En part, és una regió turística de Turquia amb paisatges característics, sobretot a l'àrea a l'entorn d'Uçhisar,Göreme,Avanos,Ürgüp,Derinkuyu,Kaymakli iIhlara. Les famoses xemeneies es van formar per l'erosió de la roca deguda al vent i l'aigua. Les xemeneies amb barret, especialment a prop d'Urgup, es caracteritzen per una forma cònica al damunt. Existeixen altres tipus de xemeneies, com les de columna i les de punta. Les principals xemeneies es troben a les valls del triangle d'Uchisar, d'Urgup i d'Avanos, entre Urgup iSahinefendi, a la vora de la ciutat deCat a Nevsehir, a lavall de Soğanlı a Kayseri, i al poble deSelime a Aksaray. Les corbes de les pedres són importants a les regions d'Uçhisar,Cavusin,Güllüdere, Göreme,Meskendir,Ortahisar,Kizilçukur iPancarlik. A causa de tots aquests atractius paisatgístics i culturals, el parc nacional deGöreme i els jaciments rupestres de la Capadòcia foren declaratsPatrimoni de la Humanitat per laUnesco el1985.
Les principals muntanyes en són l'Erciyes, l'Hasandagi i elGolludag, que són volcans actius des de fa deu milions d'anys. La lava ha format el terreny de la regió dels llacs,Neogene. El riu principal n'és elKizilirmak (el riu Vermell), i hi ha també alguns petits llacs.
Situació de la Capadòcia respecte a Turquia i el món
Restes de cultures neolítiques s'han trobat aKöskhöyük (Nigde), Asiklihöyük (Aksaray) i a la cova de Civelek, a prop de Nevsehir. S'estan duent a terme excavacions aAsikli Höyük, una extensió dels establiments al congost d'Aksaray i Ihlara, on han aparegut exemples de les primeres ciutats amb parets pintades de rosa i groc. Enterraven els morts en posició fetal, al terra de les cases. La població era nombrosa, però no s'han trobat restes ceràmiques. Sí que s'han recollit eines d'obsidiana als túmuls de la regió, algunes figuretes, nombrosos objectes de pedra i ornamentacions de coure. Un esquelet d'una dona jove trobat a Asikli Höyük permet acreditar que se li va practicar latrepanació. L'explotació minera va anar desenvolupant-se i el país (o la rodalia) era ric en or, plata i coure, però mancava d'estany, essencial per a fer bronze.
Els assiris van establir a la regió, potser ja abans del2000 aC o no gaire després, punts comercials avançats anomenatskarum okharum, el principal dels quals fouKanesh Kharum, a prop deKültepe; un altre establiment fou Kharum Hattush aBogazköy. Aquí es comerciava amb l'estany, així com amb teixits, perfums i altres productes. Els comerciants pagaven el 10% del producte que portaven al cap local, un 5% al rei i carregaven un 30% als compradors. Els comerciants van introduir l'escriptura, elssegells cilíndrics, la metal·lúrgia, l'art, la religió assíria, amb els seus déus i temples, i altres costums; les dones de la Capadòcia que es casaven amb assiris, sembla que en general conservaven els seus drets. Aquests establiments comercials foren eliminats en el segon mil·lenni (vers1700 aC) pelshitites arribats un parell de segles abans. La població local fou absorbida pels hitites, d'origen indoeuropeu, i la capital es va establir aHattusas (Bogazköy). Altres llocs importants n'erenAlacahöyük iAlisar. L'Imperi hitita va desaparèixer, potser per l'atac delsPobles de la Mar, abans del1200 aC. Un poble originari dels Balcans, elsfrigis, es va establir a la regió.
Vers el1500 aC, el Regne deKizzuwadna, que sembla fou d'origenhurrita, dominava el sud-est de l'Àsia Menor i va signar un tractat amb el rei dels hititesTudhalias II (potser vers1470 aC), que en reconeixia d'independència. Vers el1400 aC, Kizzuwadna va quedar sota influència deMitanni. Quan el rei hititaSubiluliuma I va sotmetre Kizzuwadna, vers el1370 aC, degué utilitzar com a base de penetració la Capadòcia, i en labatalla de Kadesh (vers el1290 aC) el rei de Kizzuwadna, probablement hurrita (els noms de molts nobles i reines coneguts són enhurrita), va ajudar amb contingents el rei hitita. Els déus hurrites van entrar llavors al panteó hitita, especialment la deaHebat.
La regió de la Capadòcia va passar aAssíria vers el1275 aC.
Alsegle viii aC, va formar part del Regne neohitita deTabal, que tenia per capitalKanesh (avui Kul-Tepe) i comprenia Kayseri, Nevsehir i Nigde. Alguns monuments a la roca amb jeroglífics hitites es conserven aGülsehir.
