| |||||
| Tipus | barri administratiu de Barcelona ibarri | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Can Peguera | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | Barcelona | ||||
| Districte | Nou Barris | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.215(2021) (18.458,33hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,12 km² | ||||
Can Peguera és un barri del districte deNou Barris de la ciutat deBarcelona, entre elbarri del Turó de la Peira ila Guineueta (Nou Barris) i elbarri d'Horta (Horta-Guinardó). Té una superfície de 12 hectàrees i uns 2.200 habitants (2021).[1][2]
Originalment es deiaRamon Albó, però el 1998 l'Ajuntament de Barcelona el va canviar per l'actual, que prové d'unaantiga masia (avui desapareguda), a petició dels veïns.[3] Lescases barates, juntament amb les que es mantenen del grup de Milans del Bosch (Bon Pastor), són les darreres que queden en peu després de l'enderrocament dels polígons d'Eduard Aunós (Zona Franca) i del Baró de Viver (Sant Andreu). També hi ha unaescola, dedicada aHermenegildo Giner de los Ríos, ara en desús, una caserna de laGuardia Civil, ja abandonada, i l'església de Sant Francesc Xavier.
El 28 de març del 1928,Maria Dolors de Càrcer i de Ros,marquesa de Castellbell, va vendre per un milió i mig de pessetes les 10,47 hectàrees de terres de conreu, on l'any següent es va construir el polígon d'habitatges Ramon Albó.[4][5][6] Aquestes cases, projectades per l'arquitecteXavier Turull i acabades el 1931,[4] van ser destinades a la poblacióobrera vinguda del creixement urbanístic deBarcelona i dels desnonats deMontjuïc per l'Exposició Universal de 1929.
El 1947, el Patronat Municipal de l'Habitatge va construir-hi 116 cases més de 60 m² i jardí, al llarg del passeig d'Urrutia, i el 1949, un nou bloc de 31 habitatges al solar de la masia.[4][5]
Hi havia també quatre fonts públiques. Inicialment, els carrers eren anomenats amb un número, però el 1945 se'ls va adjudicar els noms de pobles gironins i tarragonins.[7][8]
Cap al 1930 es va iniciar la construcció de l'església deSant Francesc Xavier al costat de l'antiga masia. Es tracta d'un edifici d'estil colonial amb una façananeogòtica.[9]
Durant laGuerra Civil, el temple inacabat va servir de Casa del Poble, el local social del sindicat anarquistaCNT.[8] Molts dels veïns del barri es convertiren enmilicians, i per aquest motiu es va construir a la vora una caserna de laGuàrdia Civil per a controlar-los.[9]
La plaça davant de l'església va ser ampliada i reformada el 2003.[10]
Des del 1972, se celebra pels volts del 15 de juny i s'allarga fins a larevetlla de Sant Joan. El programa festiu, organitzat principalment pels veïns i el casal de barriLa Cosa Nostra, inclou activitats variades per a totes les edats: des de xerrades, àpats populars, balls de festa major i competicions esportives fins a tallers i activitats d'animació per als més petits. A la plaça del doctor Jaén es fa la cantada d'havaneres i les cançons de taverna més populars, acompanyada derom cremat per a tots els assistents.[11]
