La temporada de1968 del Campionat del món de motociclisme fou la 20a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Amb la sortida d'Honda de l'escena dels Grans Premis per centrar-se en laFórmula 1,MV Agusta va procedir a dominar les categories més grans ambGiacomo Agostini, que va guanyar totes les curses de les de500cc i350cc.[1]
Hans-Georg Anscheidt aconseguí el seu tercer campionat consecutiu de50cc ambSuzuki. El títol de250cc va ser per aPhil Read enmig de la controvèrsia entre els companys d'equip de Yamaha. Se suposava que Read s'enduria el títol de125cc mentre deixava el de 250 per aBill Ivy. Després que Read aconseguís el títol de 125, va ignorar les ordres d'equip i també va encalçar el de 250.[1] Ivy i Read van acabar el campionat empatats a punts i a resultats en cursa i en aquest inusual escenari, la FIM va decidir de donar el títol a Read basant-se en els temps totals aconseguits a les curses.[2] Com a resultat, Yamaha va fer fora Read del seu equip i mai no el tornà a contractar.[1]
Per altra banda, el 1968 fou l'any del debut de l'OSSA Monocasc a la categoria dels 250cc, pilotada perSantiago Herrero; amb aquella motomonocilíndrica, desenvolupada pel jove enginyer i directiu d'OSSAEduard Giró, l'espanyol va obtenir bons resultats al llarg de la temporada, entre ells un podi alGran Premi de les Nacions, i acabà setè al campionat.
Aquell any, a més, es produí la primera victòria d'un català en una cursa del mundial quanSalvador Cañellas, amb unaBultaco TSS, guanyà la cursa dels 125cc delGran Premi d'Espanya, celebrat aMontjuïc. Gràcies al quart lloc que obtingué més tard alDutch TT amb la mateixa moto, Cañellas acabà el campionat en la cinquena posició final.
- Pilots
- Constructors
- Sidecars
| Pilot / Passatger | Constructor |
|---|
Helmuth Fath / Wolfgang Kalauch | BMW |
Barem de puntuació de 1950 a 1968:
Resultats comptabilitzats:
- 50cc: els tres millors
- 125cc: els cinc millors
- 250cc i 500cc: els sis millors
- 350cc i Sidecars: els quatre millors
- Ian Veitch es va morir arran d'un accident a la cursa de 250cc del TT de l'Illa de Man.[3]
- Al Gran Premi de Bèlgica s'hi van morir els dos membres d'un equip de sidecars durant la cursa:Johann Attenberger (pilot)[4] iJosef Schillinger (passatger).[4]
- Rolf Schmid es va morir arran d'un accident a la cursa de sidecars deHockenheimring (com que la cursa corresponent del Gran Premi de les Nacions es va cancel·lar, s'havia substituït per aquesta, que es va córrer juntament a les del campionat d'Alemanya a l'octubre).[5][6]
Hans-Georg Anscheidt, campió de 50cc
Phil Read (1, davant de Bill Ivy), campió de 125 i 250cc
Giacomo Agostini, campió de 350 i 500cc
La Yamaha RA31A amb què Phil Read fou campió de 125cc
La Bultaco TSS 125 amb què Salvador Cañellas va guanyar el GP d'Espanya
L'OSSA 250 Monocasc amb què Santi Herrero debutà al mundial el 1968
| | •Llegenda |
|---|
| Color | Resultat |
|---|
| Or | Guanyador | | Argent | 2n lloc | | Bronze | 3r lloc | | Verd | Va acabar sumant punts | | Blau | Va acabar sense sumar punts | | No classificat (NC) | | Porpra | Es retirà (Ret o DNF[a]) | | Vermell | No qualificat (NQ o DNQ[b]) | | No pre-qualificat (NPQ o DNPQ[c]) | | Negre | Desqualificat (DSQ) | | Blanc | No va començar (NVC o DNS[d]) | | Abandonà (AB o WD[e]) | | Retirat per lesió (LES) | | Cursa cancel·lada (C) | | Gris | No va entrenar (NE o DNP[f]) | | No va arribar (NA o DNA[g]) | | Exclòs (EX) |
- Notes
- ↑Did not finish
- ↑Did not qualify
- ↑Did not pre-qualify
- ↑Did not start
- ↑Withdrew
- ↑Did not practice
- ↑Did not arrive
Ennegreta - Pole Encursiva - Volta ràpida |
|
- ↑1,01,11,2Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd.Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999.ISBN 1-874557-83-7.
- ↑Gustl, Kamikaze. «Bill Ivy story - part 4» (en anglès). MotoRacers, 24-01-2021. [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ (en anglès) Isle of Man Examiner, 13-06-1968, pàg. 5.
- ↑4,04,1«Johann Atterberger» (en anglès). MotorsportMemorial.org. [Consulta: 8 gener 2013].
- ↑Walker, Mick.Mick Walker's German Racing Motorcycles (en anglès). Redline Books, 1999, p. 81.ISBN 0953131122.
- ↑«Rolf Schmid» (en anglès). MotorsportMemorial.org. [Consulta: 8 gener 2013].