Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Carles II d'Anglaterra)
Plantilla:Infotaula personaCarles II
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 maig 1630(Julià)Modifica el valor a Wikidata
Palau de Saint JamesModifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1685(Julià)Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Palau de WhitehallModifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral
urèmiaModifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Westminster 
  rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda
1660(defacto) – 1685
Dades personals
ReligióAnglicanisme icatolicismeModifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treballLondres(1660–1685)
La Haia(1648–1660)
Brussel·les
Bruges
LondresModifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, col·leccionista d'art, sobirà, traficant d'esclaus, monarcaModifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society(1665–)Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMonarca d'Escòcia(1660(Julià)–1685(Julià))
Monarca d'Anglaterra(1660(Julià)–1685(Julià))
Monarca d'Irlanda(1660(Julià)–1685(Julià))
Duc de Cornualla(1630–1649)
Duc de Rothesay(1630–)Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia EstuardModifica el valor a Wikidata
CònjugeCaterina de Bragança(1662–)Modifica el valor a Wikidata
ParellaBarbara Palmer(1659–1668)
Hortense Mancini
Margaret de Carteret
Winifred Wells
Lady Elizabeth Jones
Frances Stewart, Duchess of Richmond
Elizabeth Killigrew
Catherine Pegge
Nell Gwyn
Lucy Walter
Louise Renée de Penancoët de Keroual
Moll Davis
Jane MiddletonModifica el valor a Wikidata
FillsJames de la Cloche
 ()Margaret de Carteret
James Scott, 1st Duke of Monmouth
 ()Lucy Walter
Charlotte Jemima FitzRoy
 ()Elizabeth Killigrew
Mary Crofts
 () valor desconegutLucy Walter
Charles FitzCharles
 ()Catherine Pegge
Catherine FitzCharles
 ()Catherine Pegge
Anne Lennard, Countess of Sussex
 ()Barbara Palmer
Charles FitzRoy, 2nd Duke of Cleveland
 ()Barbara Palmer
Henry FitzRoy
 ()Barbara Palmer
Charlotte Lee, Countess of Lichfield
 ()Barbara Palmer
George FitzRoy, 1st Duke of Northumberland
 ()Barbara Palmer
fill de nom desconegut Stuart
 ()Caterina de Bragança
segon fill mort Stuart
 ()Caterina de Bragança
tercer fill mort Stuart
 ()Caterina de Bragança
Cecelia FitzRoy
 ()Barbara Palmer
Charles Beauclerk, 1r duc de St Albans
 ()Nell Gwyn
James Beauclerk, Lord Beauclerk
 ()Nell Gwyn
Barbara FitzRoy
 ()Barbara Palmer
Charles Lennox, 1st Duke of Richmond
 ()Louise Renée de Penancoët de Keroual
Mary Tudor
 ()Moll DavisModifica el valor a Wikidata
ParesCarles I d'Anglaterra i d'EscòciaModifica el valor a Wikidata  i Enriqueta Maria de FrançaModifica el valor a Wikidata
GermansEnriqueta d'Anglaterra
Maria Enriqueta Stuard
Elisabet Stuart
Anna d'Anglaterra
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia
Enric StuartModifica el valor a Wikidata
Cronologia
23 abril 1661consagració reial (Abadia de Westminster)
Scottish coronation of Charles II(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Premis
SignaturaModifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 4cbc8c47-ea88-43be-99a0-ba7b0e20d698Discogs: 5618178
Find a Grave: 1975Modifica el valor a Wikidata

Carles II (29 de maig de16306 de febrer de1685) fou Rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.

Segons els monàrquics, Carles II va esdevenir rei d'Anglaterra i d'Escòcia a partir del moment de l'execució del seu pareCarles I el30 de gener de1649 durant laRevolució Anglesa. El 5 de febrer de 1649 va ser proclamatrei d'Escòcia pelParlament Escocès aEdimburg[1] negant-li entrar a Escòcia tret que acceptés establir elpresbiterianisme com a religió estatal als tres regnes, però elParlament d'Anglaterra no el va reconèixer com a rei.

