Rostit de carn de porc.Carn de porc en un quadre del pintor francèsPaul Gauguin (1848-1903).Peus de porc.
Lacarn de porc o carn de porcí és un productecarni procedent delporc. És una de les carns més consumides al món[1] amb evidències deramaderia porcina que es remunta al 5.000 aC.[2]
A més a més, és una de les més aprofitades, perquè es fa servir gairebé tot el cos de l'animal, així com molts dels seus subproductes:pernil,xoriço,bacó,botifarra,cansalada,paté, etc. A algunesreligions és un aliment prohibit a les seves normes dietètiques a lacaixrut aljudaisme, i alhalal a l'islam.
Els porcs van ser domesticats aMesopotàmia cap al 13.000 aC.[3]
Abans de la producció massiva i la reenginyeria dels porcs al segle xx, la carn de porc a Europa i Amèrica del Nord era tradicionalment un plat de tardor: els porcs i altre bestiar venien a la matança a la tardor després de créixer a la primavera i engreixar durant l'estiu. A causa de la naturalesa estacional de la carn en la història culinària occidental, les pomes (collides a finals d'estiu i tardor) han estat un maridatge bàsic amb la carn de porc fresca. La disponibilitat durant tot l'any de carn i fruites no ha disminuït la popularitat d'aquesta combinació als plats occidentals.[4]
Hi ha diverses formes de fer-se al forn. Una d'elles molt coneguda a la gastronomia deCastella i Lleó, disposa un porc jove sencer a un forn, tal com es pot degustar a laprovíncia de Segòvia.
Els bistecs a la planxa, les escalopes (bistecsarrebossats), s'elaboren la majoria de les vegades a la graella, rostits, brasejats, farcits, fregits a lapaella.
Lasalaó de la carn de porc com a mètode de conservació va ser molt emprat pels mariners europeus delsegle xvii. Algunes peces trobades en salaó avui en dia solen ser lescostelles i lacansalada.
Degut al contingut enmioglobina de la carn de porc, presenta un color vermell abans de ser cuinada i quan s'exposa a les calors de la cuina es torna lleugerament més blanca. Malgrat aquest efecte, la carn de porc es consideracarn vermella.
Les dues religions més conegudes que prohibeixen la ingesta de la carn de porc són:
Eljudaisme, segons elLevític (capítol 11) i elDeuteronomi (capítol 14, 3-21), que determinen els aliments permesos i prohibits.
L'islam, segons l'Alcorà (2, 2,173, 5, 3, 6, 145, i 16, 115), que determina els alimentshalal ("permesos") iharam ("prohibits").Al·là prohibeix la ingesta desang,carronya i porc.
Al cristianisme es considera crucial la frase dePau en la sevaCarta als Corintis (2, 16), que diu: «Ningú us jutgi en menjar o en beguda». No obstant això, hi va haver una llei tàcita que prohibia als cristians consumircarns vermelles (que inclouen la carn de porc) tots els divendres de l'any. Actualment aquesta prohibició només s'aplica alDivendres Sant.
El porc és un animal de consum tan comú en diferents cultures que no és estrany que aparegui en contes, llegendes i refranys. El conte segurament més conegut a occident és el delstres porquets. De refranys n'hi ha de tan coneguts com "De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena".[8]
↑Thompson, Michael D., “‘Everything but the Squeal’: Pork as Culture in Eastern North Carolina,” North Carolina Historical Review, 82 (Oct. 2005), 464–98. Heavily illustrated.
.jpg)
