ElCamp Nou és unestadi defutbol propietat delFC Barcelona, situat al barri dela Maternitat i Sant Ramon deBarcelona i catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Fou inaugurat aldia de la Mercè el 24 de setembre del 1957 i era popularment conegut com el «Camp Nou» pel fet de substituir l'anticCamp de les Corts. Una enquesta entre els socis de l'entitat organitzada el setembre del 1965 va establir com a nom oficialEstadio del CF Barcelona. Tanmateix, l'abril del 2001 es va oficialitzar el nom de Camp Nou després d'una consulta per correu.[2] Des de l'inici de latemporada 2022-2023 ha adoptat el nomSpotify Camp Nou pelpatrocini esportiu deSpotify.[3]
Amb l'arribada deLadislau Kubala el 1950, el Barça va guanyar diversos trofeus al seu vellcamp de les Corts, incloent-hi lescinc copes de la temporada 1951-1952. Malgrat tenir una capacitat per a 60.000 persones, no hi havia prou espai al vell estadi, i el 14 de novembre de 1950, el presidentAgustí Montal i Galobart obtingué l'acord favorable d'una assemblea de compromissaris per a adquirir uns terrenys per a construir un nou estadi,[4] i el 19 de desembre es va signar la compra de la masia deCan Planes, propietat de Francesc Planas Buera, per 6 milions de pessetes.[5] Malgrat això, el febrer de 1951 la comissió dedicada al projecte recomanà un altre emplaçament, i la compra oficial s'ajornà dos anys més.[4]
Investit president del club el febrer del 1954,Francesc Miró-Sans va rellançar el projecte i es decidí a favor del terreny adquirit el 1950. El 28 de març, una comitiva de 60.000 persones va fer el recorregut des del camp de Les Corts fins a la masia de Can Planes, a l'ombra de la qual va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, amb la presència de Miró-Sans, el governador civil franquista de Barcelona i l'arquebisbe de Barcelona,Gregorio Modrego, que beneí l'indret.[6]
El projecte de l'estadi es confià als arquitectesFrancesc Mitjans i Miró, cosí del president Miró-Sans, iJosep Soteras Mauri, amb la col·laboració deLlorenç García-Barbón. El projecte s'acabà un any més tard, quan el club n'encarregà la construcció a la societat d'edificis Ingar SA. Els treballs havien de durar 18 mesos, però les despeses van superar en més de quatre vegades les previsions fins a arribar a 288 milions de pessetes. Amb hipoteques i préstecs, el club va poder acabar el projecte, però es va endeutar fortament per molts anys i confiava a sufragar la despesa amb la venda del solar del camp de Les Corts, el que va donar lloc a un període de certa carestia econòmica, fins que finalment el dictadorFrancisco Franco va autoritzar la requalificació dels terrenys.[7][8]
Finalment, el 24 de setembre del 1957, festa dela Mercè, el Camp Nou fou inagurat. Una missa solemne presidida per l'arquebisbe Modrego, que beneí l'estadi acabat, precedí el «Hallelujah» d'El Messies deHändel. Dignataris del règim franquista i de la ciutat es reuniren a la tribuna presidencial, i unes 90.000 persones assistiren a la cerimònia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi. Durant l'acte, clubs de futbol de totaCatalunya desfilaren sobre la gespa, així com els membres de les diferents seccions del Barça, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona.[9][10]
En el partit inaugural, el Barça, ambRamallets,Olivella, Brugué,Segarra, Viats,Gensana,Basora, Villaverde,Eulogio Martínez,Kubala i Tejada, s'enfrontà a una selecció de jugadors deVarsòvia. A la segona part l'equip presentàRamallets,Segarra, Brugué,Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. El Barça obtingué una primera victòria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).
La capacitat oficial del Camp Nou era de 93.053 espectadors, amb un terreny de 107 × 72 m. El sistema d'enllumenat fou inaugurat el 23 de setembre del 1959, en un partit de copa d'Europa contra el CDNA Sofia. El 23 de juny del 1963, el Camp Nou va ser espectador de la victòria del Barça a la final de la copa d'Espanya en derrotar el Saragossa per 3 a 1 amb gols de Pereda, Kocsis i Zaldúa. El 1970, el Camp Nou va ser de nou escenari de la final de Copa, però aquest cop sense presència blau-grana.
