 | Per a altres significats, vegeu «Cardo (sèrie de televisió)». |
Elcardo (nomllatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a lesciutatsromanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a lesfundacions colonials.[1]
El terme, de fet, s'utilitzava per indicar una delimitació en sentit nord-sud en lacenturiació romana, és a dir la divisió del territori d'una colònia en lots que s'assignaven als colons individualment. L'orientació segons els punts cardinals, però, podia ser modificada per tal de configurar la centuriació al llarg d'una gran via de comunicació preexistent o bé un element geogràfic important, com per exemple el curs d'un riu. Amb la mateixa orientació de la centuriació, doncs, es configurava també la subdivisió de la ciutat en illes de cases (insulae).
L'eix principal de la centuriació i de l'urbanisme ciutadà era elcardo maximus, que s'encreuava en angle recte amb eldecumanus maximus, l'eix principal que anava en direcció est-oest. Al punt de trobada delcardo i deldecumanus principals quasi sempre hi havia elfòrum, la plaça major de la ciutat.
Aquests carrers també s'anomenaven així en l'àmbit dels campaments romans ocastra, a la intersecció dels quals, però, no hi havia el fòrum, sinó elpretori (praetorium), és a dir la tenda del comandant. De fet, d'alguns campaments importants situats en posicions estratègiques han nascut algunes de les principals ciutats europees, com araViena oTorí; a Catalunya n'és un exempleSant Cugat del Vallès, derivat delCastrum Octavianum romà.
