Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Carcaixent

Coord.:39° 07′ 22″ N, 0° 27′ 04″ O / 39.12272°N,0.45117°O /39.12272; -0.45117
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCarcaixent
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya imunicipi del País ValenciàModifica el valor a Wikidata
Lloc
lang=caModifica el valor a WikidataMap
 39° 07′ 22″ N, 0° 27′ 04″ O / 39.12272°N,0.45117°O /39.12272; -0.45117
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Ribera AltaModifica el valor a Wikidata
CapitalCarcaixentModifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població21.934(2025)Modifica el valor a Wikidata (370,19hab./km²)
Gentilicicarcaixentina, carcaixentíModifica el valor a Wikidata
Idioma oficialvalencià (predomini lingüístic)Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície59,25 km²Modifica el valor a Wikidata
Banyat perXúquerModifica el valor a Wikidata
Altitud21 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlzira
Dades històriques
PatrociniMare de Déu d'Aigües Vives iSant Bonifaci màrtirModifica el valor a Wikidata
Festa patronalPrimera quinzena d'octubre
Organització política
• AlcaldeModifica el valor a WikidataFrancesc Salom Salom(2015–)Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal46740Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46083Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46083Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webcarcaixent.esModifica el valor a Wikidata
Facebook: Ajuntament-de-Carcaixent-470234249789128X: ajcarcaixentYoutube (canal): UCm1k6MRnVXC_EwoJQhi8PPgModifica el valor a Wikidata

Carcaixent és unaciutat delPaís Valencià a la comarca de laRibera Alta. Està situada entre el riu Xúquer i les muntanyes de laValldigna.[1]

Geografia

[modifica]

El terme, de 59,4 km², és eminentment pla a la seua meitat oest, voltat pelXúquer, i muntanyenc a la seua meitat est, amb les muntanyes del Realenc fins a lavall d'Aigües Vives. És regat també pelbarranc de Barxeta i la séquia Reial (o séquia Nova)[2] de Carcaixent. Limita ambAlberic,Alzira,Benimuslem,Rafelguaraf,Castelló ila Pobla Llarga (a la mateixa comarca); ambBenifairó de la Valldigna iSimat de la Valldigna (a laSafor); i ambXàtiva (a la comarca de laCostera).

Nuclis

[modifica]

Barris

[modifica]

Partides agràries

[modifica]

La taula següent conté les 58 partides trobades en el mapacadastral:

AbrellsBenimacliMaternaSant Antoni
Alburgir, l'BenivaireMaràgua, laSant Roc
Amics, elsCalcina, laMont BlancSarguera, la
Argoletxes, lesCamí de la FontOmbria de TimoraSerratella, la
Barqueta, laCanaderParreta, laSolana de Parra
Barranc de la FontComa, laPassicosTaular
Barranc de la FalziaCorbatxons, elsPedrera, laTersos
Barranc de la VilaCensalsPla de l'Avenc de l'AiguaTimora, la
Barranc de l'HerbaEscorial, l'Pla de la GalianaTorreta
Barranc dels CorbsFebreraPla de ReusVilella
Barranc de PieraJunquera, laPla, elVintena, la
Barranc de SaltLloma dels CaragolsRacó del BouVolteta
Barranquet, elMarjal, laRacó del BoscXiular
Basses RogesMarjaletesRacó de la Pedra
BossartaMata MorosRealenc

Història

[modifica]
Reforma de lacarta pobla de Carcaixent (1796)

Carcaixent ha sigut poblat des delNeolític i l'edat del bronze, com ho demostren nombroses troballes escampades pel seu terme. De l'època iberoromana s'han trobat restes algunes viles. La fundació de l'actual nucli urbà és incerta, uns apunten alsromans i altres a unaalqueriamusulmana (segons Coromines,Qalqašéndi);[3] d'eixe període hi ha documentades diverses alqueries en l'actual terme: Alborgí, Benimaclí, Benivaire, Cogullada, Ternils i alguna més que, totes juntes, acabaren conformant un nucli conegut com a Horta de Cent o Horta de Carcaixent.