Al609 aC, apareix en mans de l'Imperi deBabilònia i després va pertànyer alRegne de Frígia, fins a lesincursions delscimmeris, i l'establiment del dominimede vers el585 aC, dels quals el546 aC va passar al naixentImperi persa. La regió fou anomenadaKatpatuka ('País dels Cavalls Bonics'), i convertida en una divisió administrativa que fou governada persàtrapes. La llengua local i la religió foren respectades i els volcans Erciyes i Hasandagi foren declarats divins pels perses (que erenzoroastrians i adoraven el foc). Es va construir un camí des de la capital,Mazaca (més tard,Cesarea Mazaca o simplement Cesarea), fins a la costa de lamar Egea, anomenatcamí Reial.
Després de la victòria d'Alexandre el Gran sobre els perses (334 i332 aC), el govern fou encomanat al grec Sabictos, però el darrer sàtrapa,Ariarates I, es va proclamar rei el331 aC, i va aconseguir mantenir-s'hi reconeixent-se tributari d'Alexandre, estenent-se fins a la costa de la mar Negra. A la seva mort el322 aC, crucificat perPerdicas, lloctinent d'Alexandre, el regne va quedar integrat als dominis delsdiàdocs del gran rei macedoni, però el fill d'Ariarates, aprofitant les lluites entre els diàdocs a la mort d'Èumenes de Cardia, va recuperar-ne el poder.
La satrapia de la Capadòcia depenia de la gran satrapia de Lídia, i estava formada per tres satrapies menors:
Limitada a l'oest perBitínia, a l'est pelPont, al sud perGalàcia i al nord per lamar Negra oEuxí. La frontera occidental era el riuParthenius i l'oriental el riuHalis. Les muntanyesOlgassis marcaven la frontera pel sud amb les seves branques delScorobas i elCitorus.
Des del301 aC, el regne restaurat formà part com a tributari de l'Imperi Selèucida, i la regió era coneguda pels grecs com aLeucosíria ('Síria Blanca'), fins que el190 aC va esdevenir breument regne independent. La influència romana, tant al regne com a tota l'Àsia Menor va anar augmentant i els reis foren clients deRoma des del188 aC, fins que fou annexionat el17 aC i convertit enprovíncia romana.
Des de la conquesta, els romans van restaurar el camí entre Capadòcia i la costa de la mar Egea, al qual van donar un ús militar i comercial. La capital,Cesarea de Capadòcia, fou una important ciutat romana, que fou atacada pels perses durant el govern de l'emperadorSeptimi Sever, iGordià I va ordenar la construcció de les seves muralles. Al segle iv, seguint les ensenyances desant Basili, bisbe de Cesarea, els cristians van començar a portar una vida monàstica a les coves de Capadòcia. Basili, el seu germàGregori de Nisa, i el seu amicGregori de Nazianz foren els personatges més destacats de l'època, participant tant en la vida religiosa com en la política, i és coneguda la seva reacció contra l'arrianisme, i contra el breu ressorgiment de l'apostasia amb l'emperadorJulià (finals del361 fins al363), que va influir en el seu nomenament com a bisbe de Cesarea el370.
Amb la divisió de l'imperi, el395, Capadòcia va quedar en l'Imperi Romà d'Orient. A començaments del segle vii, fou teatre de ferotges guerres entre romans d'Orient i persessassànides, que van dominar la regió temporalment. El638, els àrabs posaren fi a l'Imperi Sassànida, però llavors la regió fou objecte d'atac per part delsomeies. Quan l'emperadorLleó III l'Isàuric va imposar laiconoclàstia (726), els monjos i religiosos partidaris de les icones es van refugiar a Capadòcia, on, tot i que algunes esglésies van seguir la doctrina oficial, els iconofílics podien viure sense ser molestats. La iconoclàstia va durar fins al843.
Des del1022 fins al1083 fou part d'un Regne armeni centrat en l'actualKayseri, fins que, després de labatalla de Mantziciert (1071), en quèAlp Arslan va derrotar i va fer presoner l'emperador romà d'OrientRomà IV Diògenes (d'origen capadoci), fou conquerida pelsseljúcides, que establiren un soldanat aKonya (1080), conegut com aSoldanat de Rum. Els seljúcides van conquerir Kayseri (1082) i van dominar Capadòcia (1083-1127). Els van seguir per un temps elsdanishmèndides (1127-1174) i després tornà al soldanat seljúcida de Konya o Rum (1174-1243). En aquest període, es van construir mesquites, madrasses, tombes, estacions de caravanes, i es van reconstruir ciutats destruïdes o malmeses, com Nigde o Aksaray. El patriarca de Cesarea va continuar en funcions i mantenint la seva autoritat espiritual.
El1243, Capadòcia va passar als mongols dePèrsia (Il-kan) i el1336 els turcmans hi van establir un emirat independent conegut com abeilicat d'Eretna; el1380, fou conquerit per un emirat veí i el1398 pelsotomans. La dominaciótamerlànida (1401) fou efímera, i va tornar als otomans. Després de laI Guerra Mundial, la regió restà en poder dels turcs. La minoria delskizilbaixis hi té alguna presència.
.jpg)
