| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (mul) Carmelo Camillo Gallone 10 setembre 1885 Taggia (Itàlia) | ||
| Mort | 11 març 1973 (87 anys) Frascati (Itàlia) | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Soava Gallone(1912–1957) | ||
     | |||
Carmine Gallone (Taggia,18 de setembre de1886 –Frascati,4 d'abril de1973)[1][2] va ser undirector de cinemaitalià, conegut fonamentalment per les seves pel·lícules històriques, en les que l'exaltació de laromanitat va servir també de propaganda al règimfeixista.
Va començar a treballar al món delcinema en la primera dècada del segle xx, dirigint des de llavors fins alsanys 1960 un centenar de pel·lícules.
A causa del seu gust per les reconstruccions històriques, va ser comparat aCecil B. De Mille i són recordades algunes de les seves pel·lícules, comGli ultimi giorni di Pompei (1926) iScipione l'Africano (1937), que van servir perquè el règim deMussolini exaltés els seus afanys imperials, mitjançant la reivindicació de la grandesa de l'Antiga Roma. És considerat com un dels creadors delpeplum.
Però Gallone també va dirigir moltes pel·lícules inspirades en el món de laòpera, comCasta Diva (1935, amb unremake en1954) iPuccini (1952).[3]
Sobre la pel·lículaScipione l'Africano (1937), va declarar: «Si la pel·lícula no li agrada alDuce em pego un tret». De fet la pel·lícula no va entusiasmarMussolini, però va ser premiada a la5a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i va ser un gran èxit.[4]