Després de ser conquistada perJaume I a la fi del mes desembre de1242, va ser repoblada amblleidatans itortosins; apareix per primera vegada en elLlibre del Repartiment en1248; en1266 es va constituir en parròquia i s'edifica, a l'alqueria de Ternils, l'ermita de sant Roc; en l'època medieval Carcaixent era una alqueria dependent d'Alzira; l'any1348 laGuerra de la Unió afectà les alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren cremades; en1434 ja posseïa església, que era atesa pel vicari de Ternils.

Elsegle xvi va ser època de gran creixement urbanístic, demogràfic i econòmic mercès al conreu de lamorera i el comerç de laseda; en1521 era lloc d'agermanats i hi hagué força enfrontaments; en1547 la cúria va decidir que el vicari residís ja a Carcaixent; en1544 ja existien diversos beneficis en l'església, en1576 hom segrega d'Alzira i es va constituir en universitat amb plena capacitat de govern i administració la qual cosa comportava l'assignació d'un terme municipal i el repartiment de les càrregues amb el municipi d'Alzira; en1577 el municipi va sol·licitar la de cises en el pa, el vi i la carn per a desendeutar-se de les despeses ocasionades per la imposició construcció de l'església, que els va costar més de 10.000ducats; en1589,Felip II li atorgà el títol de vila reial amb dret a vot a lesCorts Valencianes, mitjançant costosos donatius a la Corona.

En l'últim terç del segle xvi s'hi conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre un 25 i un 30% dels propietaris eren considerats com rics i en condicions d'acumular excedents, la qual cosa explica que el veïnatge contribuïra en la despesa que va suposar l'aixecament de la vila; en les Corts valencianes de1626, l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 40.000 lliures, i el braç reial va demanar la revisió dels termes i límits ambAlgemesí degut als molts processos entaulats des de la segregació d'Alzira; en les de1645 va sol·licitar franquícia per a amortitzar 2.000 lliures. L'any1627 ja posseïa un sistema d'insaculació per a l'elecció d'oficials locals. Degut als greus problemes que tingueren els llauradors entre en1600 i en1650, la vila decidí construir una nova séquia que suplís la insuficiència de la xarxa de séquies i braçals dependents delriu Albaida i elbarranc de Barxeta.

A l'inici del segle xviii, Carcaixent és el centre comarcal de la seda; en laguerra de Successió va donar suport al borbóFelip V que, en1708 i1738, atorgà dos diplomes pels que fou concedida la jurisdicció civil i criminal, alta i baixa; en1781 mossèn Monzó i els seus amics Maseres i Bodi plantaren en la Bassa Reial el primer camp de taronges que fou la base la transformació moderna de la localitat.

A principis del segle xix existien en la vila quatre molins de farina i arròs i 204 torns de filar seda; l'any1813 i en el context de laguerra del Francès tingué lloc al terme un important enfrontament contra les tropes franceses que donà lloc a la llegenda de «la Marqueseta»; M.ª Antònia Talens Mezquita.

A partir de l'any1848 començà l'exportació de taronges cap aFrança i des de1863 cap aGran Bretanya; el12 d'agost de1861 va crear-se la companyiaTramway Carcagente aGandia que s'encarregava de la construcció i explotació del primerferrocarril de via estreta de la península ibèrica. Després de tres anys d'obres, el8 de febrer de1864 s'inaugurava el tramvia-ferrocarril amb tracció animal que s'encarregava d'unir dues comarques tan pròsperes com laSafor ila Ribera. El1911, durant un avalot que va tenir lloc a la vila a causa de la guerra d'Àfrica, l'ajuntament fou assaltat i part del seu mobiliari fou cremat. El1916 Carcaixent obtingué el títol de ciutat.

El20 d'octubre1982 es produí el trencament delpantà de Tous, que originà una riuada alXúquer (anomenada "la pantanà") de 16.000 m³/s, superior fins i tot a la de 1864, que arrasà les comarques de laRibera Alta i laRibera Baixa, en especial poblacions comSumacàrcer,Gavarda,Beneixida,Alberic,Algemesí i el mateixCarcaixent.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica de Carcaixent[4][5]
19001910192019301940195019601970198119912000200620072009
12.26213.52013.83415.39317.84617.21617.93718.97122.16420.06220.60921.75321.69521.735
20102011201220132014201520162017201820192020202120222023
20.93520.68720.77920.59020.61320.47920.52020.48320.42420.35820.43620.55220.51220.787
20242025
21.331

Economia

[modifica]
Interior del Magatzem de Ribera

L'agricultura era l'activitat més important fins fa poc de temps, que des del segle xix s'ha basat en elmonocultiu i comerç de lataronja; però a partir delsanys 60 del segle passat, es va produir una crisi important i l'agricultura va entrar en un període de recessió. Ara per ara es pot dir que es troba en una fase de transformació. Tot i això l'agricultura és ocupada en major part pels cítrics (89,8 %), seguit d'un 8,3 % de fruiters i la resta vivers,oliverar i hortalisses.

Pel que fa a laindústria, està dedicada majoritàriament a la transformació delscítrics, i també hi hatèxtil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc.

Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en elsector terciari, el qual s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial Ribera del Xúquer, una gran superfície comercial. A més, en el sector turistic, trobem l'existència de dues cases rurals i d'un hotel.[5]

Política i Govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21regidors. En leseleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors dePartit Popular (PP), 5 d'Units per Carcaixent (UperC), 4 delCompromís, 4 delPartit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV) i 2 deVOX.


Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Carcaixent

CandidaturaCap de llistaVotsRegidors
Partit PopularCarolina Armiñana Lledó2.76826.35%6 (+2)
Units per CarcaixentAna Calatayud Tortosa2.26821,59%5 (+1)
Compromís per CarcaixentEnric Cassasús Lacoma1.78516.99%4 (-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOESara Diert Albert1.69216,10%4 ()
VOXFrancisco Javier Rosario Mata1.07710.25%2 (+2)
Altres candidatures[a]7697,31%0 ()
Vots en blanc145
Total vots vàlids i regidors10.359100 %21
Vots nuls1,47%
Participació (vots vàlids més nuls)10.67069,51%**
Abstenció4.679*30,48%**
Total cens electoral15.349*100 %**
Alcalde: Carolina Armiñana Lledó (PP) (17/06/2023)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 vots del Partit Popular)
Fonts: Ministeri de l'Interior,[6] Junta Electoral de Zona d'Alzira,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de2023 l'alcaldessa de Carcaixent és Carolina Armiñana Lledó (PP).[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
PeríodeAlcalde o alcaldessaPartit políticData de possessióObservacions
1979–1983Vicent Eusebi Pla i NogueraPSPV-PSOE19/04/1979Majoria absoluta (12 regidors)
1983–1987Vicent Eusebi Pla i NogueraPSPV-PSOE28/05/1983Majoria absoluta (16 regidors)
1987–1991Vicent Eusebi Pla i Noguera
Josep Noguera Donet		PSPV-PSOE30/06/1987Minoria (10 regidors) - Canvi d'alcalde el 1989 - Pacte (UPV)
1991–1995Pasqual Vernich Talens
Rafael Navarro Ferrer		PSPV-PSOE
UV		15/06/1991Moció de Censura (1993)
1995–1999Rafael Navarro FerrerUV-CCV17/06/1995Majoria absoluta (regidors) - 6 UV + 5 PSPV-PSOE
1999–2003María Dolores Botella ArbonaPP03/07/1999Minoría (10 regidors)
2003–2007María Dolores Botella ArbonaPP14/06/2003Majoria absoluta (13 regidors)
2007–2011María Dolores Botella ArbonaPP16/06/2007Majoria absoluta (13 regidors)
2011–2015María Dolores Botella ArbonaPP11/06/2011Majoria absoluta (11 regidors) - 10 PP + 1 PSD
2015–2019Francesc Salom SalomCompromís13/06/2015Majoria absoluta (11 regidors) - 10 Compromís + 1 Reiniciem
2019-2023Francesc Salom SalomCompromis15/06/2019Minoria (10 regidors) - 6 Compromís + 4 PSPV-PSOE
Des de 2023Carolina Armiñana LledóPP17/06/2023Minoria (6 regidors)
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Monuments