El 1649 els reialistes estaven desorganitzats a Escòcia i el seu antic líder, elmarquès de Montrose estava exiliat. Carles II va animar Montrose a reunir un exèrcit de les Highlands per lluitar al bàndol realista,[2] però elscovenanters escocesos, descontents amb l'execució de Carles I i temedors pel futur delpresbiterianisme sota la nova Commonwealth, li van oferir la corona d'Escòcia, Carles va abandonar Montrose, que havia reunit una força mercenària a Noruega[2] i ja havia desembarcat sent derrotat en labatalla de Carbisdale el 27 d'abril de 1650. Els vencedors van capturar Montrose poc després i el van portar aEdimburg. El 20 de maig el Parlament escocès el va condemnar a mort i el va fer penjar l'endemà.[3] Carles II va desembarcar a Morayshire el 23 de juny de 1650[4] i va signar el Pacte Nacional de 1638 i la Lliga i Pacte Solemnes de 1643 poc després de desembarcar.[5] Amb els seus seguidors reialistes escocesos i els seus nous aliatscovenanters, Carles II es va convertir en l'amenaça més gran que enfrontava la nova república anglesa. En resposta a l'amenaça,Oliver Cromwell va deixar alguns dels seus tinents a Irlanda per continuar la repressió dels reialistes irlandesos i va tornar a Anglaterra,[3]arribant a Escòcia el 22 de juliol i assetjantEdimburg.[6] A finals d'agost, la malaltia i l'escassetat de subministraments havien reduït el seu exèrcit, i va haver d'ordenar una retirada cap a la seva base aDunbar (Escòcia). Un exèrcit escocès sota el comandament deDavid Leslie va intentar bloquejar la retirada, però Cromwell els va derrotar en laBatalla de Dunbar el 3 de setembre.[7] L'exèrcit de Cromwell va prendre Edimburg, i a finals d'any el seu exèrcit havia ocupat gran part del sud d'Escòcia. Al juliol de1651, les forces de Cromwell van creuar elFiord de Forth cap aFife i el20 de juliol van derrotar els escocesos a labatalla d'Inverkeithing.[8] ElNou Exèrcit Model va avançar cap aPerth permetent a Carles, al capdavant de l'exèrcit escocès, traslladar-se cap al sud a Anglaterra en un desesperat intent d'envair Anglaterra i capturar Londres mentre Cromwell es trobava ocupat a Escòcia. Cromwell va seguir Carles a Anglaterra, deixantGeorge Monck per acabar la campanya a Escòcia. Monck va prendreStirling el 14 d'agost iDundee l'1 de setembre.[9] Cromwell va atrapar als reialistes abatalla de Worcester el3 de setembre, on les forces del comandant anglès aixafaren l'últim gran exèrcit reialista escocès.

Després de la derrota a Worcester, Carles II va marxar a l'exili durant nou anys al continent europeu, on va viure aFrança, lesProvíncies Unides iPaïsos Baixos espanyols. Cromwell eliminà el sistema polític d'Escòcia, que va passar a ser quasi una província més d'Anglaterra si bé no va haver-hi expropiacions de terres.

Després del col·lapse del sistema republicà del Protectorat imposat perOliver Cromwell el1649 i que, a la seva mort, el seu fillRichard no va saber mantenir, el1659, el generalGeorge Monck va invitar Carles II a assumir el tron.[10] El25 de maig de1660 Carles II va desembarcar aDover i va fer la seva entrada triomfal aLondres quatre dies després. El reberen tant els partidaris de la monarquia clàssica com els defensors delcontractualisme o sigui d'una monarquia limitada pel Parlament.

Als greus problemes religiosos i constitucionals s'hi afegia la debilitat de la hisenda reial que depenia de l'ajut deLluís XIV pelTractat de Dover de1670[11] en virtud del qual França donava un milió i mig de lliures anuals per tal d'estabilitzar la monarquia anglo-escocesa i impulsar la causa catòlica a les Illes Britàniques. Aquesta situació, segons la propaganda del partitwhig, convertia Carles II un pensionat de Lluís XIV.

Com que no tenia fills legítims, a la seva mort, el succeí el seu germàJaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (1685-1688)

Referències

[modifica]
  1. Brown, K. M. «Proclamation: of King Charles II, 5 January 1649». A:The Records of the Parliaments of Scotland to 1707 (en anglès). University of St Andrews, 2007–2017, p. PA2/24, f.97r-97v.. 
  2. 2,02,1Carpenter, 2005, p. 145.
  3. 3,03,1Carpenter, 2005, p. 146.
  4. Brett, 2008, p. 39.
  5. Brett, 2008, p. 41.
  6. Reid, Stuart.Dunbar 1650: Cromwell's most famous victory (en anglès). Oxford: Osprey, 2008 [1a. ed. 2004], p. 18.ISBN 978-1-84176-774-1. 
  7. Reid, Stuart.Dunbar 1650: Cromwell's most famous victory (en anglès). Oxford: Osprey, 2008 [1a. ed. 2004], p. 75-77.ISBN 978-1-84176-774-1. 
  8. Carpenter, 2005, p. 158.
  9. Carpenter, 2005, p. 185.
  10. Hutton, Ronald.Monck, George, first duke of Albemarle (1608–1670) (en anglès). Oxford University Press, 2008. 
  11. Cartwright, J. [booksMadame, a Life of Henrietta, Daughter of Charles I and Duchess of Orleans] (en anglès). Seeley and Co. Ltd., 1894, p. 332. 

Bibliografia

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
  • Carpenter, Stanley D. M..Military Leadership in the British Civil Wars, 1642-1651: "The Genius of this Age" (en anglès). Psychology Press, 2005.ISBN 978-0-7146-5544-4. 


  • Vegeu aquesta plantilla
Alpin (843-1058)
Dunkeld (1058-1093)
Balliol (1292-1296) (1332-1336)
Bruce  Bruce (1306-1371)
Estuard a partir de 1603  Estuard (1371-1649) (1660-1714)
Hannover  Hannover (1714-1901)
Saxònia-Coburg-Gotha  Saxònia-Coburg-Gotha (1901-…)
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_II_d%27Anglaterra_i_d%27Escòcia&oldid=36487435»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp