Elcaquier (Diospyros kaki)[1] és una espècie d'arbre del gènereDiospyros dins la família de lesebenàcies que es conrea pels seus fruits anomenatscaquis (/káki/, a Mallorca i laRibera del Xúquer/kέki/). Etimològicament procedeix del japonèskaki.
Són arbres de la família delbanús (ebenàcia) de fins a 12 metres d'alçada, caducifolis i que poden ser de floraciómonoicadioica o hermafrodita, en el conreu s'acostumen a utilitzar els tipus monoics i només els peus femenins per evitar a través de la partenocàrpia la formació de llavors. El fruit és unabaia amb elcalze enganxat que pot ser astringent (per la presència detaní) i aleshores cal una maduració completa en l'arbre o no astringents i de maduració completa després de la collita. Té la particularitat que no es pot consumir en el moment de la recol·lecció, ja que necessita un procés de sobremaduració a causa de la seva aspror, per la qual cosa s'acostuma a tractar-lo abans untant-lo amb alguna classe de beguda alcohòlica forta, com elconyac, l'aiguardent, lacassalla, etc.
Conreu de caquiers al Japó柿 (caqui, concretament, de la varietat xocolata)1887
El conreu del caqui es remunta al segle viii a la Xina i el Japó i va arribar a principi del segle xix als Estats Units i cap a1870 a Espanya. Actualment, els principals productors mundials sónJapó,Xina, elsEstats Units, elBrasil, l'Índia iIsrael (d'on és la varietatSharon idèntica a la varietat americanaTriumph). Els majors productors europeus sónItàlia iEspanya.
A la península Ibèrica, es va començar a introduir cap a 1870, però amb un cultiu sempre molt residual. Les primeres plantacions al País Valencià apareixen un segle més tard, en 1960 a la zona del'Alcúdia,Guadassuar iCarlet,[2] i des de fa uns quants anys, es cultiva sistemàticament a la comarca de laRibera del Xúquer, on ha arribat a substituir un producte tan tradicional, però tan devaluat, com lataronja. La varietat autòctonaRoig brillant és l'única emparada en la denominació d'origen Caqui Ribera del Xúquer. Va sorgir de forma espontània a conseqüència de la sembra de llavors en el marge d'una parcel·la en el terme municipal de Carlet. Cap a 1960 es vaempeltar la primera plantació en el terme municipal del'Alcúdia. A partir d'aquest moment el caqui va tenir un ràpid creixement. Avui aquesta varietat representa més del 95% del caqui conreat alPaís Valencià. L'any 2000 la producció total de caqui al País Valencià va superar les 20.000 tones[3] i des d'aquell any la superfície conreada va augmentar del 140% essent actualment de 3.165 hectàrees i amb una producció d'unes 50.000 tones.[4] La producció de fruits de caqui màxima admesa per hectàrea en la denominació d'origen Caqui Ribera del Xúquer és, en principi, de 50.000 kg/ha.[5]
Els caquis es poden consumir de dues formes diferents:Clàssic, el de la polpa tova, es cull madur amb una textura tova que fa que es mengi amb cullereta;Sharoni, el de la polpa dura. És el nom que reben els fruits de la varietat «roig brillant» després de ser sotmesos a un tractament en magatzem, pel qual s'elimina l'astringència, i permet que es mengi amb ganivet i forquilla. Té un color ataronjat i la textura és més ferma, la qual cosa en permet la comercialització i exportació. En el mercat apareixen a mitjan octubre.[6]
És molt bo per a la salut de les persones el consum de caquis, ja que contenencarotè icriptoxantina, ambdós amb activitat deprovitamina A. També tenen un alt contingut envitamina C. Són rics enpotassi,sucres iglucosa. Amb la seva activitat antioxidant amb efectes beneficiosos que disminuïxen el risc de certes malalties degeneratives (càncer,cataractes, problemescardiovasculars, etc.). És una bona fruita per a combatre ladiarrea i lacolitis.
El seu consum com a fruita fresca és deliciós encara que també es pot consumir com amelmelada, crema gelada,sorbet, flams,pastissos,púdings, o begudes refrescants. La varietat més important és laRoig brillant.[7]
.svg){kind=icon}
