Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Capitoli

Coord.:41° 53′ 36″ N, 12° 28′ 59″ E / 41.893333333333°N,12.483055555556°E /41.893333333333; 12.483055555556
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Capitoli (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula indretCapitoli
(it)Campidoglio
(la)CapitoliumModifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
TipusturóModifica el valor a Wikidata
Part deset turons de RomaModifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaRomaModifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 36″ N, 12° 28′ 59″ E / 41.893333333333°N,12.483055555556°E /41.893333333333; 12.483055555556
Format per
Característiques
Altitud44,7 mModifica el valor a Wikidata
Patrimoni monumental d'Itàlia
Temple of Veiovis(en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
Siege of the Capitoline Hill(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Laplaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli

ElCapitoli (enitalià:Campidoglio), situat entre elFòrum i elCamp de Mart, és un delsset turons deRoma.

El turó es coneixia anteriorment com aMons Saturnius, dedicat al déuSaturn. La paraulaCapitolium primerament s'usava exclusivament per anomenar elTemple de Júpiter Capitolí, i després es va utilitzar per a tot el turó, i fins i tot altres temples de Júpiter en altres turons. En un mite etimològic, fonts antigues connecten el nom ambcaput ("cap", "cim") i l'explicació és que, en establir les bases del temple, es va trobar el cap d'un home,[1] algunes fonts fins i tot diuen que era el cap d'algunTolus oOlus. Elscapitolis eren considerats pels romans com indestructibles i van ser adoptats com a símbol de l'eternitat.[2][3]

El turó del Capitoli conté poques ruïnes antigues, ja que estan gairebé totalment cobertes perpalaus medievals i renaixentistes, com elsmuseus del Capitoli que envolten unaplaça, que formen part d'un important pla urbà dissenyat perMiquel Àngel.

Des del Renaixement

[modifica]

L'aspecte que té avui dia va ser configurat alRenaixement, època en què per encàrrec delpapa Pau III, el 1546Miquel Àngel va fer una remodelació, embellint el lloc amb una plaça pavimentada, més l'anomenatPalazzo Senatorio, seu de l'Ajuntament, i dos palaus més al costat que emmarquen laplaça (on es troben elsMuseus Capitolins). Precisament l'artista és l'autor de l'escalinata per on s'accedeix al turó, anomenada laCordonata, al final de la qual es troben dues estàtues romanes dedicades aCàstor i Pòl·lux. Al mig de la plaça hi ha també una rèplica de l'estàtua eqüestre de l'emperadorMarc Aureli (l'original es troba dins el museu), i a l'esquerra l'església de Santa Maria in Aracoeli. Als peus del Capitoli s'estén elFòrum Romà i elsFòrums Imperials.[4]

El 1911 es va afegir a la banda nord el grandiós monument al reiVíctor Manuel II d'Itàlia.[5]

En l'antiguitat

[modifica]
Mapa del turó capitolí en l'antiguitat.

Aquest turó tenia un aspecte bastant diferent en l'antiguitat. El turó consta de dues elevacions o pujols: un es deiaarx («ciutadella») i l'altre era l'àrea capitolina. Enmig d'aquestes dues elevacions hi havia una zona no tan elevada, anomenadaasylum que servia de refugi als ciutadans en cas que la ciutat fos atacada.[6][7][8]

Les estructures del turó eren:

  • L'arx, una estructura fortificada que és esmentada pels historiadors durant l'episodi de la traïció deTarpeia.[9]
  • Eltemple de Iuno Moneta («Juno l'avisadora»), construït dins l'àrea de l'arx en honor de la deessaJuno, protectora de la ciutat, al voltant del qual hi havia un petit jardí on vivien unesoques considerades els instruments de la deessa, ja que des de la seva posició privilegiada avisaven amb xiscles quan s'acostaven enemics a Roma.[10] Aquest temple es va construir per ordre del dictadorCamil per commemorar la seva victòria sobre elsauruncs l'any 345 aC.[11] A l'interior del temple, a més de l'estàtua de la deessa, es guardava l'autèntic model depeu romà.[12] Es deia que per edificar aquest temple es van fer servir els terrenys on antigament havia estat la casa deTitus Taci i la deManli Capitolí.[13]
  • Laprimera fàbrica de moneda, construïda al costat del temple de Juno. Les primeres monedes que van fer els romans portaven una imatge de la deessa amb la inscripcióIuno moneta, invocant la seva protecció i d'aquí va derivar el nom de la paraulamoneda. L'espai ocupat per aquesta fàbrica juntament amb l'espai del temple de Juno estan ocupats actualment per l'església deSanta Maria in Aracoeli.[14] Aquesta fàbrica va ser destruïda durant elgran incendi de Roma en època de l'emperadorNeró i llavors se'n va construir una de nova al turó delCeli.
  • L'auguraculum, també a la zona de l'arx, que era un petit tancat sense sostre des d'on elsàugurs interpretaven el vol dels ocells per tal de predir el futur.[15] Hi havia un altreauguraculum al turó Palatí.[16]
  • Eltemple de Júpiter Òptim Màxim, edificació de gran bellesa que era visible des de la llunyania sobre la silueta de la ciutat.
  • L'àrea sacra capitolina, situada al costat del temple de Júpiter i que era un conjunt de petits temples dedicats als déus més importants de Roma.
    Restes de l'ínsula capitolina
  • Laroca Tarpeia que es va fer servir a vegades per matar traïdors llançant-los des de dalt.
  • El turó tenia algunes coves en les seves parets que segons la llegenda estaven habitades pels esperits d'alguns déus menors:Terminus[17] iJuventa.[18] Segons algunes llegendes en temps molt remots aquest turó va estar habitat pel déuSaturn i per això el lloc també es deiaMons Saturnius.[19][20][21][22][23][24][25][26]
  • En la vertical del turó van haver al segle II un grup de cases particulars conegudes amb el nom deinsula capitolina (o també ínsula romana) on vivien unes 380 persones. En l'edat mitjana algunes d'aquestes cases es van ajuntar per fer una església anomenadaSan Biagio del Mercato, la resta encara són visibles.[4]

