| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (nn)Fredrik Carl Mülertz Størmer 3 setembre 1874 Skien (Noruega) | ||
| Mort | 13 agost 1957 (82 anys) Oslo (Noruega) | ||
| Formació | Universitat de Göttingen (–1902) Universitat de París (1898–1900) Universitat d'Oslo (1892–1897) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de nombres,aurora polar,matemàtiques,teoria,geofísica,astrofísica idescobriments i invents | ||
| Lloc de treball | Oslo Göttingen París | ||
| Ocupació | matemàtic, botànic, inventor, científic, professor d'universitat, físic, astrònom, editor | ||
| Ocupador | Universitat d'Oslo(1902–1946) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Abrev. botànica | F.C.M.Störmer | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Ada Clauson | ||
| Fills | Leif Stoermer, Per Størmer | ||
| Pares | Georg Ludvig Størmer i Elisabeth Amalie JohanneHenriette Mülertz | ||
| Premis | |||
 | |||
Carl Størmer (Skien, 3 de setembre de1874 -Oslo, 13 d'agost de1957) va ser unmatemàtic,astrònom ifísic noruec conegut, sobre tot, pels seus estudis sobre lesaurores boreals.
Størmer, fill únic d'un farmacèutic, va estudiar a launiversitat d'Oslo entre 1892 i 1897. Ja el primer any d'universitat, amb només divuit anys, va veure publicat el seu primer article matemàtic sobresèries trigonomètriques.[1] En graduar-se, va obtenir una beca per ampliar estudis a l'estranger, anant ala Sorbona (1898-1900) i a launiversitat de Göttingen (1902).[2]
L'agost de 1903 va ser nomenat professor de matemàtiques pures de la universitat d'Oslo,[3] substituintCarl Anton Bjerknes per defunció.[4] Va romandre en aquesta institució fins a la seva jubilació el 1946, tot i que, com a professor emèrit, va continuar les seves tasques de recerca fins a la seva mort el 1957.
El 1903 va tenir ocasió de presenciar els experiments conduïts perKristian Birkeland per tal de trobar una explicació científica de lesaurores boreals.[5] Això el va fascinar de tal forma que va dedicar la resta de la seva vida al estudi i modelització matemàtica d'aquest fenomen: ell va ser qui prendre multitud de fotografies des de més de vint observatoris diferents deNoruega, qui va estudiar la seva alçada i mides amb triangulacions i qui va descobrir que es produeixen a més de 100 km sobre la terra.[6] Les seves teories, però, van acabar entrant en conflicte amb les de Birkeland.[7] Tots els seus treballs els va condensar en un llibre,The Polar Aurora (1955), que va ser fonamental en la investigació futura.
Størmer, però, no va abandonar mai del tot les matemàtiques pures, i va escriure diferents articles teòrics, sobre tot enteoria de nombres.[8] També va fer estudis sobre les òrbites deldipol magnètic.[9][10]
.jpg)