[modifica]

Monuments religiosos

[modifica]
  • Ermita de sant Roc de Termils. Temple del segle xiii d'estil pregòtic i portadaromànica. És l'edifici més antic del poble, era l'antiga església de l'antic lloc de Ternils. És una construcció senzilla composta per unanau única rectangular, amb quatre arcs diafragma que sostenen la coberta. El sostre és de fusta al descobert, amb una decoració de formes geomètriques romboidals amb les quatre barres roges i grogues.
  • Església de l'Assumpció. Data de1434, gòtica, ampliada i reformada en diferents ocasions. Degut al progressiu creixement de Carcaixent l'església fou ampliada successivament, destacant la realitzada a partir de l'any1625, quan adquirí la seua configuració actual. De la direcció de l'obra s'encarregà el mestre d'obres Joaquín Bernabéu. El campanar es construí abans, ja que es coronà l'any1619. Amb motiu de l'incendi ocorregut l'any1736, l'església es va decorar amb l'estil barroc que té en l'actualitat. Es va reconstruir de nou i es va realitzar el frontispici de la nova porta l'any1770. El temple és de planta basilical, amb accentuació del fals creuer, amb murs alts i pilastres adossades de base alta icontraforts interiors molt marcats. A a façana destaquen els contraforts que ressalten l'altura de la nau, l'esveltcampanar i la grancúpula sobre tambor circular, amb coberta semiesfèrica i coberta deceràmica multicolor. A l'interior destaca el retaule monumental de fusta policromada del presbiteri. Té onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona del municipi. També alberga pintures deSegrelles.
  • Església de Sant Bartomeu de Cogullada. Església construïda entre els segles xvi ixvii, encara que una recent restauració ha fet malbé la decoració primitiva. D'una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó amb finestres i una cúpula sobre la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten l'existència de capelles laterals cobertes. Només hi ha una portada als peus del temple, de pedra, amb pilastres de capitelldòric i separació central. En el segon cos hi ha uns pinacles decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, suposadament del sant titular, unfrontó partit remata la portada. El campanar consta de tres cossos. Conserva objectes de culte interessants procedents d'altres esglésies destruïdes en laGuerra Civil.
  • Monestir del Corpus Christi. Convent dominic de1654 del que només roman l'església, convertida en l'actualitat en auditori. L'edifici actual s'acabà l'any1689. i consta d'una nau única rematada posteriorment amb ornament neoclàssics. Està coberta amb una volta de mig canó suportada perpilastres, amb finestres i contraforts interiors. A l'exterior hi ha un petit campanar de paret i la portada neoclàssica, tapiada i mutilada.
  • Convent de Sant Francesc. Edificat en1602 amb l'autorització del patriarcaJoan de Ribera.
  • Convent d'Aigües Vives, situat a la vall del mateix nom. Les primeres obres daten del segle xiii, però l'edifici actual començà a bastir-se durant el segle xvi. El granclaustre es construí l'any1597, més tard es construí l'església del convent i, finalment en el segle xviii s'hi edificà tota l'ala nord. Destaca el claustre, amb els trams coberts amb voltes d'aresta, i decoració interior d'estilbarroc. Té una petita església de planta rectangular d'una sola nau,volta de canó, capelles laterals i uncor elevat. El monestir estava regit per l'ordre dels agustins, que custodiaven la imatge de la Mare de déu d'Aigües Vives, fins a ladesamortització de1835, moment quan la comunitat religiosa va haver d'abandonar el monestir. Recentment l'edifici ha estat restaurat per a habilitar-ne l'ús hoteler.
  • Església de Sant Antoni de Pàdua.
  • Església de Sant Francesc de Paula.
  • Asil Mare de Déu dels Desemparats (1906/7), de l'arquitecteAntonio Martorell Trilles.

