| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr)Disputada 11 desembre 1890 Tolosa (França) | ||
| Mort | 24 juny 1935 (44 anys) Medellín (Colòmbia) | ||
| Causa de mort | mort accidental,accident d'aeronau | ||
| Sepultura | Cementiri de la Chacarita | ||
| Alçada | 1,7 m | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música,tango ipel·lícula | ||
| Ocupació | cantant, compositor, actor, cantautor | ||
| Activitat | 1917 - | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Tango | ||
| Instrument | Guitarra iveu | ||
| Segell discogràfic | Columbia Records(1912–) EMI(1917–) RCA Records(1935–) | ||
| Company professional | José Razzano:Duo Gardel-Razzano | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
             | |||
Carlos Gardel (Tolosa, 11 de desembre de1890 -Medellín, 24 de juny de1935) va ser uncantant,compositor iactor de cinema. És el representant més conegut del gènere en la història deltango. Iniciador i màxim exponent del "tango cançó",[1] va ser un dels intèrprets més importants de la música popular mundial de la primera meitat del segle xx,[2] per la qualitat de la seva veu, per la quantitat de discos venuts (com a cantant i com compositor), per les nombroses pel·lícules relacionades amb el tango en què va intervenir i per la repercussió mundial que va tenir.
No hi ha unanimitat en el lloc i la data del seu naixement. La teoriauruguaiana sosté que va néixer aTacuarembó, l'Uruguai, l'11 de desembre entre1883 i1887. La teoriafrancesa, per contra, sosté que va néixer aTolosa de Llenguadoc, França, l'11 de desembre de1890. Hi ha unanimitat en el fet que va viure des de la infantesa aBuenos Aires i que es va nacionalitzar argentí el 1923. Va morir el24 de juny de1935 aMedellín,Colòmbia, en un accident aeri.[3]
La persona i la imatge de Gardel ha estat objecte d'idolatria popular, especialment a l'Argentina i l'Uruguai, que l'han col·locat en un lloc de mite i símbol cultural que encara manté la vigència.[4] El 2003 la veu de Gardel va ser registrada per la Unesco al programa Memòria del Món, dedicat a la preservació de documents patrimonials.[5]
Els documents que es conserven fins ara certifiquen que va nàixer aTolosa (encara que hi ha teories que afirmen que va nàixer aTacuarembó,Uruguai). Va créixer en l'Argentina (de fet, la seua nacionalitat era argentina) i va morir accidentalment durant una gira aMedellín,Colòmbia.
Sembla que Gardel era fill natural deCarlos Félix Escayola Medina (fill delsabadellenc Joan Escaiola Carayemas) i de la jove uruguaiana María Lelia Oliva.[6]
Gardel va créixer al'Abasto, un barri deBuenos Aires en el qual funcionava el mercat central de fruites i verdures, l'edific del qual és d'estilart Déco i es conserva reciclat i convertit en un centre comercial. A una edat molt primerenca comença a ser reconegut pel seu refilet, i la seva fama transcendeix comel Morocho del Abasto.
El1902, sent tramoista al teatre La Victoria, és escoltat pel famós baríton italiàTitta Ruffo, el qual l'ajuda en l'educació del seu cant. Desenvolupà una sensual veu de baríton amb la que desplegà una musicalitat infal·lible i una gran expressivitat dramàtica, creant petites obres mestres del "dos per quatre" (terme amb què es coneix elTango, en referència al seu compàs).
El1913 celebrà un duel de tangos amb "El Oriental" José Razzano al carrer Guardia Vieja del barri de l'Abasto. En aquest duel no guanyà cap dels dos: més aviat va sorgir el duo Gardel-Razzano, que va treballar unit durant quinze anys.
Juntament amb el seu col·laborador de tota la vida, el poeta i periodista Alfredo Le Pera, Gardel va escriure molts tangos clàssics, comMi Buenos Aires querido, Volver i El día que me quieras.
Es conserven un total de 700 enregistraments. No solament va gravar tangos; també música folklòrica commilongas, zambas, rancheras, tonadas, estilos, etc. Va gravar alguns fox trors en anglés, així com algunes cançons tradicionals en francés.
El24 de juny de1935 Carlos Gardel, juntament amb Alfredo Le Pera i alguns músics, entre ellsIndio Aguilar finaren en el xoc de dos aeroplans a punt d'envolar-se sobre la pista d'aterratge de l'aeroport Enrique Olaya Herrera de la ciutat de Medellin (Colòmbia).
Gardel es trobava en el millor moment de la seva carrera. Estava fent una gran gira per tota Amèrica llatina i milions dels seus admiradors el van plorar.
Llavors "El Zorzal criollo" es guanyà la glòria: popularment, la gent diu que "Gardel cada dia canta millor". Un vers del seu tango 'Volver' es va convertir en un refrany famós en tota Amèrica llatina: "Vint anys no són res". Carlos Gardel està enterrat al cementeri de la Chacarita de Buenos Aires.
El24 de juny de2005, per decisió conjunta de les autoritats municipals de Buenos Aires,Montevideo, Tacuarembó i Medellin (on va finar), es recordaren els 70 anys de la mort de Carlos Gardel. Per primer cop, es va obviar la commemoració de l'anomenat "Dia de Carlos Gardel" aTolosa.
Gardel hauria nascut en Tacuarembó,Uruguai o enTolosa,Occitània. En una acta de naixement en Tolosa consta el nom de charles Romuald Gardes, fill de Berthe Gardes. Al seutestament hològraf, Gardel també declara haver-hi nascut a Tolosa, encara que en vida va dir a diverses publicacions que havia nascut en Tacuarembó. A més, el seu document d'identitat el declarava nascut en Uruguai. En 1936, en el judici successori, el govern uruguaià va retificar el document al qual consta que Gardel va néixer en Tolosa. Aquesta declaració mai va ser desmentida.
Des del dia1 de setembre de2003, la veu de Carlos Gardel esPatrimoni de la Humanitat, per declaració de laUNESCO. En el seu registre Memòria del Món, la UNESCO va anotar a Carlos Gardel com a "cantor argentí nascut a França". Uruguai no ho va poder desmentir per manca de documentació (no existeix la partida de naixement ni tampoc el registre escolar de Gardel a l'Uruguai). No existeix cap constància documental que puga relacionar a Gardel amb Escayola, en absolut, el que, per cert, és lògic, ja que ell era fill il·legítim.
Encara que consta que des de1913 havia visitat Uruguai moltes vegades, no existeix cap document o testimoni que comprove que Gardel va visitar Tacuarembó. És evident que la documentació no arriba a una conclusió i es generà tanta controvèrsia amb l'assumpte al llarg dels anys que cap document resulta totalment confiable.
Gardel va filmar una desena depel·lícules alsEstats Units, França i l'Argentina que pràcticament eren purs vehicles perquè ell interpretés les seves cançons.
Després va filmar les pel·lícules que segueixen, per a l'empresa Paramount Pictures:
Carlos Gardel va actuar en diverses ocasions a Barcelona, on freqüentà ambients artístics i feu intensa amistat ambPepe Samitier, figura delFC Barcelona, amb qui es veieren diverses vegades malgrat que Gardel no fou mai un gran aficionat al futbol. Les actuacions de Gardel a Barcelona foren:
