Carles de Bèlgica, comte de Flandes (Brussel·les,1903-Oostende,1983) fou unaristòcratabelga que va rebre el títol de príncep deBèlgica i comte de Flandes. Va ser príncep-regent deBèlgica (1944 -1950), durant l'absència de Leopold III. S'estava a la finca reial deRaversijde que el desembre 1981 va vendre a l'estat belga.[1]
Va néixer aBrussel·les el dia10 d'octubre de l'any1903, fill del reiAlbert I de Bèlgica i d'Elisabet de Baviera.
Amb l'acabament de laSegona Guerra Mundial el príncep Carles i germà del reiLeopold III fou nomenat regent de Bèlgica a l'espera d'un referèndum que sobre el retorn de Leopold III. La situació de la monarquia belga no era clara i el país vivia immers en la crisi de laqüestió reial. Si bé tots els països que caigueren al bloc occidental recuperaren la seva forma d'estat de la preguerra a excepció d'Itàlia, aliada d'Alemanya, també és cert que totes les monarquies s'havien manifestat contràries al nacionalsocialisme durant el conflicte, aquest és el cas deNoruega,Dinamarca,Països Baixos,Luxemburg oGrècia.
El cas belga és més complex. El reiLeopold III de Bèlgica decidí no combatre l'avenç de les tropes nacionalsocialistes en permetre l'ocupació de Bèlgica l'any 1940 sense que aquest fet causés cap baixa remarcable a l'exèrcit alemany. La manca de resistència per part de Bèlgica impedí la formació d'un front estabilitzat a l'Europa occident a semblança al de laPrimera Guerra Mundial alhora que permeté una ràpida ocupació deFrança.
A part de la negativa a resistir l'atac nacionalsocialista, Leopold III i la seva família continuaren residint a Bèlgica i ostentant els seus títols durant l'ocupació alemanya, un fet sense precedent en comparació amb l'exili de la resta de monarques europeus. Als últims mesos de guerra, la família reial belga fou empresonada i traslladada a Alemanya on van ser alliberats pels nord-americans l'any1945, tot i això van romandre a l'exili, perquè el seu retorn era contestat. Així, la regència de Carles es va prolongar gairebé sis anys.
Tots aquests fets provocaren a la fi de laSegona Guerra Mundial un estat d'ànim contrari a la monarquia en el si de la societat belga. A part del rol confús o vacil·lant del monarca també es qüestionà seriosament el segon matrimoni del monarca ambMaria Liliana Baels. En l'absència del rei en exili, l'any1944 a Bèlgica s'hi establí la regència de Carles durant la qual s'hagué de prendre importants decisions polítiques i econòmiques. Durant aquest període de sis anys que arribà fins al1950, Bèlgica realitzà un salt endavant gràcies a l'ajuda estatunidenca dispensada a través delPla Marshall. Va ser un temps tumultuós i durant els sis anys de la regència no menys de nou governs es van succeir.[1]
S'estimulà fortament l'economia a través de cert intervencionisme social que permeté la construcció de l'estat del benestar belga gràcies als pactes entre la patronal, els sindicats i l'Estat. A més a més, s'estimulà el sector de la construcció a través de la garantia de reparació de tots els edificis danyats durant la guerra i de la construcció d'habitatge social. El Govern també portà a terme el sanejament del sector financer a través de l'Operació Gutt que permeté eliminar aquells beneficis realitzats durant la Guerra.
Durant la regència es creà la regió del Benelux, format pelsPaïsos Baixos,Luxemburg i la pròpiaBèlgica, que establia una regió d'interessos comuns entre els tres països. La regència atorgà el vot a les dones a les eleccions parlamentàries de1948. Durant aquest període,Bèlgica participà en la fundació de lesNacions Unides i de l'OTAN.[1]
L'any1950 se celebrà el plesbicit pel qual es retornà Bèlgica a la monarquia i es permetia el retorn del reiLeopold III de Bèlgica al país. Des d'aques moment, el comte de Flandes visqué retirat de la vida pública, centrat en la seva faceta artística com a pintor signant amb el pseudònim deKarel van Vlaanderen.[2]
Als anys trenta del segle xx va heure un afer amb Jacqueline Wehrli, la filla d'un pastisser brussel·lenc. El germà gran, Leopold, es va oposar a un casament amb una «plebeia», el que no va millorar la relació ja força tesa entre ambdós germans, i encara més quan el mateix Leopold uns anys després, en plena guerra, en segones noces va casar una plebeia. El 8 d'octubre 1938 va néixer la seva filla Isabelle Wehrli-Wybo, que va portar el nom de la mare i del padrastre Arthur Wybo, un veterà al servei de la cort reial, un casament de conveniença organitzat per la seva germana Marie-José i la reinaElisabeth.[3] Carles va mantenir, discretament, la relació amb la filla i amb Jaqueline que va morir l'11 de gener de 1947 detuberculosi.[4] La relació amb la seva filla no va ser bona. Per donar-li una feina, nogensmenys va investir 3,6 milions d'euro en una xocolateria «Chocobel» a una avinguda dels més elegants de Brussel·les, però en pocs mesos va fer fallida.[4] El 1968 va portar el seu pare als tribunals per ser reconeguda oficialment com a filla, però va ser en va.[4] El 2012, el seu nebot, el príncep Laurent, va presentar Isabelle, una neboda del seu pare oficialment a la inauguració d'una exposició.[5]
El14 de setembre de l'any1977 va fer un reconeixement matrimonial religiósParís amb Jacquiline Peyrebrune. No van tenir fills. Aquesta cerimonia religiosa no té valor legal a Bèlgica, que només reconeix el matrimoni civil.[6]
.svg)