Monuments civils

[modifica]
  • Magatzem de Ribera. El Magatzem de Ribera va ser inaugurat el 3 de desembre de 1903.[11] La planta de l'edifici adopta la forma de L. La construcció està inspirada en la tipologia basilical, amb una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la il·luminació zenital. Hi ha també una sèrie de columnes de funció, que marquen la separació entre la nau central i les laterals.
  • Casa consistorial. L'Ajuntament actual s'inaugurà l'any1847. És d'estilneoclàssic, amb una bella i harmoniosa façana. L'obra, que fou dirigida per Salvador Escrich, es va construir en forma de casa pairal, i consta de planta baixa, planta noble i cambra, amb una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Hi destaca la sala de sessions, amb un sostre de bigues de fusta bellament ornamentades. Actualment, les dependències municipals es repartixen entre este edifici i el contigu Palau del Marqués de Montortal.
  • Palau del marqués de Montortal, o de la Marqueseta. Fou construït cap al1780, i reformat l'any1850. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més hi destaca és la decoració interior, ja que té una mostra molt important de rajoles ceràmiques del segle xviii, i, d'una manera especial, una magnífica cuina decorada amb retaules ceràmics. A la planta noble, hi ha frescos decoratius en parets i sostres. Després d'haver sigut rehabilitat recentment, va ser inaugurat pel gener de1993 com a dependències municipals.
  • Torre de Carcaixent, o Cova de les Meravelles. Torre de planta quadrangular que es conserva en bon estat dins d'una propietat privada.
  • Cases modernistes. Existixen nombroses residències de l'aristocràcia terratinent de la fi del segle xix i principi delxx construïdes en este estil.
  • Mercat municipal. Inaugurat l'any 1934, es va construir sobre terrenys cedits a l'Ajuntament per José Vidal Canet. L'edifici és una peça rectangular de grans dimensions que té una planta de 33 X 75,80 metres. L'edifici està molt elevat sobre el nivell del sòl per a evitar possibles inundacions. Destaca la gran nau central, amb unes naus laterals adossades que són de menor altura. L'exterior es va fer amb rajola de caravista, amplis finestrals que permeten l'entrada de llum i una bona ventilació. La decoració exterior, amb plaquetes ceràmiques de color blau on destaquen dos plafons amb l'escut de la ciutat.[12]
  • Cuina de taulellet del Palau de Montortal
    Cuina de taulellet del Palau de Montortal
  • Façana de la Casa Consistorial
    Façana de la Casa Consistorial
  • Mercat
    Mercat
  • Magatzem de Ribera
    Magatzem de Ribera
  • Casa Talens, detall.
    Casa Talens, detall.

Festes i celebracions

[modifica]
  • Ral·li humorístic. Declarat festa d'interés turístic provincial, se celebra el primer cap de setmana d'octubre.
  • Festes Majors. El16 d'octubre se celebra la Festa de la Mare de Déu d'Aigües Vives,[13] patrona de Carcaixent i el14 d'octubre, la de Sant Bonifaci Màrtir,[13] patró de Carcaixent.
  • Fira Modernista. En commemoració del centenari de l'obtenció del títol de ciutat (1916), l'Ajuntament promou la celebració d'esta fira durant els dies 10, 11 i 12 de juny, amb intenció de consolidar-la en els pròxims anys.[14][15]

Agermanaments

[modifica]

L'Associació Municipal d'Agermanament de Carcaixent (AMAC) és l'encarregada de gestionar i dur endavant els diferents agermanaments i activitats en les diferents ciutats agermanades. L'AMAC fou creada en 1982 amb la signatura de la carta oficial d'agermanament entre Carcaixent i Bagnols-sur-Cêze. Va nàixer amb l'objectiu d'estretir lligams entre ambdues ciutats, compartir cultura, llengua i valors, entre d'altres. Actualment, l'AMAC forma part d'una xarxa de huit ciutats europees, entre les que es trobenBagnols-sur-cèze,Feltre,Eeklo, Braunfels, Kiskunfélegyháza, Newbury iZamosc, moltes d'elles agermanades entre si.

