana entre el Dijous Llarder i el Dimarts Gras en què estava permés menjar carn abans d'iniciar el període de quaranta dies (Quaresma) anterior a la Pasqua de Resurrecció i que havia de ser de dejú i abstinència.
Eixos quaranta dies d’abstinència en la ingesta de carn rebien el nom decarnes tollitas (“carns llevades”) ocarnes tollendas (“llevar les carns”), locució de la qual deriva el nom de carnestoltes (o del castellàcarnestolendas). En italià, el mateix concepte rebia el nom decarnelevale (“llevar la carn”), d'on va derivarcarnevale, origen de mots com aracarnaval en català, castellà, occità, francés i romanés, l’alemanyKarneval o l’angléscarnival.
Inicialment Quaresma i Carnaval eren sinònims, com si foren les dos parts de la frase “quaranta dies sense carn”. Amb el temps van cobrar tanta rellevància els diesante carnes tollendas, que van arribar a significar un període amb caràcter propi. També l’Església celebrava, tres dies abans d’entrar en Quaresma, eldominica ante carnes tollendas o “diumenge abans de llevar les carns” (de la dieta).
A mesura que es diferenciaven ambdues etapes es va dissoldre la primitiva equivalència entrecarnes tollendas (>Carnestoltes) iquadragesima dies (>Quaresma), desplaçant-se el primer dels noms a la fase prèvia (tot i que en les Carnestoltes actuals sí que es pot menjar carn) i quedant el nom de Quaresma per al període pròpiament dit de dejuni i abstinència.
Pastisseria a Carnaval anunciant coques de llardons i botifarra d'ou.Coca de llardons.
Des d'antic lagastronomia tradicional dels Països Catalans ha estat marcada per les estacions i les festes. Abans era costum criar un porc i fer una matança a l'any, o en algunes famílies, dues, una de les dues solia ser per carnaval i l'altra perNadal.
Lasardina i l'arengada són menges estretament lligades a la celebració del carnaval. L'últim dia de festa, Dimecres de Cendra, s'organitza a Barcelona un seguici fúnebre i satíric d'enterrament del rei Carnestoltes ienterrament de la sardina, que posa fi al període de disbauxa i marca el començament d'una època de devoció religiosa, la quaresma. Aquest dia es fan nombrosos àpats populars als barris i en espais emblemàtics de la ciutat i es convida tothom a menjar sardines o arengades.[6]
L'origen de l'enterrament de la sardina prové de l'antiga tradició de sortir als afores a berenar l'últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca. El fet d'enterrar la sardina també té certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetienpràctiques sexuals abans d'entrar en l'abstinència religiosa.[6]
Als Països Catalans el carnaval s'associa amb menjar gras i proteínic: són típiques lescoques de llardons i elsllardons per ells mateixos, elsous, que de vegades eren les proteïnes més a l'abast, o també lasardina, etc. La coca de llardons, o en alguns llocs també altres coques, se solien acompanyar decrema catalana. Altres productes especials de carnaval són, per exemple, labotifarra d'ou.
El dijous de carnaval, o dijous gras, és també popularment conegut com adia de la truita. Aquest dia és típic menjar ou, sobretot en forma de truita, truita d'ous, truita de patata, truita de botifarra o fins i tot truita de botifarra d'ou.
El carnaval als països de parla alemanya està molt arrelat a les zones a tocar el riuRin. En aquestes regions el carnaval se celebra ja des de principis del segle xix, tal com se celebra avui en dia. Les festes deColònia,Düsseldorf iMagúncia (Mainz) a Alemanya, i deBasilea (Basel) a Suïssa són les més concorregudes.
Al sud-oest d'Alemanya, a la part germanoparlant de Suïssa i a l'oest d'Àustria aquesta festa s'anomena "Fastnacht", En altres parts d'Àustria i a Baviera s'anomena "Fasching". La resta de regions utilitzen la paraula "Karneval".
A Alemanya el carnaval comença oficialment el dia 11 de novembre a les 11 hores i 11 minuts. Aquest dia es presenten en públic el príncep i la princesa del carnaval.
El punt culminant de la festa té lloc durant una setmana, normalment al febrer. Els esdeveniments més importants d'aquesta setmana comencen amb eldijous gras (segons la regió s'anomena schmotzigen/unsinnigen/glombiga Donnerstag o Weiberfastnacht). A aquest li segueixen el "dissabte de clavells" (Nelkensamstag), el "diumenge de tulipes" (Tulpensonntag), el "dilluns de roses" (Rosenmontag) i finalment el dimarts de carnaval o de violetes (Fastnachtsdienstag o Veilchendienstag).
El gran carnaval de Basilea, a Suïssa, comença curiosament el primer dilluns després del Dimecres de Cendra, exactament a les 4 de la matinada, dura tres dies, acabant per tant el següent dijous també a les 4 de la matinada.
Aquest període es caracteritza, igual que en moltes altres parts del món, per la permissivitat i la disbauxa. Molt conegudes són les rues de carnaval, en les quals arriben a participar colles amb més d'un segle de tradició.
La més important d'Alemanya és la rua del "dilluns de roses" de Colònia, amb un milió de visitants, i en la qual participen 10.000 persones de diferents colles, repartits en unes 100 carrosses. Només en aquest dia es llancen des de les carrosses: 150 tones de caramels, més de 700.000 tauletes de xocolata i 220.000 capses de bombons, 300.000 ramells de flors i milers d'animals de peluix i altres petits regals.
