 | Per a altres significats, vegeu «Caritat (desambiguació)». |
_-_Charity_(1878).jpg)
Caritat delllatícaritas i en grecclàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amormístic. Dins dels 4graus de perfecció n'és el primer.
En elcristianisme, és una de les tresvirtuts teologals. En el llenguatge ordinari, lacaritat és una virtut que porta a desitjar i a fer el bé al proïsme. SegonsTomàs d'Aquino la caritat és la forma de totes les virtuts teologals.[1] La primeraencíclica del papaBenet XVI es titulaDeus Caritas Est, és a dir «Déu és amor», citació de laPrimera epístola de Joan. La posada en pràctica de la virtut de la caritat cap al proïsme és una obra de beneficència, un do, unaalmoina. Es tracta aleshores d'una iniciativa privada desinteressada, dictada per la fe (cristiana o una altra). Es tracta de decidir oferir temps, un servei, amor, diners, etc. a una persona necessitada. El terme designa de manera general la virtut que porta a fer el bé en sentit filosòfic d'un altre.
La paraula «caritat» és la catalanització delllatícaritas, -atis, significant en principicarestia, a més d'amor.Ciceró, per exemple, preconitzava la «caritas generis humani», que es pot traduir per «amor al gènere humà[2] És per «caritas» queSant Jeroni,en la seva traducció llatina de la Bíblia (anomenadaVulgata) reflecteix el mot grecagape delNou Testament. El terme hebreu corresponent éshesed (חסד), que el diccionariBrown-Driver-Briggs tradueix per «amor». El concepte d'hesed (caritat, bondat, amor de Déu i del proïsme) apareix a nombrosos llocs de l'Antic Testament.
Dins d'una perspectiva cristiana, la caritat és la virtut teologal per la qual s'estima Déu per sobre de tota cosa per ell mateix i al proïsme per l'amor de Déu. La caritat assegura i purifica la potència humana d'estimar i l'eleva la perfecció sobrenatural de l'amor diví.Sant Pau Apòstol dona una definició: «Sense la caritat, jo no sóc res…». Un exemple en els evangelis per il·lustrar la caritat és la paràbola delBon Samarità.
En el llenguatge popular el mot «caritat» també es fa servir en un sentit reductor pejoratiu que designa sobretot una forma d'assistència sense amor que constata i consagra una situació d'inferioritat o d'exclusió en què es troba la persona assistida. En aquesta concepció negativa la caritat sembla contradir els postulats deldarwinisme social a més pel fet que la caritat ha estat tradicionalment encoratjada per determinades religions en la laïcització de la societat es procura evitar mencionar aquest terme substituint-lo per altres com solidaritat.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquidites |