La situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final.
Canaan (cananeu: כנען,hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,[kə.ˈna.ʕan],hebreu modern:Knàan;grec: Χαναάν;llatí:Canaan;arameu:ܟܢܥܢ;àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquenIsrael,Gaza iCisjordània,[1] juntament amb algunes zones delLíban[2] iSíria. Abastava tota la franja sirofenícia. La frontera dels cananeus anava des de Sidó, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i girant cap aSodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, fins a arribar a Leixa. Els cananeus foren un poble semita resultat de l'emigració del 3000 aC, establert per tota la franja de Llevant,[3] amb un idioma comú central (elcananeu) i dos dialectes principals: l'ugarític al nord i l'hebreu al sud.
Lescartes d'Amarna[4] esmenten Canaan (accadi Kinaḫḫu) en relació amb les ciutats fenícies (sobretotSidó) i l'altaGalilea. Campanyes egípcies (l'estela de Menerptah al segle xiii aC) esmenten també la terra de Ka-na-na. L'excavació principal és la d'Ugarit a Síria on es van trobar importants arxius. El seu nom derivaria de l'hurritaKinahhu (vestit blau o porpra, que es fabricava en aquelles terres) que és esmentat a una tauleta trobada aNuzi des del començament del segon mil·lenni. LaBíblia el deriva del nom del fill de Cam i net de Noè i esmenta diverses tribus cananees com elsjebusites, elhetites,amorrites,guirgaixites,hivites,arkites,sinites,arvadites,zemarites ihamatites (i probablement altres). És esmentat també a un document del segle xviii aC trobat aMari del qual resultaria l'existència d'una confederació d'algunes ciutats estats de Canaan, de la qual no es té cap més notícia. Al nordIamkhad iQatna exerciren certa hegemonia i al sud l'exerciaHazor. Les inscripcions egípcies defineixen Canaan entre la mar, Hamath al nord, elJordà a l'est i al sud fins alNègueb. Pels egipcis Canaan era sinònim deRetenu, és a dir el Llevant, mentre que a la Bíblia el concepte és geogràficament més limitat, ja que n'exclou els parlants d'ugarític.
Dins la regió de Canaan, en el sentit limitat del terme, hi havia cinc zones principals:[5]
La costa. No era cananea més que en punts concrets. La major part erafenícia. El sud de la costa era domini delsfilisteus, un pobleindoeuropeu nosemita.
Galilea, al nord de Canaan. Zona rica en aigua, amb les fonts delJordà, i elllac Tiberíades. Zona rica en agricultura, culturalment potent, amb la plana deJasrael, la ciutat deMegiddo iLegio, elGolan (zona elevada i poc poblada però que és com una balconada que domina tota laGalilea).
Cisjordània, al sud. És la zona central, ambSamaria com a capital. No hi ha un tall de separació amb laTransjordània; elriu Jordà és una via de comunicació. Zona rica i famosa pels seus ramats.
Menys important ésXfelà. Zona intermèdia que fa de frontera entre els pobles de la costa i elscananeus.
Judà, al sud, és un desert de muntanyes, sense aigua, sense minerals, però amb la important ciutat deJerusalem.
Aquestes terres foren ocupades pels israelites (actualment són israelites). Els cananeus foren absorbits o expulsats.
.jpg)