Altres Capitolis

[modifica]
El Capitoli de Tolosa, seu de l'Ajuntament

Com que en el Capitoli hi havia emplaçat el palau dels senadors romans, el nom ha passat a designar un edifici monumental destinat a funcions administratives o parlamentàries. És el cas del Capitoli deTolosa, seu de l'Ajuntament, o del Capitoli deWashington, seu del Senat i de la Cambra de Representants. En moltes ciutats americanes és habitual l'ús d'aquest nom per designar el Parlament, com a les capitals dels estats delsEstats Units,l'Havana,San Juan de Puerto Rico, etc.

Referències

[modifica]
  1. La Regina.Archaeological Guide to Rome. New update. Electa, 2007, p. 105. 
  2. Capitolium in Charlton T. Lewis and Charles Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press
  3. Serv. ad Verg.
  4. 4,04,1Olivia Ercoli, p.68
  5. Olivia Ercoli, p.74
  6. Titus Livi,Ab Urbe Condita, I. 8
  7. Gai Vel·lei PatercleHistòria de Roma I. 8
  8. Dionís d'Halicarnàs,Rhōmaikē archaiologia II. 15
  9. Titus Livi,Ab Urbe Condita, I, 11-13
  10. Titus Livi,Ab Urbe Condita, VI, 20.13
  11. Titus Livi,Ab Urbe Condita, VII, 28
  12. Ottavio Antonio Bayard,Prodromo delle antichità d'Ercolano, Nàpols: Stamperia Palatina, 1752, p. 324.
  13. Samuel B. Platner, p.289-290
  14. Olivia Ercoli, p.69
  15. Samuel B. Platner, p.61
  16. Lawrence Richardson, Jr.,A New Topographical Dictionary of Ancient Rome, Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1992, p. 45
  17. Dionís d'Halicarnàs,Rhōmaikē archaiologia III 69;Luci Anneu Flor.Epitome de Titus Livius bellorum omnium, I, 7,9
  18. Macrobi.Saturnalia, I, 9;Virgili.Eneida, VII, 49
  19. Marc Terenci VarróDe lingua latina, V 42, 45
  20. VirgiliEneida, VIII 357-8
  21. Dionís d'HalicarnàsRhōmaikē archaiologia, I 34
  22. Sext Pompeu FestDe Significatu Verborum, p. 322 L
  23. MacrobiSaturnàlia, I 7, 27; I 10, 4
  24. Plini el VellNaturalis Historia, III 68
  25. Marc Minuci FèlixOctavius, 22
  26. Tertul·liàApologeticum, 10

Bibliografia

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
  • Olivia Ercoli i altres."Roma". ed. El País. Aguilar, p. 65-75.ISBN 84-03-59431-3. 
  • Giuseppina Pisani Sartorio."Le scoperte archeologiche avvenute nel corso dei lavori per l'isolamento del Campidoglio e il Foro Boario in Gli anni del Governatorato (1926-1944)". Roma: ed. Collana Quaderni dei monumenti, Edizioni Kappa, 1995, p. 53-60.ISBN 88-7890-181-4. 
  • Samuel Ball Platner, Thomas Ashby."A Topographical Dictionary of Ancient Rome". ed. Oxford University Press, 1929. 
  • Aicher, Peter J.Rome Alive: A Source Guide to the Ancient City. Wauconda, IL: Bolchazy-Carducci, 2004.ISBN 978-0-86516-473-4. .
  • Albertoni, M.; Damiani, I.Il tempio di Giove e le origini del colle Capitolino. Milan: Mondadori Electa, 2008.ISBN 978-88-370-6062-6. .
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Capitoli&oldid=32674292»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp