| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (da)Carl Peter Jensen 28 abril 1893 Løjenkær (Dinamarca) |
| Mort | 25 novembre 1965 (72 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Formació | Universitat de Copenhaguen |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Buchenwald |
| Ocupació | metge |
| Ocupador | Schutzstaffel,Sturmbannführer |
| Membre de | |
| Interessat en | Homosexualitat,hormona,hormonoteràpia iglàndula endocrina |
| Participà en | |
| Experimentació mèdica nazi | |
Carl Værnet (Løjenkær, 28 d'abril de1893 -Buenos Aires, 25 de novembre de1965) va ser unmetgedanès alcamp de concentració de Buchenwald.[1] Va experimentar àmpliament ambhormones i altres experiments per«tractar» l'homosexualitat mitjançant la injecció d'hormones sintètiques alstesticles d'homes sense el seu consentiment.[2] La seva investigació estava sota l'autoritat del cap de laGestapo,Heinrich Himmler.[3]
Carl Peter Værnet va néixer amb el nom de Carl Peder Jensen, en una família danesa rica de comerciants de cavalls. A l'agost de 1920 es va casar amb Edith Frida Hamershoj, amb la qual va tenir tres fills, el primer d'ells, Kjeld Værnet, al novembre del mateix any. Al desembre de 1921 va canviaf el seu cognom Jensen, molt comú aDinamarca, pel de Værnet. El 1923 Vaernet es va graduar enmedicina juntament ambFritz Clausen, més tard un cap delPartit Nacional Socialista dels Treballadors de Dinamarca.[4]
Després de llicenciar-se, Værnet va abandonar la seva família i es va traslladar aAlemanya, on es casa amb Gurli Marie (1902-1955), de la qual té tres fills més. En aquesta època s'especialitza enendocrinologia i coneixKnud Sand, un defensor de lacastració delshomosexuals a Dinamarca, abans que l'Estat danès el legalitzés el 1930. El 1932 Værnet va iniciar els seus experiments endocrinològics utilitzantgats; el seu col·lega i rival Sand, alhora, fa experiments paral·lels ambgallines, partint del pressupost que l'homosexualitat podia ser«curada» amb eltrasplantament detesticles sans a subjectes«malalts».[Nota 1][4]
Entre 1932 i 1934, Værnet després d'haver treballat en dos hospitals deCopenhaguen, torna a Alemanya i parteix després aParís per seguir els seus estudis i especialitzar-se en el tractament ambultrasons. El 1939, torna a Dinamarca i reprèn els experiments i estudis ambtestosterona; el 1941 un diari danès afirma que«les gallines utilitzades en els experiments canten com a galls».
En els anys immediatament precedents a laSegona Guerra Mundial la fama de Værnet arriba al seu màxim, convertint-ho en un dels metges més importants del país. Després de l'esclat de la Guerra, la seva popularitat va decaure dràsticament a causa de les seves bones relacions amb el simpatitzantnaziFritz Clausen i amb elReichsbevollmaechtige (plenipotenciari delReich)Werner Best, que va recomanar Vaernet a les autoritats nazis del propi país. El germà bessó de Carl, Aage Vaernet, va entrar a formar part delPartit Nacional Socialista dels Treballadors de Dinamarca (DNSAP).
Per tal d'aprofundir en la seva investigació hormonal, eltenor d'òperaHelge Rosvaenge li va presentar al principalSS-Reichsarzt (metge de lesSS)Ernst-Robert Grawitz. Després va ser presentat aHeinrich Himmler i se li va donar una plaça mèdica aPraga a principis de 1944.
Al desembre de 1943, Værnet és promogut aSS-Sturmbannführer (major) i és transferit aPraga el 26 de febrer de 1944, assentant-se amb la seva família en un luxós palau pertanyent anteriorment a una famíliajueva.[4]
Entre el juny i el desembre del 1944, Værnet va realitzar diverses visites aBuchenwald per seleccionar i efectuar els seus experiments amb internshomosexuals. Col·laboradors de Værnet van ser el comandant mèdic del camp de BuchenwaldSS-Hauptsturmführer (capità)Gerhard Schiedlausky (penjat el 1947) i el metgeErwin Ding-Schuler (es vasuïcidar el 1945, després de ser capturat), que en l'extens període en què va realitzar els seus«experiments» sobre eltifus va provocar la mort de 200 presos.