Vista des de l'aire
El 24 de maig del 1972, hi va jugar-hi la primera final de Recopa d'Europa (Glasgow Rangers 3,Dinamo de Moscou 2). El 1974, el Barça celebrà el seu 75è aniversari, i per a l'ocasió, un nou himne va ser cantat en català per un cor de 3.500 veus, abans que el Barça s'enfrontés en partit amistós amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est, que derrotà per 2 a 1. En aquesta època, el club va construir una pista de patinatge i unMini Estadi per als reserves i activitats annexes que va ser inaugurat el 1982. El 1975 hi va instal·lar marcadors electrònics.
L'estadi va ser remodelat per a acollir alguns partits delMundial de 1982. Llotges, sales VIP, una nova sala de premsa, nous marcadors, i, sobretot, l'ampliació de la tercera graderia amb 22.150 llocs més, per a una capacitat total de 115.000 espectadors. El primer partit important jugat va ser una nova final de laRecopa d'Europa entre el Barça i l'Standard de Lieja, el 12 de maig de1982, amb victòria local per 2 a 1.
Finalment, el 13 de juny el Mundial s'hi inaugurà amb uns cent mil expectadors a la cerimònia d'obertura i al partit entre Argentina i Bèlgica (0-1). La resta de la competició permeté al Camp Nou acollir tres partits del grup A de la segona volta: Polònia - Bèlgica, el 28 de juny (3-0),Bèlgica -URSS, l'1 de juliol (0-1) i URSS - Polònia, el4 de juliol (0-0). La Polònia deLato iBoniek es classificà per a la semifinal que l'enfrontaria a Itàlia, i de nou al Camp Nou, el 8 de juliol. Però la Squadra Azzurra deZoff, Bergomi, Scirea, Cabrini, Antognoni, Tardelli i, sobretot, dePaolo Rossi en plena forma, derrotà els polonesos (2-0) i els va portar directament al títol.
L'estadi, el 24 de setembre de 2011, durant un partit Barcelona - Atlético de Madrid que acabà 5-0, amb un hat-trick deLionel Messi.
Durant la temporada 1993-1994, l'estadi va ser remodelat, amb el rebaix de 2,5 m del terreny i la supressió del fossat de seguretat que separava la gespa de les tribunes i l'afegit de nous seients individuals, de manera que desapareixíen les places dempeus. Cap al 1998-1999, una nova tribuna de premsa, així com la renovació de la tribuna presidencial i les llotges, nous aparcaments sota la tribuna principal i un nou enllumenat i sonorització van acabar d'enllestir l'estadi, amb una capacitat de 98.934 espectadors i un dels pocs en haver rebut les cinc estrelles UEFA. El 26 de maig del 1999 va acollir la final de laLliga de Campions entre elManchester United FC i elBayern de Múnic (2-1). El partit fou integrat dins de les cerimònies del centenari del club, que van durar diversos mesos, incloent-hi l'encontre amistós entre el FC Barcelona i la selecció nacional del Brasil, el 28 d'abril.
L'any2007, coincidint amb el 50è aniversari de la inauguració de l'estadi, el llavors president del clubJoan Laporta va anunciar la posada en marxa d'un projecte de remodelació del recinte blaugrana, amb el requisit de respectar la seva estructura original. Es va convocar un concurs internacional, on es van presentar més de 80 estudis d'arquitectura d'arreu del món.
El 18 de setembre de 2007, un jurat integrat per representants del club, l'Ajuntament de Barcelona i elCol·legi d'Arquitectes de Catalunya,[11] va elegir com a guanyador el projecte deFoster and Partners, amb una proposta inspirada en eltrencadís d'Antoni Gaudí, que preveia de revestir l'exterior de l'estadi amb panells amb colors del club (blaugrana) i de labandera de Catalunya (vermell i groc). A més, el projecte contemplava un estadi «més modern i comfortable» i l'ampliació de l'aforament en 10.000 espectadors. La maqueta amb el projecte guanyador va ser presentada al públic per primer cop durant la prèvia del partit Barça-Sevilla del 22 de setembre, i posteriorment es va exposar a la segona planta delmuseu del club. El pressupost inicial era de 250 milions d'euros.[12][13]
El projecte va quedar suspès durant tres anys esperant que l'Ajuntament de Barcelona aprovés la requalificació dels terrenys adjunts al Camp Nou. Tot i obtenir finalment llum verda, l'arribada a la presidència deSandro Rosell l'any 2010 va fer que el projecte Foster quedés desestimat.
L'arribada a la presidència del club deJosep Maria Bartomeu va reemprendre el projecte per renovar el Camp Nou, però aquesta vegada l'enfocament va ser diferent. El2014 Bartomeu presenta l'Espai Barça, que amplia la reforma del Camp Nou a tota la seva illa, elPalau Blaugrana i els terrenys colindants delMiniestadi, amb l'objectiu de fer una reforma completa i la unificació de l'entorn.[14][15]
Per a l'aprovació d'aquest projecte, el 5 d'abril de 2014 es va organitzar un referèndum entre els socis, que va tenir un 31,65% de participació (37.535 socis), una xifra històrica considerant que era el primer referèndum que s'organitzava en 50 anys. La victòria del "sí" va ser clara, amb un 72,3%. Això va provocar l'inici del procés d'obtenció de les llicències necessàries, juntament amb la selecció dels projectes per a la remodelació del Camp Nou i la construcció d'un nou pavelló poliesportiu que substituís el Palau Blaugrana.[16]
Dins del marc de l'Any Sunyol 2015, dedicat a recuperar i restaurar la figura deJosep Sunyol i Garriga, president del club entre juliol del 1935 i agost del 1936, i afusellat a l'inici de laGuerra Civil espanyola pelbàndol franquista, el 9 de maig de 2015 es va descobrir la nova nomenclatura de la llotja presidencial del Camp Nou en honor seu. Durant l'acte es va desvelar l'obra pictòricaEina (1973) deJoan Pere Viladecans, donada per Josep Suñol i Soler, president de laFundació Suñol. Hi van ser presents diferents autoritats polítiques i directives del club, la presidenta del Parlament de Catalunya,Núria de Gispert; l'alcalde de Barcelona,Xavier Trias; el conseller de la Presidència,Francesc Homs; els diputats del Parlament de CatalunyaMiquel Iceta (PSC) iAlbert Donés (ERC); el president del FC Barcelona,Josep Maria Bartomeu; i els expresidents del FC BarcelonaAgustí Montal,Raimon Carrasco iEnric Reyna.[17]
El 8 de març de 2016, el club va anunciar que el projecte presentat per l'agència d'arquitecturaNikken Sekkei havia guanyat el concurs de remodelació del Camp Nou amb un disseny d'un estadi cobert que a més augmentava l'aforament a 105.000 espectadors.[18] Després de diversos canvis de dates i terminis de construcció, la junta directiva va anunciar que les obres començarien l'estiu de 2020 i s'allargarien fins el 2024.[19] No obstant això, la crisi econòmica del club i la mala gestió de la junta van provocar la dimissió del president Bartomeu l'octubre de 2020,[20] cosa que paralitzà l'inici de les obres de l'Espai Barça.[21]
El 15 de març de 2022, es va anunciar queSpotify havia arribat a un acord amb el FC Barcelona per a adquirir els drets de denominació de l'estadi per un valor de 250 milions d'euros. Després de l'aprovació de l'acord de patrocini amb Spotify per part de l'Assemblea Extraordinària de Socis Delegats del FC Barcelona celebrada el 3 d'abril de 2022, l'estadi passà a denominar-se oficialment "Spotify Camp Nou" l'1 de juliol de 2022.[22]
El 30 de març del 2022, en un partit de futbol femení entre el FC Barcelona i el Real Madrid (5-2) de la tornada delsquarts de final de laLliga de Campions, el Camp Nou va ser l'escenari del rècord mundial d'assistència, amb 91.553 espectadors.[23][24] En el següent partit de semifinals, el 22 d'abril, es va tornar a batre el rècord contra elVfL Wolfsburg (femení) amb 91.648 espectadors.[25]
Actualitat: ajust del projecte Espai Barça i inici de les reformes
A principis del 2023 el president Joan Laporta va modificar el projecte de l'Espai Barça i va plantejar fer una reconstrucció del Camp Nou que augmenti la seva capacitat a 105.000 espectadors, amb un sostre retràctil cobert per 30.000 m² de panells solars per alimentar una pantalla de 360 graus que rodegi les grades. A més d'aquests detalls del Camp Nou, el nou projecte de l'Espai Barça contemplava la construcció d'un hotel, oficines, una pista de gel i el nou Palau Blaugrana, per un cost d'uns 900 milions d'euros.
