Escultura de Carí, trobada a les excavacions de laPiazza Vittorio a Roma. El cap, de dimensions superiors a les naturals, anava inserit en una estàtua de cos sencer guarnida amb una armadura; probablement en caure en desgràcia després de la seva mort van treure el cap perquè fos substituït pel d'un altre personatge.[1]
Marc Aureli Carí (enllatí:Marcus Aurelius Carinus) fouemperador romà, fill gran deMarc Aureli Car, que va compartir el tron amb el seu germàNumerià fins que aquest va morir d'una malaltia. Va ser el darrer dels emperadors de curta durada que van protagonitzar la crisi de govern del segle iii.
Carí era el fill primogènit deMarc Aureli Car; tenia un germà menor,Numerià, i una germana, Paulina. Quan el pare fou proclamat emperador el282, Carí era ja un adult i tenia una esposa anomenadaMagnia Urbica,[2] i potser un fill dit Nigrinià.[a] De seguida fou associat al poder, rebent el rang decèsar i el títol deprinceps iuventutis. Quan el pare va tornar victoriós d'una campanya contra elsquades i elsmarcomans, a començaments del seu regnat, va voler compartir amb el seu fill Carí el títol deGermanicus maximus.
Un temps després va emprendre la guerra ambPèrsia i, mentrestant, li va confiar la màxima autoritat sobre les províncies occidentals donant-li el títol d'august i passant el títol de cèsar al seu altre fill Numerià, el qual el va acompanyar en la campanya.
L'estiu del283, el pare va morir en territori persa, llavors Carí es va convertir en l'home en el qual l'exèrcit va focalitzar la seva lleialtat, tot i que Carí acceptava que també el seu germà Numerià seria emperador. En aquell moment es trobava aGermània continuant el combat contra els quades i va marxar cap a Roma esperant allà l'arribada de Numerià. Va assolir la porpra imperial i després de passar l'hivern a Roma, aquarterat en espera del retorn de la temporada de guerra, va marxar cap aBritànnia. Al seu retorn va ser nomenatBritannicus Maximus. Poc després va arribar la notícia que Numerià havia mort de malaltia.[5] Carí va haver de fer front a un usurpador anomenat Julià.[b]
A orient, mort Numerià, els generals es van reunir i van escollirDioclecià com a emperador.[8] Carí no va acceptar aquesta usurpació i va reunir un exèrcit a laGàl·lia per combatre'l. Els dos exèrcits es van trobar aMèsia i després de diversos xocs es va lliurar la batalla decisiva a prop del riuMorava (Màrgum), en la qual Carí va ser el guanyador però va morir al final de la batalla a mans d'un oficial anomenatArri Àper (maig del285). Segons una altra versió la batalla no va anar a favor de Carí sinó de Dioclecià, després de la qual va agafar al seu servei a Titus Claudi Aureli Aristòbul, el guàrdia pretorià que havia estat al servei de Carí però l'havia abandonat. Quan les tropes es van aplegar a la rodalia de Nicomèdia per jurar fidelitat a Dioclecià, aquest a la vista de tots, va travessar amb l'espasa a Àper.[9]
Fou considerat un emperador valent i hàbil militar però despòtic i cruel i que no es va ocupar dels afers de l'Estat. Es va casar nou vegades i va repudiar a totes les seves dones. Al seu palau tenia un gran nombre de cantants, ballarins, còmics i altres. De cara al poble va fer uns magníficsjocs en honor del seu germà i a si mateix.[10]
↑Les inscripcions en monedes són testimoni de l'existència de Nigrinià, però no està clara la paternitat o si Paulina ja el tenia d'un anterior matrimoni. Per una inscripció que deiaDivus Nigrinianus, nepos Cari'[3] es va conjecturar que fos nebot, fill de Gemini Fest, o fill de Luci Domici, l'usurpador d'Àfrica (311).[4]
↑Els cronistes no es posen d'acord en especificar on es va sublevar Julià: segons Zòsim a Itàlia,[6] segons Victor a Verona o Il·líria,[7] però tots dos coincideixen que va ser a començaments del285