En unmemoràndum del 29 de juliol de 1944, Schiedlausky informa d'una visita realitzada per Værnet al camp (el 26 de juliol de mateix any) durant la qual:
| « | Durant la nostra primera conversa hem arribat a un acord [amb Værnet] pel qual cinc homosexuals «autèntics» seran retinguts adequadament per verificar-ne les hipòtesis. Abans que la intervenció quirúrgica sigui realitzada, seran examinats els nivells d'hormones en mostres d'orina [...] Si els resultats són satisfactoris, seran realitzades les intervencions quirúrgiques. | » |
| —Memoràndum de Schiedlausky | ||
Els experiments (els quals estaven previstos per a agost de 1944) van ser endarrerits algunes setmanes a causa d'un bombardeig aeri que va afectar l'àrea del camp. Una primera sèrie va ser efectuada el 13 de setembre de 1944. La revistaStudenternes efterretningstjeneste (El servei d'intel·ligència dels estudiants) informa que un total de 30 a 40 interns es van veure afectats per la«investigació»: no tots eren homosexuals, també es van veure afectats alguns criminalsheterosexuals obisexuals. Hi ha indicis segurs de 17 intervencions que van consistir enimplantar sota la pell unaglàndula artificial especial patentada per Værnet, amb diferents dosis detestosterona.
Una llarga carta enviada el 30 d'octubre del 1944 per Værnet al comandant del servei mèdic de les SS Grawitz comenta, entre altres coses:
| « | [...]Les operacions aWeimar-Buchenwald han estar efectuades el 13 de setembre de 1944 a cinc presoners homosexuals. D'aquests, dos han estat castrats, un d'esterilitzat i dos de «tractats». A tots els ha estat implantada la «glàndula sexual especial» masculina. [...] | » |
La setmana precedent, referint-se al presoner Bernhard Steinhoff (número d'intern 21.686), unteòleghomosexual de 55 anys, Værnet va escriure:
| « | La ferida causada per l'operació està guarida i no hi ha hagut reacció a la glàndula implantada. La persona se sent bé i té somnis sobre dones [...] | » |
D'aquest primer grup, dos interns van morir de complicacions postoperatòries. Gairebé tots, almenys 13 i potser 15, van morir les setmanes següents a la intervenció.
El 8 de desembre de 1944 van seguir altres experiments sobre 13 presos més; als documents apareix el nom de 7 d'ells: Reinhold, Schmith, Ledetzky, Boeck, Henze (mort), Köster i Parth. Aquest cop, molts moririen successivament de complicacions postoperatòries.
Carl Værnet, al seu informe final aHimmler del 10 de febrer de 1945 relatiu a les seves teories hormonals, no fa la mínima menció als seus experiments a Buchenwald. Aquest particular suggereix que els experiments van ser considerats un fracàs o almenys no prou creïbles per ser informades.
La seva investigació no va resultar concloent i ràpidament va perdre el favor dels seus patrocinadors.
Al març de 1945, Vaernet torna aDinamarca. El 5 de maig de 1945, després de l'alliberament del país per lesforces aliades, és internat al camp de presoners d'Alsgade Skole aCopenhaguen. Diversos presos danesos, expresoners de Buchenwald, el reconeixen i el cap de la missió militar britànica al camp d'Alsgade Skole, el major Hemingway, va afirmar que«sens dubte [Værnet] serà jutjat com a criminal de guerra».[4]
Tot i això, durant la seva presó, Værnet aconsegueix interessar les autoritats daneses i britàniques per les seves teories hormonals per a la«cura» de l'homosexualitat. Sembla que durant aquesta època, malgrat estar pres, entra en contacte amb lacompanyia farmacèutica anglo-estatunidenca Parke, Davis & Comp. Ltd., London & Detroit i amb el colós químic estatunidencDuPont, interessada en l'adquisició de la sevapatent.
Al novembre de 1945 és alliberat del camp de presoners a causa d'una presumpta mala salut i obté de les autoritats daneses unsalconduit per anar a curar-se aSuècia, des d'on fuig cap a l'Argentina. El 19 de novembre de 1947 el diari danèsBerlingske Tidende reprodueix una carta enviada per un emigrant danès que afirma que Værnet treballava aBuenos Aires al Ministeri de Salut.[4]
En els anys successius, Carl Værnet (que havia canviat el seu nom a Carlos) va obrir a Buenos Aires, al Carrer Uriarte 2251, una consulta mèdica. Elneurocirurgià Kjeld Værnet, fill de Carl, va col·laborar a ladècada del 1950 ambWalter Freeman en una sèrie de«cures hormonals» per a la«cura de l'homosexualitat» (amb uns 4.000 pacients tractats) i seguidament va estudiar la possibilitat delobotomització dels homosexuals.
Værnet va morir sense rebre un càstig el 25 de novembre del 1965 a causa d'una malaltia febril desconeguda, malgrat que les autoritats daneses fossin conscients tant dels seus experiments criminals com de la seva residència argentina. Les increïbles coincidències que van permetre a Værnet escapar de la justícia han produït una forta batalla delmoviment gai danès. Malgrat els intents d'esbrinar la veritat sobre la complicitat, no s'ha aconseguit res.[5]