La ciutat de Carcaixent està agermanada ambBagnols-sur-cèze (França),Feltre (Itàlia),[16]Eeklo (Bèlgica) i Braunfels (Alemanya).[17][18][19]

Carcaixentins il·lustres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑També participaren a les eleccions municipals de 2023: Gent de Carcaixent (423 vots, 4,02%) iUnides Podem (Podem-EUPV) (346 vots, 3,29%).

Referències

[modifica]
  1. ↑«Carcaixent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑Diversos autors. Antoni Furió (ed.).L'espai de l'aigua.ISBN 9788437045702. 
  3. ↑Coromines, Joan.Onomasticon cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, p. 261-264.ISBN 8472569020. «És ben versemblant queCarcaixent no sigui gaire més que el nom d'aquest conegut suburbi del Caire, o potser més aviat del seu gentilici [...]. Un nom com aquest, portat per àrabs egipcis, és el que escau millor com a font del d'una obscura alqueria dependent d'Alzira en els primers segles de la Conquesta.» 
  4. ↑Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística.Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842Arxivat 2009-03-11 aWayback Machine.
  5. ↑5,05,1«Fitxa municipal 2025 de l'Institut Valencià d'Estadística (iv,e)» (en valencià). Institut Valencià d'Estadística. [Consulta: 7 maig 2025].
  6. ↑Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 4 abril 2020].
  7. ↑Junta Electoral de Zona d'Alzira «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de maig de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 61-62 [Consulta: 4 abril 2020].
  8. ↑Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Carcaixent», 26-05-2019. [Consulta: 4 abril 2020].
  9. ↑Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  10. ↑10,010,1Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Carcaixent. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  11. ↑DD AA.CARCAIXENT 1916. Una mirada a la ciutat de fa 100 anys. Carcaixent: Ajuntament de Carcaixent, 2017.ISBN 978-84-931517-5-1. 
  12. ↑«Història del mercat municipal - Pàgina web de l'Ajuntament de Carcaixent». Ajuntament de Carcaixent. [Consulta: 17 febrer 2023].[Enllaç no actiu]
  13. ↑13,013,1Pérez de Lama, Ernesto (dir.).Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 514.ISBN 84-930048-0-4. 
  14. ↑«Carcaixent celebrará su centenario con una novedosa Fira Modernista.» (en castellà). Levante, el mercantil valenciano, 06-02-2016. [Consulta: maig 2016].
  15. ↑«La celebració d'una Fira Modernista serà una de les principals activitats de la commemoració dels 100 anys de ciutat». Ajuntament de Carcaixent, 05-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: maig 2016].
  16. ↑ «Carcaixent formalitza el seu agermanament amb Feltre». Ajuntament de Carcaixent, 09-08-2016.
  17. ↑«Carcaixent i Braunfels ja són ciutats agermanades».
  18. ↑ «Queda formalitzat l'agermanament amb la ciutat belga d'Eeklo». Ajuntament de Carcaixent, 15-09-2015.
  19. ↑ «Una delegació de l'Ajuntament viatja a Eeklo per signar l'acord d'agermanament». Ajuntament de Carcaixent, 15-09-2015.
  20. ↑«Josep Ríos i Chinesta i el seu entorn familiar». antoniosabatermira.globered.com. Arxivat de l'original el 2016-10-09. [Consulta: 7 octubre 2016].

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Carcaixent
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis dela Ribera Alta
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carcaixent&oldid=36276818»
Categoria:
Categories ocultes:
[8]ページ先頭
©2009-2026 Movatter.jp