L'empresa triada pel FC Barcelona per fer la reconstrucció és la turca Limak Holding, fundada el 1976 i especialista en projectes d'infraestructura i superestructura. Les obres van fer que les temporades 2023/24, 2024/25 i principis de la 2025/26 l'equip de futbol jugués a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. El17 de novembre de2025 s'anuncia la tornada de l'equip al Camp Nou,[26] tot i que amb un aforament reduït de 45.000 espectadors i amb les obres de l'estadi encara sense ser acabades. Unes obres amb retard, ja que preveien el retorn a l'estadi inicialment el novembre de 2024[27] (coincidint amb el 125è aniversari del club), amb un aforament limitat i amb l'objectiu d'anar incrementant-lo fins a arribar als 105.000 espectadors durant la temporada 2025/26.[28]
El Camp Nou s'emplaça en una parcel·la delimitada pel carrer d'Arístides Maillol (on hi ha l'accés principal), l'avinguda deJoan XXIII, latravessera de les Corts i el carrer de la Maternitat. Al voltant de l'estadi hi ha diverses instal·lacions associades, tant esportives com de serveis, pertanyents alFutbol Club Barcelona.[29]
Encara que ha estat sotmès a diverses reformes, tant a l'interior com a l'exterior, conserva les característiques essencials establertes en el projecte inicial. Es manté l'estructura original, composta per columnes en el perímetre de l'estadi de les que se sostenen les grades, que igual que aquestes estan fetes deformigó armat encofrat, utilitzat aquí de forma pionera a Barcelona. Les rampes exteriors, alhora que permeten una circulació racional envers l'accés a les graderies i una immediata evacuació, trenquen la verticalitat del conjunt. Cal destacar la coberta de latribuna, una marquesina contrapesada de 40 m devoladís, penjada per tirants (encavallaments de gelosia doble creuada en el pla vertical) i suportada pels pòrtics de l'estructura general de les graderies. Aquest recurs tecnològic i l'ús del formigó armat van ser emprats per primera vegada a Barcelona.[29]
Entre les instal·lacions i dependències que hi ha a l'interior de l'estadi destaquen una petitacapella al costat dels vestidors, les llotges, la sala VIP, la sala de premsa, diversos platós de televisió, les cabines de premsa, les oficines de serveis tècnics, el Centre de Medicina Esportiva, la Unitat de Control Operatiu (UCO), el local de l'agrupació d'antics jugadors, el museu del FC Barcelona, la llar d'infants i dependències de diversos departaments del club.[29] En les darreres reformes es construí tot un parament exterior de vidre de planta semicircular a la zona de tribuna.[29]
L'estadi té una alçada màxima de 48 m i una superfície de 55.000 m² (250 m de longitud i 220 d'amplada).[3] Seguint la normativa de laUEFA, el terreny de joc fa 105 × 68 m.[29] Es projectà amb la idea que pogués ser ampliable. El 1957 hi cabien 93.053 espectadors, però s'havia previst que una possible ampliació en forma de tercera graderia fins a 150.000 localitats. Aquesta reforma es produí l'any 1982, coincidint amb la celebració del Mundial de futbol, però la capacitat es quedà en 120.000 persones. Per la construcció de la tercera graderia s'emprà la mateixa tècnica constructiva, totalment integrada en l'obra original, si bé es combinà amb l'ús de jàsseres prefabricades. A més, en el marc de les reformes de millora i augment de capacitat de l'estadi, s'eliminà el fossat i es rebaixà la cota del nivell del terreny de joc per ampliar la primera graderia. Posteriorment, en aplicació de la normativa que obligava a eliminar les localitats dempeus, la capacitat es va situar, a final dels anys 1990, en 99.354 seients. Tot i això, és l'estadi mésgran d'Europa, elquart més gran del món[29] i l'específic de futbol més gran del món. Té cinc estrelles, la màxima qualificació que laFederació Internacional de Futbol Associació (FIFA) pot atorgar a un estadi de futbol.[3]
En el moment de la construcció destacà per la gosadia i les solucions escollides, per donar un tractament únic al volum i per les característiques de la zona de tribuna, amb una coberta de 40 m de llarg suspesa a l'aire i la formahelicoidal de les grades, que atorguen bona visibilitat a totes les localitats.[29]
29 de juny de 1958:Estanislau Basora (1946-58). FC Barcelona 8 Enschede (Holanda) 3.
30 d'agost de 1961:Ladislau Kubala (1950-61). FC Barcelona 4 Stade de Reims Champagne 3. Els madridistes Di Stéfano i Puskás s'alinearen amb l'equip barcelonista.
7 de febrer de 1962: MariàGonzalvo III (1942-1954) iGustavo Biosca (1949-1958). FC Barcelona 0 - Club Atlético Peñarol 3.
6 de març de 1962:Antoni Ramallets (1947-1961). FC Barcelona 5 - Hamburg 1. Com a preliminar, l'equip del Barça de les Cinc Copes vencé a la selecció espanyola de veterans per 3-2.
27 d'octubre de 1963:Ramon Villaverde (1954-1963). FC Barcelona 2 - Racing de París 3.
9 de setembre de 1964:Joan Segarra (1949-64). FC Barcelona 4 - Borussia Dortmund 2.
8 de Juny de 1966:Josep Planas (1920-21) patrocinat per la Federacio Catalana de Futbol. FC Barcelona 1 - Vasco de Gama 1.
24 de maig de 1981:Juan Manuel Asensi (1970-1980). FC Barcelona 2 - Puebla de Mèxic 1.
1 de setembre de 1981:Carles Rexach (1965-1981). FC Barcelona 1 - Argentina 0.
11 se setembre de 1984: Antoni Olmo (1976-1984) iPedro María Artola (1975-1984) FC Barcelona 0 Athletic de Bilbao 2.
9 d'octubre de 1984:Enrique Castro Quini (1980-1984). El Barça venç un Combinat Internacional per 2-0.
5 de setembre de 1989:Migueli (1973-1989). FC Barcelona 3 - Bulgaria 1.
10 de març de 1999.Johan Cruyff (jugador entre 1973 i 1978 i entrenador del 1988 al 1996). El FC Barcelona derrotà per 2-0 un combinat format per jugadors de l'antic Dream Team i d'altres figures.
29 de maig del 2004:Hristo Stòitxkov (1990-1995 i 1996-1998). Es va disputar un partit entre jugadors del Dream Team i una selecció mundial (2-1).
Sobretot al final dels partits, es reforça el servei. Els dies feiners i diumenges hi ha tramvies fins a les 00:00 de la nit; divendres, dissabtes i vigílies de festius s'allarga fins a les 2:00 de la matinada.
Actualment està en construcció una estació pelCamp Nou de lesL9 iL10.
Normalment el metro es reforça amb més personal quan hi ha partits. Els dies feiners i els diumenges el metro circula fins a mitjanit, mentre que els dissabtes el servei és ininterromput durant tota la nit.
Normalment es reforça el servei de les línies 15, 43 i 56 en funció de la demanda que es pugui produir. A més, a la sortida es posen en funcionament dues línies especials cap a la plaça del Mossèn Jacint Verdaguer i a la plaça Catalunya. El bitllet val 2,70 €.
↑Navarro i Molleví, Imma.Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993, p. 336 (Quaderns de l'Arxiu, 2).ISBN 84-7609-618-6.
↑29,029,129,229,329,429,529,6«Camp Nou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Estadi del F.C. Barcelona (Camp Nou)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
_04.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
