Carles XIII de Suècia (Estocolm,7 d'octubre de1748 -5 de febrer de1818), va ser rei deSuècia de1809 fins a1818, i rei deNoruega de1814 a1818, regnant com aCarles II de Noruega. Era el fill menor del reiAdolf Frederic de Suècia iLluïsa Ulrica de Prússia i va ser el darrer monarca de la dinastia Oldenburg-Holstein-Gottorp.
Carles XIII va néixer al castell d'Estocolm el7 d'octubre de1748. La seva infància i la seva educació van estar molt influenciades pel seu germà gran, el reiGustau III de Suècia.
L'any1772 va col·laborar de forma activa en el cop d'estat que incrementà els poders de la monarquia i va permetre a Gustau III de tornar a encapçalar un règimabsolutista. Posteriorment, i gràcies a la política bèl·lica del seu germà, va destacar en el camp militar. Així, Carles va participar en nombroses batalles navals de la guerra contraRússia i va aconseguir una important victòria a labatalla de Hogland, el7 de juny de1788.
Després de l'assassinat de Gustau III, el duc Carles es convertí en tutor del futur rei, el seu nebotGustau IV Adolf. Teòricament, Carles s'encarregava de les tasques de govern, però a la pràctica aquest quedà en mans de Gustau Adolf Reuterholm, un noble que s'havia oposat a les decisions de Gustau III. Aquest fet deixà clar que, a partir de llavors, l'autoritat reial seria molt menor a l'existent en temps de l'anterior monarca.
Quan Gustau Adolf arribà a la majoria d'edat, la participació política del duc Carles passà a ser marginal. Pocs anys després però, quan l'impopular rei fou destronat, Carles fou cridat a fer-se càrrec del govern provisional. Atès que tota la família de Gustau IV havia estat desterrada, l'hereu més proper passà a ser el mateix duc. Així, després d'acceptar la promulgació d'una nova constitució de caràcter liberal, fou coronat rei de Suècia el29 de juny de1809.
Carles XIII es va convertir en un rei titella, dominat en tot moment per les decisions delparlament. Donada l'absència d'hereus (el seu únic fill legítim havia mort pocs dies després de néixer, el1798), fou obligat a adoptar com a fill al príncepdanès Cristià August, que esdevingué així el príncepCarles August de Suècia). Aquest príncep, que havia donat suport a la conspiració contra Gustau IV Adolf, arribà a Estocolm a principis degener de1810, i immediatament fou nomenat hereu a la corona. Va morir, però, aquell mateix any de forma sobtada. Fins i tot es pensà que havia estat assassinat, i s'acusà del crim a Hans Axel de Fersen.
Després d'aquest fet, el comte Karl Otto Mörner, per iniciativa pròpia, va viatjar aFrança per aconseguir un nou fill adoptiu per al rei. L'escollit fou el mariscalJean-Baptiste Jules Bernadotte, militar de l'exèrcit deNapoleó Bonaparte. Tot i que el comte fou arrestat en tornar a Suècia, la candidatura de Bernadotte va guanyar ràpidament suport entre l'aristocràcia sueca, i finalment fou escollit príncep hereu el mateix any1810, amb el nom de Carles Joan. A més, la feble salut de Carles XIII va convertir al monarca en una figura representativa, mentre el mariscal Bernadotte agafava les regnes del govern a partir d'aquell mateixnovembre.
Fins al 1810, Suècia i Gran Bretanya havien estat aliats en la guerra contra Napoleó, però com a resultat de la derrota de Suècia a laguerra finlandesa i laguerra de Pomerània, i elTractat de Fredrikshamn[1] i elTractat de París, Suècia va declarar laguerra a la Gran Bretanya. La guerra només existia sobre el paper, i la Gran Bretanya no va tenir problemes per estacionar vaixells a l'illa sueca de Hanö i comerciar amb els estats bàltics. Després queNapoleó envaís Rússia en1812 i després de llargues negociacions, els britànics, russos i suecs van signar elstractats d'Örebro el 18 de juliol, que posaven final a les guerres anglorussa i la guerra anglosueca.[2]
Gràcies a les gestions de Carles Joan, l'aplicació deltractat de Kiel de1814[3] va obligarDinamarca, aliada de Napoleó, a cedirNoruega al regne suec. D'aquesta manera, Carles XIII esdevingué també rei de Noruega, on regnà com a Carles II, a partir del4 de novembre de 1814. Igual que a Suècia, però, hi esdevingué un rei purament nominal. A més, la seva delicada salut va impedir que fos coronat aOslo.
Finalment, Carles XIII va morir aEstocolm el5 de febrer de1818. El seu successor al tron fou el seu fill adoptiu, el príncep Carles Joan.
Carles XIII es va casar el7 de juliol de1774 amb la seva cosina,Eduvigis Elisabet Carlota de Holstein-Gottorp. La parella va tenir un únic fill:
Abans de casar-se, el monarca va tenir una relació amb Augusta Fersen. Amb ella va tenir un fill il·legítim:
A banda, per tal d'assegurar la successió al tron, va adoptar dos fills:
_Roi_de_Su%25C3%25A8de%2c_de_Danemark_et_de_Norv%25C3%25A8ge.svg)
_Roi_de_Su%25C3%25A8de%2c_de_Danemark_et_de_Norv%25C3%25A8ge.svg)
.svg)
