El 1649 els reialistes estaven desorganitzats a Escòcia i el seu antic líder, elmarquès de Montrose estava exiliat. Carles II va animar Montrose a reunir un exèrcit de les Highlands per lluitar al bàndol realista,[2] però elscovenanters escocesos, descontents amb l'execució de Carles I i temedors pel futur delpresbiterianisme sota la nova Commonwealth, li van oferir la corona d'Escòcia, Carles va abandonar Montrose, que havia reunit una força mercenària a Noruega[2] i ja havia desembarcat sent derrotat en labatalla de Carbisdale el 27 d'abril de 1650. Els vencedors van capturar Montrose poc després i el van portar aEdimburg. El 20 de maig el Parlament escocès el va condemnar a mort i el va fer penjar l'endemà.[3] Carles II va desembarcar a Morayshire el 23 de juny de 1650[4] i va signar el Pacte Nacional de 1638 i la Lliga i Pacte Solemnes de 1643 poc després de desembarcar.[5] Amb els seus seguidors reialistes escocesos i els seus nous aliatscovenanters, Carles II es va convertir en l'amenaça més gran que enfrontava la nova república anglesa. En resposta a l'amenaça,Oliver Cromwell va deixar alguns dels seus tinents a Irlanda per continuar la repressió dels reialistes irlandesos i va tornar a Anglaterra,[3]arribant a Escòcia el 22 de juliol i assetjantEdimburg.[6] A finals d'agost, la malaltia i l'escassetat de subministraments havien reduït el seu exèrcit, i va haver d'ordenar una retirada cap a la seva base aDunbar (Escòcia). Un exèrcit escocès sota el comandament deDavid Leslie va intentar bloquejar la retirada, però Cromwell els va derrotar en laBatalla de Dunbar el 3 de setembre.[7] L'exèrcit de Cromwell va prendre Edimburg, i a finals d'any el seu exèrcit havia ocupat gran part del sud d'Escòcia. Al juliol de1651, les forces de Cromwell van creuar elFiord de Forth cap aFife i el20 de juliol van derrotar els escocesos a labatalla d'Inverkeithing.[8] ElNou Exèrcit Model va avançar cap aPerth permetent a Carles, al capdavant de l'exèrcit escocès, traslladar-se cap al sud a Anglaterra en un desesperat intent d'envair Anglaterra i capturar Londres mentre Cromwell es trobava ocupat a Escòcia. Cromwell va seguir Carles a Anglaterra, deixantGeorge Monck per acabar la campanya a Escòcia. Monck va prendreStirling el 14 d'agost iDundee l'1 de setembre.[9] Cromwell va atrapar als reialistes abatalla de Worcester el3 de setembre, on les forces del comandant anglès aixafaren l'últim gran exèrcit reialista escocès.
Després de la derrota a Worcester, Carles II va marxar a l'exili durant nou anys al continent europeu, on va viure aFrança, lesProvíncies Unides iPaïsos Baixos espanyols. Cromwell eliminà el sistema polític d'Escòcia, que va passar a ser quasi una província més d'Anglaterra si bé no va haver-hi expropiacions de terres.
Després del col·lapse del sistema republicà del Protectorat imposat perOliver Cromwell el1649 i que, a la seva mort, el seu fillRichard no va saber mantenir, el1659, el generalGeorge Monck va invitar Carles II a assumir el tron.[10] El25 de maig de1660 Carles II va desembarcar aDover i va fer la seva entrada triomfal aLondres quatre dies després. El reberen tant els partidaris de la monarquia clàssica com els defensors delcontractualisme o sigui d'una monarquia limitada pel Parlament.
Als greus problemes religiosos i constitucionals s'hi afegia la debilitat de la hisenda reial que depenia de l'ajut deLluís XIV pelTractat de Dover de1670[11] en virtud del qual França donava un milió i mig de lliures anuals per tal d'estabilitzar la monarquia anglo-escocesa i impulsar la causa catòlica a les Illes Britàniques. Aquesta situació, segons la propaganda del partitwhig, convertia Carles II un pensionat de Lluís XIV.
↑Brown, K. M. «Proclamation: of King Charles II, 5 January 1649». A:The Records of the Parliaments of Scotland to 1707 (en anglès). University of St Andrews, 2007–2017, p. PA2/24, f.97r-97v..
Brett,, A. C. A..Charles II and His Court (en anglès). Read Books, 2008.ISBN 978-1-140-20445-9.
Carpenter, Stanley D. M..Military Leadership in the British Civil Wars, 1642-1651: "The Genius of this Age" (en anglès). Psychology Press, 2005.ISBN 978-0-7146-5544-4.